La gallina meravigliada

Aprofito aquest espai internautic per denunciar una cosa que feia moooolt de temps que volia treure a la llum. S'ha comentat molts cops però avui jo us porto les proves irrefutables d'un dels plagis més escandalosos de la nostra infància.

LA GALLINA TURULETA
VS
CACAO MERAVIGLIAO

Que va ser primer, l'ou o la gallina? Cacao Meravigliao o La Gallina Turuleta? Si no vaig errat la cançó de Cacao és posterior i va ser composada per un paio italià, segurament durant l'època daurada de Tele5. Sigui com sigui, escolteu les dues cançons i jutjeu vosaltres mateixos!!


Cacao Meravigliao


La Gallina Turuleta


Us aconsello que feu l'exercici següent. Comenceu cantant la tornada de cacao meravigliao i acabeu amb la de la gallina turuleta. Aconseguireu algo semblant a: "Cacaooooo Meravigliaoooo ha puesto un huevo ha puesto dos ha puesto treees". Quina vergonya... Un altre dia podriem discutir que va ser primer, La Gallina Turuleta o La Gallina Turuleca, ja que hi han dues versions de la cançó, suposo que per a que no discuteixin els fans del Miliki.

Ben aviat un altre plagi famós: El Gegant del Pi vs Escarabat Bum Bum

S'acomiada un fan del basketworld ;-)

Llibres i Hooligans

Qui podria pensar veient com juga el Barça ultimament, que arribaria a les semis de la Champions... El cas és que el Manchester United vindrà a jugar demà al Camp Nou, el dia de Sant Jordi. Curiosa barreja hi haurà a Les Rambles de paradetes de llibres i d'aficionats anglesos, d'amor i de passió, de roses i de capullos. Parlant de llibres, Flani, tu que ets tan vaquipolla, si no ho saps potser t'agradarà saber que en Joan Miquel Oliver ha tret un llibre anomenat El Misteri de l'Amor que em sembla que és tan rar com ell jejeje De totes maneres no tinc ni idea de si val la pena o no però original segur que és. Jo de moment ja m'he autorregalat un petit conte d'un gegant molt simpàtic :P

Bona diada demà i esperem que la pallissa del Manchester sigui mínima :P

Propaganda del passat

Aquesta setmana i el cap de setmana passat he estat fent neteja a fons a casa. Sobretot posant ordre al munt de coses guardades. La meva habitació acostuma a ser un caos. He estat llençant coses velles, desant records... I és clar, quan un comença a regirar entre coses antigues acostuma a endur-se moltes sorpreses. Entre una carpeta plena d'antics apunts i exercicis d'escola, vaig trobar, en perfecte estat de conservació, una propaganda del Inter-Discount (establiments ja desapareguts si no m'equivoco) que data del 1993. Sí, senyors i senyores (o damos y caballeras que diria la Daecone), ens pot semblar que no fa tant de temps però són ja 15 ANYS ENRERA.

D'entrada, em van sorprendre dues coses. Els preus en pessetes evidentment, i la mítica Game Boy en portada.
I és que al 93, ni playstation, ni wii, ni xbox, ni polles en vinagre. Game Boy (7.200 pts), Nintendo (9.900), Super-Nintendo (25.900), Megadrive (29.800) i Game Gear (14.900). I jocs com Super Mario Land o el Jurassic Park, que estava d'ultimíssima moda llavors.

A part del tema recreatiu de les videoconsoles, també la informàtica ha canviat bastant. L'ordinador de la portada te les següents especificacions:
ORDENADOR MICROSPOT 486 5X25 170 MB
Microprocesador INTEL. 4 Mb Ram.
Mem. cache 256K. Disco duro 170Mb.
Tarjeta SVGA 1Mb. Monitor color SVGA 0x28
Disketera 3"1/2. Teclado 102 teclas (ojo!!! ni una més ni una menys!!!)

El meu teclat només te 105 tecles (sense contar 19 botons de funció que no els considero tecles), així que tampoc és que hagin variat molt els teclats, però la resta... Què fariem ara amb 170Mb de capacitat al disc dur?? I amb una memòria catxé de 256K?? Enfi... Aquí no acaba tot. Al 93 podieu comprar al Inter-Discount una capsa amb 10 disketts de 3"1/2 de doble densitat per 900 pts. Si els volieu d'alta densitat el preu ja pujava a 1.500 pts. Quina barbaritat!! En aquest aspecte els CDs surten molt més barats avui dia jejeje.
I que tal una impressora d'agulles? Aquell any podieu comprar una EPSON LX-400 per 22.900 pts. Això sí, no us oblidessiu també de comprar el paper contínuo. Mil fulls per 1.500 pts. Amb la banda foradada perquè engranés a la impresora.

