Beatles Medley

Us deixo aquest medley dels Beatles. Recordo que el punxaven cada 2x3 fa anys quan rac105 emitia en proves. Fixeu-vos com al principi aproximadament al minut 0:34 sembla que exclamin "calçotet oh no!!" diverses vegades. :P

Stars On 45 - The Beatles Mix

Esteu avisats!

A tots els que no volen que el final de Lost sigui tot un somni, o que estiguin tots morts, o que siguin extraterrestres, o que sigui una conspiració del govern, o que es tracti d'un experiment científic secret, ni que siguin egipcis, ni que la cosa tingui a veure amb els clons, ni que tampoc sigui tot fruit de la ment d'en Hurley, ni tampoc una confrontació entre Deus, ni tampoc una mena de Show de Thruman, per no parlar d'una mena de Matrix o alguna història rara sobre clons... Tinc un missatge per vosaltres: FOTEU-VOS!! SERÀ UNA D'AQUESTES COSES!! Segurament la única manera que tindrien els guionistes de sorprendre a la gent que no voleu que el final s'expliqui d'alguna d'aquestes maneres seria fer que tot fos fruit d'una conxorxa dels ossos amorosos o una descomunal campanya antitabac amb el fum negre que mata la gent com a principal protagonista. Però jo ja us aviso que si el final no és res amb res del que dic la sèrie no tindrà cap coherencia. Després hi haurà el llest que quan vegi el final dirà "AHA!!! HO SABIA!!" I sí, amics, crec que tenim dret a donar-li a una colleja a qui tingui el valor de passar-se tant de llest!

He dit!

Bolet de Fusta

Avui he anat al mercat medieval de Vic i entre totes les parades que semblen no acabar mai he trobat per fi el bolet de fusta. El bolet de fusta és un premi que s'emporta l'últim classificat dels pronòstics champions i aquest any tinc tots els números d'emportar-me'l... Vaig últim amb diferència i aquest mal resultat ha de ser premiat d'alguna manera. :P Recordeu de no fer mai cap travessa conjunta amb mi jejeje

Per cert, la fira molt guai, molt fum i olors de carn rustida, encens i espelmes aromàtiques. Gent disfressada, cavalls, rucs... Molta gent, massa segurament, però això també li dona un aire diferent.

En fi, vaig a pel bolet de fusta ja que l'he trobat jo jejeje Demà dimecres hi ha jornada decisiva, el Barça es juga passar i els pronòstics entren en una nova fase on serà més difícil puntuar i per tant desenganxar-me del bolet de fusta serà mooolt complicat.

Fins demà!

Dillendres!

Quin fàstig treballar en un pont oi? Si li afegim un mal de cap d'aquells que fan venir arcades tindrem un dia ben rodó! jejeje Sí amics i amigues, per fi acaba una jornada nefasta de mandra, mal de cap i ganes de tornar a casa... Per sort demà tinc un dia d'esbarjo a tope (a topall per ser més correctes) i després arriba una setmana curteta de tres dies: Dillecres, dijous i divendres :D

Bé, me'n vaig a sopar!

P.S.: Per cert, va guanyar la parella de paletos! Iujuuu!

Pekín Express

Tot i que he despotricat d'aquest programa en alguna entrada anterior, reconec que a casa hi estem enganxats. És bastant simpàtic i dinàmic i força divertit. Una sèrie de parelles de concursants fan una ruta per l'Himalaya, una espècie de gimcana enorme on s'han d'apanyar fent autoestop per arribar d'un punt a altre del recorregut i superant tot un seguit de proves i obstacles. Avui estem mirant l'últim programa i estem dividits. La Marina vol que guanyi la parella de policies i jo la parella de "paletos". El programa va perdre interès quan van expulsar una parella de mare i filla absolutament hostiables fa unes setmanes, però ja que estavem posats hem decidit seguir-ho fins la final. Feia molt que no seguia cap concurs i els diumenges son uns dies molt ensopits, sobretot ara a última hora que un es converteix en una maruja...

