Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barça. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris barça. Mostrar tots els missatges
dijous, d’abril 14, 2011
El playmobil no està fi
Aquesta vinyeta està basada en suposicions reals. Els qui seguiu els post-partits del Barça a TV3 potser ho entendreu. Els fets tenen lloc just abans del Shakhtar - Barça d'aquest passat dimarts. Feu click a la imatge per fer-la més gran i poder llegir bé.
dimecres, de març 30, 2011
Torna la Champions
La setmana vinent he estat convocat a seguir el partit de Champions a casa d'un amic. L'ambientillo ja es pot palpar i l'amic que ens ha convidat s'ha currat un vídeo de gairebé cinc minuts per exaltar el sentiment culer i de pinya.
El Barça s'enfronta al Shakhtar en el partit de quarts i si passa podria trobar-se amb el Madrid a les semis. Però això encara queda lluny, el Shakhtar és un equip que ens ha complicat les coses altres anys i no me'n refio gens ni mica.
Dins l'imaginari de la meva colla hi ha un personatge que anomenem Enanito Shamrock, inspirat en una experiència real en un pub de Barcelona, que sempre surt especialment esmentat en els partits que enfronten al Shakhtar. L'any passat un membre de la colla va ser obligat a disfressar-se d'Enanito Shamrock en coincidència amb un partit del Barça jugat sota lluna plena. No se quina mena de vexacions hi haurà el proper partit però ja tenim l'uniforme oficial d'Enanito consistent en un barret irlandès amb barba incorporada tipus leprechaun.
Bé, després de parlar una mica de la Champions per acomplir el poc que queda de mes amb la promesa del primer post de març, us comunico que segueixo amb el PC espatllat. Sembla que el problema era més greu del que semblava en un principi i de moment us puc escriure des de l'ordinador de la Marina, des del mòbil o des del meu ordinador en "modo a prueba de fallos con funciones de red".
Per tant faré el possible per acomplir els objectius marcats pel bloc.
M'acomiado des d'aquesta pantalla 800x600 que m'està provocant un mal de cap per flipar :P
El Barça s'enfronta al Shakhtar en el partit de quarts i si passa podria trobar-se amb el Madrid a les semis. Però això encara queda lluny, el Shakhtar és un equip que ens ha complicat les coses altres anys i no me'n refio gens ni mica.
Dins l'imaginari de la meva colla hi ha un personatge que anomenem Enanito Shamrock, inspirat en una experiència real en un pub de Barcelona, que sempre surt especialment esmentat en els partits que enfronten al Shakhtar. L'any passat un membre de la colla va ser obligat a disfressar-se d'Enanito Shamrock en coincidència amb un partit del Barça jugat sota lluna plena. No se quina mena de vexacions hi haurà el proper partit però ja tenim l'uniforme oficial d'Enanito consistent en un barret irlandès amb barba incorporada tipus leprechaun.
Bé, després de parlar una mica de la Champions per acomplir el poc que queda de mes amb la promesa del primer post de març, us comunico que segueixo amb el PC espatllat. Sembla que el problema era més greu del que semblava en un principi i de moment us puc escriure des de l'ordinador de la Marina, des del mòbil o des del meu ordinador en "modo a prueba de fallos con funciones de red".
Per tant faré el possible per acomplir els objectius marcats pel bloc.
M'acomiado des d'aquesta pantalla 800x600 que m'està provocant un mal de cap per flipar :P
dijous, de febrer 17, 2011
Jon Bakero
M'he proposat recordar de tant en tant personatges semi-oblidats. Encetaré la iniciativa (que aniré repetint de tant en tant sense cap patró preestablert) amb en Jon Bakero.
Alguns de vosaltres potser el recordareu, el germà petit del clan Bakero. Nascut al 71, va voler seguir les passes dels seus germans Santi i Jose Mari (aquest el més famós) i es va formar a les categories inferiors de la Reial Societat. Amb 21 anys fitxa pel Barça B on passarà 5 anys intentant fer el salt al primer equip, jugant només partits de pretemporada i sense acabar de convencer. Anirà cedit al Almeria la temporada 95-96 i tornarà al Barça per jugar una temporada més abans d'adonar-se que te 27 anys i està lluny d'arribar a l'ombra del seu germà Jose Mari. Veu que no pujarà al primer equip del Barça i va a parar al Màlaga on aguanta una sola temporada i va a recalar al Gavà. Sembla ser que en aquell punt va tocar fons la seva carrera, passa en poc temps del Gavà al Atlético Yucatán (Mèxic) i d'allí passa al Puebla F.C. (també Mèxic) coincidint amb el pas del seu germà Jose Mari per terres mexicanes on tampoc aquest va fer bon paper.
