divendres, d’abril 06, 2012

Titanic

Cent anys més tard de l'enfonsament del Titanic, les tragèdies marítimes tornen a estar de moda. A què es deu aquest fenòmen? Tinc alguna teoria al respecte que m'agradaria debatre amb vosaltres, lectors fidels.

El senyor James Cameron va rebentar les taquilles dels cinemes de tot el món (no literalment, és clar, cosa que l'hauria convertit en un delinqüent psicòpata bastant fill de puta) amb la pel·lícula d'èxit Titanic. Anys més tard les tornaria a rebentar amb Avatar. La primera va enganxar al públic per la seva història i pels seus protagonistes guapos. Cert que en el seu moment va desplegar uns importants efectes especials però només tenien lloc al final a l'escena de (atenció spoiler per la gent que viu dins una cova) l'enfonsament. Avatar en canvi tenia una història bastant fluixa, com de peli de diumenge al migdia a Antena3, i els protagonistes eren uns animals de color blau gens atractius per la gent no malalta ni amants del manga. En canvi tenia uns efectes especials mai vists, rodada en 3D pel lluiment d'aquesta tecnologia tant de moda darrerament. Així que el senyor Cameron va fer una suma ràpida al seu cap i va pensar Titanic + Avatar = Titanic 3D. Amb l'aniversari dels 100 anys de l'enfonsament del Titanic en James ja començava a salivar.
I dit i fet, amb un segurament més que dubtós "corta-y-pega" de 3D (recordem que la peli original es va estrenar fa 15 anys) vol aconseguir que la gent torni a omplir les sales esperant, potser, que el pobre Leo trobi espai en aquella fusta on tothom sap que agafava per dues persones. Estic segur que les bombolles del seu últim alè es precipitaran de forma espectacular sobre els espectadors de les sales de cinema amb els nous retocs tridimensionals.
Però com anar preparant a la gent per tornar enganyada a un cinema a veure una peli estrenada fa 15 anys que ja tots hem vist 50mil cops? Doncs anant posant de moda subtilment el tema un altre cop. Aprofitant el centenari aquests dies podeu veure al Museu Marítim de Barcelona una exposició sobre el Titanic que pinta força bé malgrat el to burleta de la meva entrada. Es tracta de recreacions dels interiors del vaixell i algunes peces rescatades de museu, si no vaig errat. Jo estic desitjant veure la carta del darrer sopar, a veure si l'amanida també duia iceberg. O saber per què la banda de música es va quedar tocant fins al final. Si hagués estat un vaixell espanyol haurien estat tocant Paquito Chocolatero (Cisquet Xocolataire en català correcte) fins que la gent els hagués llençat per la borda. No haurien durat ni deu minuts. I el capità? Es va enfonsar amb el vaixell com diuen o potser va fer un Costa Concordia i va burlar la mort? I tocant aquest tema... No és molta casualitat la coincidència d'accidents maritims de la companyia Costa Cruceros amb l'imminent estrena (re-estrena) de Titanic? No descobrirem d'aquí uns anys que en James Cameron és un dels principals accionistes? Us heu fixat en que qualsevol contratemps d'un vaixell de creuer ara és notícia? L'altre dia crec que en un creuer de luxe pel Mediterrani se'ls va acabar la Casera i la cosa gairebé desemboca en una tragèdia.

Tot fa bastanta pudor lectors... Quedarà com un misteri sense resoldre, com molts dels que envolten l'enfonsament del Titanic, que sempre s'ha venut així, com una cosa misteriosa quan tothom sap que va passar però és igual... El misteri del Titanic. Jo trobo més misteriosa l'eterna joventut de Jordi Hurtado o la desaparició dels xinitos de la suerte. Sigui com sigui més val tocar de peus a terra ferma els propers dies. Vigileu el mar ara que quan estrenin Alien 3D ens tocarà vigilar el cel.


P.S.: Potser James Cameron empra molts recursos en rellançar Titanic mentre que a diverses ciutats, d'entre elles Barcelona fa mesos que podem veure pelis com Los Goonies, Gremlings, La princesa prometida, Cazafantasmas, Jungla de Cristal y moltes altres pel·lícules mítiques dels 80 de la mà d'una iniciativa anomenada Phenomena, the ultimate cinematic experience, que em consta que ho estan petant amb entrades exhaurides en poques hores després de posar-se a la venda.