Enfi... Espera una setmana rara, demà es dillu-vendres perquè em toca treballar i passat el dimarts tindré una minisetmana de 3 díes que espero em passi depressa. Si hi ha sort el dimarts ens escaparem a Vic, intentaré fer una crònica del mercat medieval. A veure si el de Cerdanyola i Ripollet estan a l'alçada! jejeje

Per cert, algú de vosaltres s'ha passat ja per la fira de Santa Llucia? Heu vist si hi han caganers de la Hello Kitty? en vull un!! xD

Bé, prou disertacions, vaig a veure si guanyen els "paletos" o els policies. Fins demà!

Planet 51

No l'he vista, però tinc un problema amb el títol... La anuncien dient "Planet cincuenta y uno". Per què no diuen "Planeta cincuenta y uno"??? o simplement "Planet fifty one"??? Argh! Sóc punyetero però em fa ràbia. Ale!

Aquí ho deixo. Reflexioneu-hi.

Bye bye tele

Fa uns dies el nostre gat ens va assassinar la tele. Ella estava damunt el seu giratutto. Tan petitona ella, amb les seves 14" i la seva caixa de tub. El gat, en Vaia, va voler repetir el seu ritual de sempre d'enfilar-s'hi damunt. S'estira i s'imagina que tots els mirem a ell (és aquesta vena egòlatra dels gats) però no va calcular que aquest cop la tele estava lleugerament desplaçada del seu punt d'equilibri habitual, ja normalment una mica precari amb el giratutto lleugerament inestable, i al pujar damunt ja deuria notar que alguna cosa no anava bé. Un moviment més brusc del normal, una sensació de que tot rellisca i se'n va a fer punyetes. L'instint del Vaia no va fallar i el va fer saltar allunyant-se del perill en l'últim moment. En canvi la tele no tenia cap instint, atrofiats els seus sentits després de que la obliguessim a projectar perles com "Granjero busca esposa" o "Pekin Express", i es va precipitar cap al seu fatídic final. Un cop sec contra el terra. Va caure de pantalla però no va patir cap trencament de vidre ni altres signes externs que fessin endevinar que ens havia deixat per sempre. Al tornar a engengar-la, un soroll a fregit ens amenaçava amb explotar en qualsevol moment, explicant-nos a la seva manera que finalment se li havien creuat els cables i volia marxar a un retiro espiritual, deixant el seu lloc a un pantallot de 40" que no tingués manies a l'hora d'emetre determinats programes.
Fins a sempre tele de 14", et recordaré sempre pels pros a casa mons pares amb en Xitus, i la companyia que em feies abans d'adormir-me, així com per haver-nos salvat en la nostra pirmera etapa de viure al pis.

Si et plau Vaia, tingues pietat de la propera que vingui :P

El Barret de l'Enano

Torno a ser aquí, acomplint el proposit de final d'any. De moment la cosa va bé però una mica més i em marxa del cap.

Volia parlar del Barret de l'Enano. Es tracta d'un butlletí informatiu ideat per un amic meu, en Xitus, que recull cada setmana tota la informació referent als Pronòstics Champions, un joc que tenim uns amics desde fa uns anys que ens porta a reunir-nos cada partit del Barça a la Champions i fem una mena de porra de tots els enfrontaments de la jornada.

El cas es que el que va començar com un joc entre amics va anar creixent i un univers brutal es va anar construint al seu voltant. Inicialment eren unes puntuacions que s'anaven seguint cada jornada. Després es va afegir el tema dels desplaçaments per veure els partits del Barça. Més tard m'hi vaig afegir jo també i al poc temps van arribar els posters commemoratius, on al final de cada edició de la Champions en Xitus es curraba un cartell amb fotos, llocs on haviem vist els partits, etc. Es va crear el fòrum on podiem debatre tota mena de temes al voltant dels partits i també coses de caire menys futbolero. Van arribar les apostes, juguesques no econòmiques que feiem al voltant diferents equips de la Champions. Vam crear un himne per una de les temporades. S'ha fet també un joc de taula amb més de 100 preguntes (de moment) sobre els pronòstics. Hem fet cançons, fils sonors, han sortit milers d'anècdotes... I ara fa poc quan semblava impossible seguir flipant-nos arriba la sorpresa del Barret de l'Enano.
Amb aquest títol que és una analogia d'intentar arribar sempre més amunt, el Barret recopila en una sola pàgina tot el que ha passat al voltant del joc. Resultats, apostes, moviments al fòrum, classificació i fins i tot la frase de la setmana.

