Veig que un any més la gent omple les terrasses dels bars i restaurants, descartant el refrescant aire acondicionat que omple l'interior dels locals i optant per la xafogor, el sol i el rebombori de gent passant al teu voltant i em pregunto un cop més per què???!!! Per què preferiu que us torri el sol, sentir la xafogosa bafarada d'aire calent que emana de les rajoles roents del carrer?? Per què preferiu afrontar la repentina brisa (calenta en qualsevol cas) que us fa volar els tovallons?? Com es que us agrada menjar mentres passen amunt i avall gent caminant pel carrer i us arriba al nas l'aroma de aixelles suades, contenidors de brossa propers escalfats al sol i, no ho negarem, el pet furtiu d'algun vianant?? Quin encant tenen les terrassetes quan jo veig que totes les comoditats són a l'interior del local? aishhh
Deu ser que no entenc l'estiu!!
diumenge, de juliol 26, 2009
Excelente, Smithers
Si senyor, després de mesos de curset de reparació i manteniment d'equips informàtics, l'esforç ha donat el seu fruit reflectit en un 9,5 en l'examen final. La nota més alta de la classe, quin noi tant repelent jejeje Així que ja sabeu, truqueu-me quan tingueu problemes, us faré bon preu!!
dijous, de juliol 23, 2009
Gloomy Sunday
Hola de nou, lectors i lectores (si és que encara en queda algun). El blog ha sobreviscut a un llarg període d'abandonament i per celebrar-ho, he decidit sobreviure a Gloomy Sunday (i ho he aconseguit).
Recentment he estat a Budapest, i després de veure un home damunt l'estructura d'un pont amb pinta de voler saltar al buit, no vaig poder evitar pensar en la llegenda urbana que lliga la capital d'Hungria amb una trista cançó que provoca impulsos suicides a tot aquell qui escolta les seves notes.
Es tracta d'una cançó composada per Rezso Seress al 1933, de nóm original "Szomorú Vasárnap", algo semblant a "diumenge lúgubre". Segons sembla l'aparició d'aquesta cançó va coincidir amb una onada de suicidis arreu d'Hongria. La llegenda asseguraria que la gent que es van suicidar ho varen fer després d'escoltar la cançó o durant el tema. El fet que el propi Rezso Seress es llevés la vida saltant per una finestra d'un edifici a Budapest anys després de composar Szmorú Vasárnap, van ajudar a augmentar la llegenda.
La teoria en que es recolza la llegenda i resumint molt seria que el cervell produeix determinades ones depenent dels estats d'anim i que per pur atzar, la composició del senyor Seress contenia la seqüencia determinada d'ones que induien a aquell qui ho escoltava un profund estat depressiu fins al punt de cometre el suicidi immediat.
Aquesta flipada ha servit d'argument a moltes pel·lícules sobre control mental, noveles, etc. Per tant no era d'estranyar que algú ho lligués amb aquesta cançó per tal de donar-li una mica de base a la llegenda urbana.
Es va fer famosa als Estats Units sota el nom de "Cançó Hungara Del Suicidi", i va ser versionada en anglès per multitud d'artistes de l'epoca, sota el nom traduit de "Gloomy Sunday". Dites versions semblen estar lliures de l'efecte mortal de la original però algunes tenen un toc tètric que les fa si més no, inquietants.
Jo he de dir que he escoltat un parell de versions i la original i segueixo aquí. No m'he sentit deprimit de sobte però he de dir que m'han vingut ganes de dormir amb la orginal, que fa unes pauses dramàtiques excessivament llargues pel meu gust. Us deixo 2 links pels més valents.
Recordeu de tancar la finestra abans de donar-li al play.
Original (suposo):
Rezso Seress - Szmorú Vasárnap
Versió Alternativa lleugerament més "pegadiza" (anava a dir enganxosa però podria sonar a "pegajosa") i que no sabria dir l'interpret
Recentment he estat a Budapest, i després de veure un home damunt l'estructura d'un pont amb pinta de voler saltar al buit, no vaig poder evitar pensar en la llegenda urbana que lliga la capital d'Hungria amb una trista cançó que provoca impulsos suicides a tot aquell qui escolta les seves notes.
Es tracta d'una cançó composada per Rezso Seress al 1933, de nóm original "Szomorú Vasárnap", algo semblant a "diumenge lúgubre". Segons sembla l'aparició d'aquesta cançó va coincidir amb una onada de suicidis arreu d'Hongria. La llegenda asseguraria que la gent que es van suicidar ho varen fer després d'escoltar la cançó o durant el tema. El fet que el propi Rezso Seress es llevés la vida saltant per una finestra d'un edifici a Budapest anys després de composar Szmorú Vasárnap, van ajudar a augmentar la llegenda.
La teoria en que es recolza la llegenda i resumint molt seria que el cervell produeix determinades ones depenent dels estats d'anim i que per pur atzar, la composició del senyor Seress contenia la seqüencia determinada d'ones que induien a aquell qui ho escoltava un profund estat depressiu fins al punt de cometre el suicidi immediat.
Aquesta flipada ha servit d'argument a moltes pel·lícules sobre control mental, noveles, etc. Per tant no era d'estranyar que algú ho lligués amb aquesta cançó per tal de donar-li una mica de base a la llegenda urbana.
Es va fer famosa als Estats Units sota el nom de "Cançó Hungara Del Suicidi", i va ser versionada en anglès per multitud d'artistes de l'epoca, sota el nom traduit de "Gloomy Sunday". Dites versions semblen estar lliures de l'efecte mortal de la original però algunes tenen un toc tètric que les fa si més no, inquietants.
Jo he de dir que he escoltat un parell de versions i la original i segueixo aquí. No m'he sentit deprimit de sobte però he de dir que m'han vingut ganes de dormir amb la orginal, que fa unes pauses dramàtiques excessivament llargues pel meu gust. Us deixo 2 links pels més valents.
Recordeu de tancar la finestra abans de donar-li al play.
Original (suposo):
Rezso Seress - Szmorú Vasárnap
Versió Alternativa lleugerament més "pegadiza" (anava a dir enganxosa però podria sonar a "pegajosa") i que no sabria dir l'interpret
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
