Fa temps (més d'un parell d'anys) que pensava que hauria d'escriure sobre la meva experiència amb l'autoescola del RACC.
Aquesta experiència inclou també els dos amics que van viu-re-la i patir-la amb mi, en Joan i l'Aleix, i que va marcar una etapa de les nostres vides el dia que vam decidir d'apuntar-nos plegats a l'autoescola per treure'ns el carnet de conduir (que per cert, ja trigàvem).
Voltaven les acaballes del 2006 i en un atac d'optimisme vam decidir apuntar-nos els tres a l'autoescola a veure si junts fèiem pinya i ens trèiem el carnet aviat. Vam optar per una autoescola del RACC que per mantenir-ne parcialment l'anonimat anomenaré Autoescola Fresh Prince. Com vam anar junts ens van fer una promoció en la que el preu incloïa la matrícula, examen, vint pràctiques, les Ls, llibres, carpeta, bolígraf i dues motxilles per dos de nosaltres i un DVD segurament espectacular (ironia) per l'altre. El DVD mai va aparèixer... segurament el motiu de que no aparegués va ser que anava dins una de les dues motxilles perquè curiosament les motxilles tampoc van aparèixer mai. La primera secretària de l'autoescola, a qui anomenaré Chris, era un esser estrany, amb un tracte deficient i un aspecte sinistre. Duia un gep considerable i una panxa desproporcionada per la resta de la seva figura pràcticament li eixia del jersei. Ens va donar mil evasives pel tema de les motxilles fins que vam deixar-ho per impossible (no sense recordar-ho sempre en les nostres converses posteriors i malediccions diverses). Hi havia un parell de professors, un de calb bastant dinàmic però que no vam veure gaire i un altre de més gran a qui anomenaré Dissabte.
L'aula del fulletó promocional de les autoescoles del RACC era enorme, estava equipada amb ordinadors de tecnologia puntera, era neta i estava plena d'alumnes amb aspecte brillant i intel·ligent. L'aula de l'Autoescola Fresh Prince era minúscula. No hi cabien gaire més de quinze alumnes. Amb cadires incòmodes i equipades amb ordinadors de... d'aire, perquè no hi havia ni un sol ordinador (a part del de la recepcionista, que estava equipat amb tota mena de messengers). Estava ple d'alumnes amb cara de son i era dominada per un enorme panell on apareixia el dibuix d'un cotxe que estava dotat de totes les llums que trobaríem en un cotxe real, i a més a més el professor les podia accionar. A en Dissabte li agradava encegar-nos amb les llargues d'aquell panell. Era tecnologia punta també, la última moda... la última moda de finals dels anys 70 ja que el cotxe dibuixat (semblant a un Seat 1200) duia una matrícula totalment numèrica. Segurament els professors pensaven que amb aquell joc de llums els alumnes no veurien la resta de mancances del centre però per sort no vam caure en l'elaborada enganyifa i els problemes van arribar aviat.
En vista del nivell de l'aula vam decidir passar-nos la pràctica per conta pròpia i així ho varem fer. Jo ho vaig haver de fer un examen a la força ja que un divendres em van deixar un encàrrec per telèfon anunciant-me que tenia examen el dilluns. Ja que no podia reclamar al estar tancada l'autoescola des del divendres per la tarda fins dilluns al matí vaig haver de fer una marató d'estudi i fer una trucada amenaçadora a l'autoescola dilluns al matí just abans d'anar a l'examen. Afortunadament vaig aprovar. Per lo vist una de les secretàries em va apuntar per voluntat pròpia just el dia abans de que la canviessin per una altre secretària i ningú em va avisar que estava apuntat fins el divendres aquell que em van trucar. Lamentable. A partir d'aquí va arribar l'odissea de les pràctiques. Una llista d'espera superior a sis mesos per començar a fer les pràctiques, que ja havíem oblidat la teoria quan vam seure al volant. Les discussions van ser sonades. En Joan i l'Aleix van tenir paraules molt gruixudes amb una de les secretàries i segurament els seus records acabaran de completar la història que la meva memòria te fraccionada.
El tema de les pràctiques va ser un catxondeo, el primer dia de les meves pràctiques el professor no es va presentar, un altre dia em va deixar plantat i després assegurava per telèfon que m'havia trucat per canviar-me la hora i havia parlat amb mi i tot per telèfon... Era un professor baixet i estrany que es tallava els pels del nas mentre jo conduïa amb unes tisoretes petites mirant-se al mirall de la visera del copilot. Més d'un dia havia pensat de frenar en sec a veure si es clavava les tisoretes al cervell, em feia dur-lo a encàrrecs particulars, un dia em va tenir mitja hora amb aturat il·legalment davant de casa seva amb els warnings posats mentre ell pujava a casa seva a parlar amb un lampista que venia a fer-li obres al bany... Tot el tema de l'Autoescola Fresh Prince va ser un circ brutal, amenitzat amb les escapades a la cerveseria que hi havia a la porta del costat, on un home amb bigoti et servia tota mena de cerveses, un cop l'Aleix li va demanar un suc i gairebé ens fot fora a patades. Cerveses i prou! Hauriem haver passat per allí just abans de l'examen.
Em van obligar a fer 40 pràctiques gairebé, el professor no em deixava pujar, segurament de forma il·legal però jo que sabia... al final vaig aprovar a la primera es clar, si ja tenia més pràctica que ell... Vam trigar més d'un any des que ens varem apuntar fins que vam tenir el carnet a la mà.
En fi, si mai veieu algú amb una motxilla del RACC atureu-vos un moment i mireu-lo bé, perquè és un espècimen únic sorgit d'una dimensió paral·lela on les Autoescoles Fresh Prince del RACC no et timen, et tracten educadament, les aules són un exemple de modernitat i tecnologia i les pràctiques les fas de forma immediata, amb un professor atent i professional, sense llistes d'espera i amb un Lamborgini.
Conduïu amb prudència!