I qui no va tenir un filtre per les radiacions del monitor? Feien que s'enfosquís bastant la pantalla però et permetia descansar més la vista! (Només 1.500 pts)

I si sortim de l'apartat informàtic i entrem al audiovisual també podem flipar una mica. La quantitat de "lloros" que es venien llavors... Qui en compraria avui en dia? Ja hi havien aparells amb reproductor de CD però no se'n veuen gaires en aquesta propaganda. En canvi podeu comprar equips de música amb el plat per vinils i també un walk-man AIWA HS-TA210 amb atenció: Radio AM/FM. Ecualizador. Super-bass. Selector de cintas. 5.500 pts

No trobareu ni una tele plana, tot monitors de tub, evidentment. Si us fixeu a la portada de la propaganda veureu una tele petiteta al costat de la càmera. Doncs bé, a casa vam tenir aquesta mini tele amb pantalla de 2" polsades. Encara funcionaria si la trobés. El mon del DVD no havia arribat encara a Inter-Discount del 1993, i a la propaganda ens oferien diversos vídeos VHS, amb 2 o 3 capçals. Recordo que amb 2 no es podia grabar en velocitat LP (Long Play) ni reproduir cintes que havien estat enregistrades en aquest sistema... Enfí... Un dia hem de parlar a fons sobre els vídeos posant especial atenció al mític botonet del tracking :P
I en aquest apartat dels vídeos i les cintes VHS, vull acabar l'entrada amb la imatge d'aquest article que molts recordareu. Sobren comentaris.

Normalització

Quan vaig començar aquest bloc, a l'estiu del 2006, no tenia molt clar com me'n sortiria. No sabia gaire del mon blocaire. Recordo que el dia que el vaig fer, li vaig comentar a un amic amb qui estava parlant pel messenger en aquell moment, Lo Llop. Lo Llop va entrar a fer un cop d'ull però no va deixar cap comentari i ja que el bloc estava en període de proves, vaig decidir seguir fent, a veure si apareixien lectors anònims que arribessin aquí de forma casual. Va haver un període llarg en el que el bloc estava gairebé abandonat. Al cap d'uns pocs mesos, deixant algun comentari al bloc de la Daecone, antiga amiga de la infància, vaig rebre alguns lectors extra que van animar-me a seguir escribint i van crear aquella etapa de comentaris encadenats, linkant d'un bloc a l'altre. La Lisa i la Ariel havien deixat molts comentaris aquí quan encara tenien actius els seus blocs respectius (que estaria encantat de veure en funcionament un altre vegada). També la Patirke ha deixat algun comentari de tant en tant. El cas és que mai li havia donat molta importància al bloc i segurament per això no li ho havia tornat a comentar més a cap dels meus altres amics. Potser també és que sempre m'ha semblat que el meu bloc és molt banal. No acostumo a obrir-me gaire per parlar de coses que em preocupin i normalment escric paranoies i coses per distreure'm i riure una estona.
Ultimament també he guanyat una altre lectora que és la flani, una amiga amb la que unicament puc tenir contacte a través dels comentaris, així que sempre m'agrada veure que deixa algun comentari per tenir noticies seves.
El cas és que ahir parlant amb un bon amic va sortir el tema de que jo escribia un bloc i clar, es va sorprendre bastant. A més ell fa temps que n'escriu un i jo tot i que de tant en tant l'havia llegit no m'havia atrevit mai a deixar cap comentari.
Bé, l'objectiu d'aquesta entrada simplement és per normalitzar això. Tal com diu ell, si un no fa propaganda els lectors no venen sols jejeje Segurament tingui raó. Així que res, obro les portes del camí per compartir les meves històries també amb un amic que ha viscut algunes d'elles al meu costat.

Slàinte.

Petita i verídica història del rellotge "cabron" (Capítol 3)

Aquesta matinada, oh sorpresa, ha tornat a marxar la llum. M'he trobat el despertador pampalluguejant de forma burleta. Ara mateix l'acabo de posar en hora un altre cop mentres deixava anar alguns improperis. A veure qui es cansa abans ;-)

El proper capítol serà il·lustrat amb una fotografia del rellotge "cabron".

La temible Croissanteria

No se si mai us ha passat, que una paraula us evoca un significat totalment diferent. A mi em passa sovint i he volgut fer un petit exercici d'imaginació a partir d'una paraula: 'croissanteria', referent a una pastisseria especialitzada en croissants, però que a mi particularment em sona a una cosa ben diferent.

