-Ho deixo quan vulgui però no em dona la gana.
-No sóc un yonki...
-Ho faig perquè m'agrada.
-Llavors, que fas ara que ja es fosc, sota una pluja torrencial i a temperatura que frega el cero fumant a la terrassa del bar?
Quina passada d'invent eh?? Amb el que costa aguantar recte un paraigües tamany normal, segur que amb una ventada mínima el cilindre metàl·lic t'arrencava mitja dentadura!! (Si no és que el propi pes de l'andròmina no et feia saltar les dents per si sol).
No, ara seriosament, reflexionem...
1 comentari:
Quanta raó... seria curiós veure algú amb aquesta andromina... :P
Publica un comentari a l'entrada