divendres, de febrer 04, 2011

Ascensor???

Entradeta dispersa avui, aviso...

Fa una estona hem vist des de la finestra com els bombers rescataven a unes persones que s'havien quedat atrapades a l'ascensor que puja fins el carrer de dalt (el desnivell des del nostre carrer fins al següent és considerable perquè Ripollet fa pujada).
A mi no m'ha passat mai, tot i que algun cop he estat a punt a l'ascensor de casa mons pares. Aquell moment tens en que l'ascensor te un dia tonto i s'atura entre dos pisos i l'has de fer pujar o baixar per tal que es torni a centrar (lo fomut deu ser quan no pots fer-lo ni pujar ni baixar).
No em considero una persona claustrofòbica així que suposo que em prendria la situació amb certa calma; total és un ascensor no la pel·lícula Buried (que a mi particularment no em va agradar perquè des del minut 1 sabia com acabaria), però reconec que si no em rescatessin aviat m'inquietaria una mica. De vegades em ve al cap la història d'aquell home que va quedar atrapat 41 hores en un ascensor i fa bastant de iuiu.
L'ascensor de la plaça (el que s'ha espatllat avui) sembla una mica abonat a les avaries, i com que l'hem d'agafar constantment per anar a comprar tenim bastants números que un dia o altre ens toqui el premi a nosaltres.
El més a prop que he estat mai de quedar atrapat a un lloc va ser un dia que no podia sortir de casa mons pares; la clau de la meva mare tanca d'una manera estranya i qualsevol altre clau s'encalla després i no entra al pany. Jo havia quedat amb uns amics i després de molta estona intentant vaig haver d'enviar un sms molt vergonyós on explicava que no podria assistir a la cita perquè m'havia quedat tancat a casa. El problema de la clau mai es va arreglar i segueix fallant però vam descobrir al dia següent que si donàvem un cop sec al costat del pany la clau entrava bé.
Va ser molt frustrant i em va posar de mala llet i això que estava tancat en una superficie de més de 90m2... potser si m'aturo a pensar em posaria malalt en cas de quedar reclòs en un espai tan petit com l'ascensor de la plaça... Per sort em veuran de seguida i no m'hauré de passar dos dies tancat com el pobre home aquell, obligat a dormir, pixar i ves a saber si no cagar també en un espai minúscul... Que si arriba a ser l'últim dia abans de les vacances se'l deixen allí tot el mes... (esgarrifança)

Ja només una darrera reflexió... crec que va ser un graciós que va preguntar un dia per què si hi havia ascensors no hi havia també descensors. Sense sorprendre'm per aquesta ocurrència venint d'algun geni de l'humor crec que la resposta per ell és ben simple: de la mateixa manera que ell podria ser bècil si no fos imbècil.

I en serio, Buried no mola.

Salut!

1 comentari:

Xitus ha dit...

Atrapades a l'ascensor!?!? No era l'últim dia que fèiem conya sobre això!? :S