La seva aventura mexicana dura poquíssim i la temporada següent torna a Espanya per jugar a la Universidad de Las Palmas on arribaria a jugar dues temporades. Amb 30 anys passa a jugar a la U.D. Gáldar (també de Gran Canaria) on es retira a l'edat de 31.
Li podem seguir la pista fins aquest any passat, 2010, on fitxa com a segon entrenador del Polònia Varsòvia fent de mà dreta del seu germà Jose Mari que ocupa el lloc de primer entrenador. No anirien gaire bé les coses ja que enguany el Polònia Varsòvia te nou tècnic a la banqueta.
Eternament esperant fent el salt a primera se li va covar l'arròs al Barça B com tants d'altres que somiaven jugar en un equip on les places van molt cares i partint de l'ombra d'un germà que havia viscut l'època daurada del Dream Team de Cruyff.
Serveixi aquest post per recordar aquest jugador que en algun moment quan jugava al Barça B va arribar, segurament, a despuntar (no el suficient).
Salut i visca el Barça!
Alguns de vosaltres potser el recordareu, el germà petit del clan Bakero. Nascut al 71, va voler seguir les passes dels seus germans Santi i Jose Mari (aquest el més famós) i es va formar a les categories inferiors de la Reial Societat. Amb 21 anys fitxa pel Barça B on passarà 5 anys intentant fer el salt al primer equip, jugant només partits de pretemporada i sense acabar de convencer. Anirà cedit al Almeria la temporada 95-96 i tornarà al Barça per jugar una temporada més abans d'adonar-se que te 27 anys i està lluny d'arribar a l'ombra del seu germà Jose Mari. Veu que no pujarà al primer equip del Barça i va a parar al Màlaga on aguanta una sola temporada i va a recalar al Gavà. Sembla ser que en aquell punt va tocar fons la seva carrera, passa en poc temps del Gavà al Atlético Yucatán (Mèxic) i d'allí passa al Puebla F.C. (també Mèxic) coincidint amb el pas del seu germà Jose Mari per terres mexicanes on tampoc aquest va fer bon paper.
La seva aventura mexicana dura poquíssim i la temporada següent torna a Espanya per jugar a la Universidad de Las Palmas on arribaria a jugar dues temporades. Amb 30 anys passa a jugar a la U.D. Gáldar (també de Gran Canaria) on es retira a l'edat de 31.
Li podem seguir la pista fins aquest any passat, 2010, on fitxa com a segon entrenador del Polònia Varsòvia fent de mà dreta del seu germà Jose Mari que ocupa el lloc de primer entrenador. No anirien gaire bé les coses ja que enguany el Polònia Varsòvia te nou tècnic a la banqueta.
Eternament esperant fent el salt a primera se li va covar l'arròs al Barça B com tants d'altres que somiaven jugar en un equip on les places van molt cares i partint de l'ombra d'un germà que havia viscut l'època daurada del Dream Team de Cruyff.
Serveixi aquest post per recordar aquest jugador que en algun moment quan jugava al Barça B va arribar, segurament, a despuntar (no el suficient).
Salut i visca el Barça!
dimecres, de febrer 16, 2011
Tornen els pronòstics
Com cada partit de champions des de fa més de 5 anys vaig camí de reunir-me amb una colla d'amics culés amb qui segueixo els partits del Barça a la copa d'Europa.
L'aturada d'hivern refreda l'ambient així que s'haurà d'escalfar de bon començament. Arsenal - Barça toca avui, ara els partits són decisius i cada derrota és terrible, tot i això al final el partit és el de menys perquè normalment no parem atenció al que passa al camp, estem massa ocupats fent broma i divagant sobre qualsevol tema quant més abstracte millor. Crec recordar que ja he parlat de les nits de champions amb anterioritat però m'agrada recordar-ho avui que estic a punt de marxar camí de veure el partit.
Benvingut sigui mentre encara en podem participar. Que per molts anys sigui així.
Visca el Barça!
L'aturada d'hivern refreda l'ambient així que s'haurà d'escalfar de bon començament. Arsenal - Barça toca avui, ara els partits són decisius i cada derrota és terrible, tot i això al final el partit és el de menys perquè normalment no parem atenció al que passa al camp, estem massa ocupats fent broma i divagant sobre qualsevol tema quant més abstracte millor. Crec recordar que ja he parlat de les nits de champions amb anterioritat però m'agrada recordar-ho avui que estic a punt de marxar camí de veure el partit.
Benvingut sigui mentre encara en podem participar. Que per molts anys sigui així.
Visca el Barça!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