Vet aquí la història de la croissanteria:

A principis del segle XIX, una terrible malaltia coneguda com a croissanteria, va fer estralls entre la població europea.
Els primers casos van ser detectats a França, on la gent va començar a apareixer morta als bars, sobretot mentres esmorzaven. La malaltía es detectava rapidament només donant un simple cop d'ull al cos del difunt, ja que els cadavers adoptaven una postura peculiar, amb els braços estesos en forma de U.

Aspecte aproximat d'una víctima de croissanteria.

No es va arribar a coneixer mai la forma de contagi de la croissanteria. La gent acostumava a morir de sobte, mentres esmorzaven o berenaven. Normalment sentats a taula i sempre presentant els mateixos símptomes. Els metges i científics de l'època no van aconseguir aturar-ho ni detectaro i poc a poc la malaltia es va propagar cap a països veins, i en alguns casos va mutar de forma molt més virulenta, com en el cas de la famosa croissanteria de Frankfurt.
A Frankfurt, Alemanya, la croissanteria va mostrar la seva branca més temible. La gent moria de forma més sobtada i els cadavers, a més de la típica postura de braços estesos en forma de U, treien la llengua. Es calcula que una cinquena part de la població de la ciutat va caure víctima d'aquesta malaltia.

Les víctimes de la croissanteria de Frankfurt, tenien la llengua fora.

Finalment, les morts es van anar reduint i la malaltia va desapareixer igual que havia arribat. Mai se'n va coneixer l'origen ni la causa, ni tampoc el mètode de contagi. Res. És tot un misteri que resta sense resposta fins als nostres dies.

13

13 13 13... Si algú no és supersticiós has de ser tu. Feliç triskaidekaphobia, vaquipolla. Una abraçada :-)

Panik

M'ha costat un munt de pràctiques peeeerò, finalment he aprovat l'examen de conduir a la primera. Això va ser dimarts, i com que aquests dies estic de bon rotllo, aprofitaré per posar-vos música. Ja us havia posat fa temps un videoclip de Wir Sind Helden i avui us en poso un altre de mooolt vaquipollo*. Espero que us moli!

Wir Sind Helden - Endlich ein grund zur Panik


* friki, rar, original.

Lladre d'atenció

La veritat és que no m'esperava escriure tantes entrades en una mateixa setmana, però em veig obligat a posar un vídeo que està circulant per la xarxa que m'ha fet riure de valent. A la velocitat que es mouen les coses per internet potser ja l'heu vist 50 cops, però com que jo l'acabo de descobrir encara guardo l'esperança de que algú de vosaltres encara no ho conegui ;-)

Potser més d'un cop hem sentit que algú ens robava protagonisme. Que era el nostre dia, el nostre moment però algú es passava d'esplendit i s'emportava totes les mirades, tots els comentaris, tots els elogis que esperavem rebre nosaltres. Segur que una cosa semblant deuria sentir aquesta cantant un cop va veure el vídeo de la seva actuació. No cal que us indiqui en qui us heu de fixar, ja que els ulls us hi aniran sols. Qualsevol semblança amb el Fary, estaria fora de lloc, però s'accepta. :P

Lladre d'atenció

Petita i verídica història del rellotge "cabron" (Capítol 2)

Les estadístiques em deien que era poc provable que la llum tornés a marxar tan seguit si tornava a posar el rellotge en hora, ja que feia mesos que no hi havia hagut cap tall de subministrament. Així que vaig decidir vencer la superstició del rellotge i el vaig tornar a posar en hora ahir per la tarda.

A la nit va marxar la llum.

Va ser un petit tall de subministrament, va durar menys d'un minut i jo encara no havia marxat a dormir així que quan va tornar, empès per l'orgull vaig tornar-lo a posar en hora.

Al cap de deu minuts va tornar a marxar la llum.

De totes maneres estic disposat a vencer aquesta llei de Murphy així que vaig tornar a posar el rellotge en hora i de moment, he de dir que encara aguanta.

Espereu al tercer capítol, perquè la manca d'aigua augura talls de subministrament elèctric ben aviat :P

Petita i verídica història del rellotge "cabron"

Al meu barri hi ha de tant en tant algun tall de subministrament elèctric. Abans no recordo que passés tan sovint però d'un parell d'anys cap aquí la cosa no ha anat gaire bé. Són els típics talls que duren un parell de minuts i després torna. Va haver una temporada fa uns mesos en que això passava al menys un parell de cops per setmana, i jo, fart de posar en hora cada dos per tres el rellotge despertador de la meva habitació, vaig decidir deixar-lo estar i usar de despertador l'alarma del telèfon mòbil. Ahir al vespre vaig veure el rellotge pampalluguejant com sempre en una hora equivocada i vaig adonar-me de que fa ja molt temps que no hi han problemes elèctrics, així que em vaig decidir a posar-lo en hora novament.

Aquesta matinada ha marxat la llum.