Que més puc dir... estem malalts del cap, segur, però ens ho passem molt bé! jejeje A vegades em sorprèn com podem fer tantes coses amb el poc temps que tenim per fer-ne. Segurament tots nosaltres, al igual que el barret de l'enano, intentem arribar sempre més amunt.

Que surtin els números

Ara mirava el blog, i si l'any passat vaig penjar 33 entrades, aquest any en porto només 6... Són cifres molt tristes però és el que hi ha. Ara fent números i veient que estem a dia 2 de desembre i d'aquí res s'acaba l'any he descobert que puc trampejar les cifres si aconsegueixo escriure una entrada al dia. Ei! Estaria bé!

El cas es que aquesta és la primera i fixeu-vos si mola que si n'escric més d'una diaria estaré batent records i sobre el paper aquest 2009 haurà estat molt més prolífic que l'anterior. Qui deia que s'havia mort el blog? ehem ¬¬... Ja em direu d'aqui 3 o 4 dies si la cosa ha tornat a caure en l'oblid... Per cert, on son els meus lectors i lectores? Potser no hauria d'haver començat el retorn d'en cricket amb l'entrada de la cançó hungaresa del suicidi... Si us plau, doneu senyals de vida o em preocuparé :P

Una abraçada i comença la conta enrere!

Radio Friendly Song

Com que asumeixo que la majoria dels meus lectors teniu un nivell acceptable d'anglès us deixo aquest nou videoclip de l'humorista canadenc Jon Lajoie que se'n fot de les típiques cançonetes de moda que sonen a tota hora a la ràdio, que tot i que enganyosament ens poden semblar enganxoses, si ens aturessim a analitzar-les ens semblarien una colosal merda. La vull dedicar especialment a l'Aleix, amb qui recordo hem parlat d'això molts cops, que crec que estarà d'acord amb en Jon al 100% en aquesta cançó. Crec que la lletra és fàcil de pillar. Mentalitzeu-vos que hi haurà un elevat nombre de paraules malsonants jeje

Jon Lajoie - Radio Friendly Song

Apurant

Després d'haver provat tota mena de fulles d'afaitar i no disposat a deixar escapar el somni de sentir l'afeitada d'apurada perfecte que sempre prometen els anuncis de televisió, m'he comprat la nova Gillette Mach 15 Power Extreme Fussion Gold Premium Special Edition amb capçal anatòmico-basculant, mànec d'acer tractat amb partícules de silici, efecte massatge, tretze cutxilles ultra-afilades amb tecnologia laser Redpowerextreme i una tribu de diminutos amb matxets atrinxerats entre les fulles. Malhauradament no m'he donat compte i l'he deixada a una repisa del bany al costat d'una Wilkinson Triple Ninja Sword Mega Ultra Quick, amb aixecador hidràulic dels pels de la barba, aniquilador laser d'arrels, 8 cutxilles d'adamantium reforçat i una tribu d'enanitos amb destrals amagats entre les fulles. Jo desconeixia l'odi mil·lenari existent entre els diminutos i els enanitos, i quan he entrat al lavabo m'he trobat una matança ètnica que ni els pitjors dies de Rwanda. Pel que sembla han guanyat els enanitos, que es coneix que tenen més mala llet. Pel que fa als diminutos..."nadie sabe donde estan".

Reflexions friquis d'un diumenge nit

Abans de res, i mentres llegiu la resta de l'entrada us convido a que escolteu de fons aquest nou tema de Bob Sinclair i em digueu si també us sembla que fan els coros en català.

Bob Sinclar & Sugarhill Gang - Lala Song

Avui he entrat en una botiga d'animals i anunciaven "Caramelos de gato". Si fos una botiga normal i diguessin "Caramelos de fresa" (per exemple) estariem segurs de que es tracta d'un caramel amb gust a maduixa. Llavors oi que tinc dret a sentir-me embargat pel dubte de si els caramels son per gats o de gats?? Encara us diré més... Puc trucar a la policia quan vegi la propera carta de menú que m'ofereixi "Canelones de carne de la abuela"??

