Matem al Gummy Bear

Aquest migdia he estat a la sala d'espera d'urgències de l'ambulatori, que estava bastant plena de gent, i tot era tranquil, silenciós i respectuós fins que de sobte ha arribat una família. La filla duia una joguina curiosa i demoníaca a l'hora. Cada cop que la nena obria la joguina una música infernal sorgia d'aquesta. Era com un politono horripilant que es clavava al cervell i que feia així:

El primer cop que ha sonat els pocs murmuris que hi havia a la sala de les converses en veu baixa de la gent que esperava han tallat de cop, tothom impressionat pel fenomen musical que es produïa al costat. Pensàvem tots que la família notaria que la musiqueta horrible molestava a la gent i que li explicarien a la nena que millor es distreies amb una altre cosa però han passat olímpicament. Segurament la gorra de raper del pare hauria d'haver-nos donat la pista de que això passaria.

Quan la nena tancava la joguina la música s'aturava, i tothom quedava alleujat però la calma durava poc temps ja que quan un menys s'ho esperava tornava a sonar i la gent s'ha anat inquietant. Hem patit més de mitja hora de Gummy gummy gummy bear dels collons... Al final em feia riure, no podia evitar-ho... dels mateixos nervis, sabeu? Cada cop que sonava el Gummy gummy gummy bear m'entrava riure i quan la musiqueta de Judes s'aturava el meu cap feia la conta enrere fins que tornés a sonar... Ja ho estava esperant i l'espera em feia riure també...

El resultat es que tinc ganes de matar al Gummy Bear. Pobre nena no tenia la culpa, la joguina feia una musiqueta divertida (pels nens, suposo) i li agradava. Però els pares haurien de saber que una sala d'espera d'un centre mèdic no és el lloc on trencar el silenci amb musiquetes de cap mena. Ningú de la sala tenia ganes de merder i no se li ha cridat l'atenció. Potser algú del personal del centre ho podria haver fet, ja que ho deurien notar per força... Sigui com sigui ara el Gummygummygummygummybear està clavat al meu cervell. Feu la prova, doneu-li al play al vídeo que he posat i deixeu-lo sonar 10 segons. Atureu el vídeo i torneu a reproduir-lo quan passin 15 segons. El torneu a deixar sonar 10 segons i aneu repetint el ritual. Doncs així mitja hora.

M'agrada el final del vídeo on el Gummy Bear s'estira damunt d'una pila d'ossets de llaminadura. La meva ment vol creure que el que li passa es que rep l'impacte d'una bala disparada per un franctirador anònim i cau mort damunt una pila de cossos d'altres GummyBears que han estat tocant els nassos a algú en una sala d'espera, en un metro, en un autobús, a la sala d'un cinema o al lloc que sigui. Cada cop que algú fa sonar aquesta música està matant un osset de llaminadura.

Sigueu bones persones, no feu sonar el Gummy Bear i no sereu partíceps d'aquest genocidi.