Bé, us deixo amb això. Salut!!

L'estiu i les terrasses

Veig que un any més la gent omple les terrasses dels bars i restaurants, descartant el refrescant aire acondicionat que omple l'interior dels locals i optant per la xafogor, el sol i el rebombori de gent passant al teu voltant i em pregunto un cop més per què???!!! Per què preferiu que us torri el sol, sentir la xafogosa bafarada d'aire calent que emana de les rajoles roents del carrer?? Per què preferiu afrontar la repentina brisa (calenta en qualsevol cas) que us fa volar els tovallons?? Com es que us agrada menjar mentres passen amunt i avall gent caminant pel carrer i us arriba al nas l'aroma de aixelles suades, contenidors de brossa propers escalfats al sol i, no ho negarem, el pet furtiu d'algun vianant?? Quin encant tenen les terrassetes quan jo veig que totes les comoditats són a l'interior del local? aishhh

Deu ser que no entenc l'estiu!!

Excelente, Smithers

Si senyor, després de mesos de curset de reparació i manteniment d'equips informàtics, l'esforç ha donat el seu fruit reflectit en un 9,5 en l'examen final. La nota més alta de la classe, quin noi tant repelent jejeje Així que ja sabeu, truqueu-me quan tingueu problemes, us faré bon preu!!

Gloomy Sunday

Hola de nou, lectors i lectores (si és que encara en queda algun). El blog ha sobreviscut a un llarg període d'abandonament i per celebrar-ho, he decidit sobreviure a Gloomy Sunday (i ho he aconseguit).



Recentment he estat a Budapest, i després de veure un home damunt l'estructura d'un pont amb pinta de voler saltar al buit, no vaig poder evitar pensar en la llegenda urbana que lliga la capital d'Hungria amb una trista cançó que provoca impulsos suicides a tot aquell qui escolta les seves notes.



Es tracta d'una cançó composada per Rezso Seress al 1933, de nóm original "Szomorú Vasárnap", algo semblant a "diumenge lúgubre". Segons sembla l'aparició d'aquesta cançó va coincidir amb una onada de suicidis arreu d'Hongria. La llegenda asseguraria que la gent que es van suicidar ho varen fer després d'escoltar la cançó o durant el tema. El fet que el propi Rezso Seress es llevés la vida saltant per una finestra d'un edifici a Budapest anys després de composar Szmorú Vasárnap, van ajudar a augmentar la llegenda.
La teoria en que es recolza la llegenda i resumint molt seria que el cervell produeix determinades ones depenent dels estats d'anim i que per pur atzar, la composició del senyor Seress contenia la seqüencia determinada d'ones que induien a aquell qui ho escoltava un profund estat depressiu fins al punt de cometre el suicidi immediat.
Aquesta flipada ha servit d'argument a moltes pel·lícules sobre control mental, noveles, etc. Per tant no era d'estranyar que algú ho lligués amb aquesta cançó per tal de donar-li una mica de base a la llegenda urbana.
Es va fer famosa als Estats Units sota el nom de "Cançó Hungara Del Suicidi", i va ser versionada en anglès per multitud d'artistes de l'epoca, sota el nom traduit de "Gloomy Sunday". Dites versions semblen estar lliures de l'efecte mortal de la original però algunes tenen un toc tètric que les fa si més no, inquietants.

Jo he de dir que he escoltat un parell de versions i la original i segueixo aquí. No m'he sentit deprimit de sobte però he de dir que m'han vingut ganes de dormir amb la orginal, que fa unes pauses dramàtiques excessivament llargues pel meu gust. Us deixo 2 links pels més valents.

Recordeu de tancar la finestra abans de donar-li al play.

Original (suposo):
Rezso Seress - Szmorú Vasárnap


Versió Alternativa lleugerament més "pegadiza" (anava a dir enganxosa però podria sonar a "pegajosa") i que no sabria dir l'interpret