dimecres, de juny 15, 2011

Pu... mòbil

Tinc un mòbil que com a telèfon és lamentable i com a eina de comunicació 2.0 està obsolet.

Tinc un HTC Tattoo, un dels primers telèfons d'aquesta marca que van aparèixer com a alternativa al i-phone. En aquest cas, l'alternativa era bastant llunyana encara a altres alternatives actuals però com que tampoc em venia gaire d'aquí, vaig pensar que ja seria millor que el Nokia que tenia abans i que em duraria força temps.

Error.

Te moltíssims problemes, començant pel que fa a l'ús com a telèfon. L'agenda és caòtica i per organitzar-la decentment t'hi has de passar un munt d'hores, assignant tota mena de detalls als contactes i decidint guardar-ho en tres tipus de contacte diferent, cosa que després et farà aparèixer el llistat de mil formes fins que puguis trobar una de simple i efectiva. El sistema operatiu ara ja està obsolet, això vol dir que des de fa un cert temps ja no hi han actualitzacions per aquest terminal, per tant la majoria d'aplicacions modernes que la gent fa servir (com el famós whatsapp) són inservibles per aquest aparell. Això també fa que vagi tot molt lent i quan vas a la llista de trucades corres el perill de anar més de pressa que el propi mòbil i clicar a una trucada quan la llista encara no està actualitzada (encara que ho sembli) cosa que farà que els contactes de la llista es recol·loquin i cliquis en algun contacte no desitjat. Si ets capaç de penjar la trucada abans que soni el primer to et felicito, fill. A més un 90% dels cops que em truquen aparec com a apagat o fora de cobertura, sigui on sigui. Amb les ratlletes de cobertura al màxim, tant se val, és un problema molt recorrent.

La carpeta dels missatges és encara pitjor que l'agenda telefònica. Agrupa tots els missatges per contactes i les notificacions de sms nou a vegades no funcionen bé i et porten a un sms antic que no te res a veure amb el que acabes de rebre.

Es penja, és reinicia sol i a vegades fa una mini-vibració per si sol, sense venir a cuento i que encara no se el motiu.

El pitjor de tot de totes maneres és el bloqueig del aparell. Al tenir la pantalla tàctil és fàcil dur-lo a la butxaca i que és marquin coses soles així que hi ha una opció de bloquejar el mòbil. La opció és un patró de desbloqueig consistent en traçar un dibuix damunt la pantalla unint uns punts. El dibuix l'inventes tu i l'has de recordar per introduir-lo cada cop que desbloquegis. En principi la idea em va semblar molt guai, és fàcil de fer i segur que ningú et pot desbloquejar el mòbil si no ets tu.
El problema va venir el dia en que duia el telèfon a la butxaca i el patró és va anar marcant tot sol per fricció i va arribar a un punt on s'havien fet masses intents de marcatge i el telèfon es va quedar bloquejat per seguretat.

El mòbil et diu que per desbloquejar-lo facis servir el teu compte de Google. Però això és inútil. Després de mil milions d'intents d'introduir el meu compte de Google de forma normal, amb majúscules, amb minúscules i amb conjurs de bruixeria pel mig vaig decidir trucar al servei tècnic d'HTC on em van confirmar que el problema no te solució. S'ha de ressetejar el terminal i tornar a començar de nou (només es salva el contingut de la targeta de memòria). Cert que hi ha una opció d'haver sincronitzat el telèfon amb el PC abans de tenir cap problema d'aquests i després tornar-los a connectar i restaurar el sistema però francament, dubto que gaire gent es preocupi de sincronitzar el telèfon amb l'ordinador. Jo no ho vaig fer.

Doncs bé, la cosa aquesta ja m'ha passat dos cops, així que torno a estar sense contactes a la agenda i he de tornar a molestar la gent que conec perquè em passin de nou els seus telèfons.

Només em toca esperar a l'octubre que m'acaba la permanència del contracte i canviar de terminal i de companyia si s'escau.

He de dir que la Marina te un HTC Legend i va de conya, també és més difícil que s'engegui per pressió. I malgrat el tema de l'agenda i els missatges funciona igual i no m'acaba de convèncer, suposo que el més problemàtic és del model Tattoo que espero que ja no comercialitzin a cap botiga.

Fins aquí la meva entrada/protesta de la setmana. I us aviso que això del patró de desbloqueig és una opció que tenen la majoria de HTC que he vist. Desconec si pots reactivar-ho posant la conta de Google en la resta o si passa el mateix amb tots arribat el cas. Si és així potser que els senyors HTC s'ho facin mirar ja que no hi ha cap altre manera de bloquejar el telèfon (al menys en el model Tattoo).

Salut!!

dimarts, de juny 14, 2011

Els Sugus estan de moda


Sí, amics i amigues, els Sugus estan de moda. Ho he anat observant fa temps quan miro les estadístiques del bloc i detecto que les entrades més llegides són les que parlen dels Sugus. Crec que les noves campanyes de Sugus a les xarxes socials tenen bastant a veure amb el seu èxit recent, malgrat que evidentment parlem d'una marca consagrada i per tots coneguda.
Darrerament va circular molt un vídeo paròdia on en Mourinho tenia dubtes existencials amb els Sugus de pinya. I la marca darrerament ha llençat al mercat cartutxets de Sugus per dur al bolso que són molt pràctics, com aquell qui porta xiclets.

Unint-me a la moda i recuperant una tradició del passat, el dia del meu aniversari vaig repartir-ne entre els meus amics. Gest que intentava rememorar aquells aniversaris a l'escola quan els nens que feien anys repartien aquests caramels entre els seus companys.

I és que ben mirat els Sugus signifiquen compartir, i recordeu que compartir és una altre forma de dir "t'estimo".

Salut!

dilluns, de juny 13, 2011

No hi aneu sols

Darrerament he vist al metro de Barcelona els cartells publicitaris d'un nou espectacle d'Anthony Blake.

La meva relació (inexistent) amb Anthony Blake està molt lligada al metro des de que fa anys va seure al meu costat un doble seu (93% de similitud) i vaig haver d'aguantar el riure durant 6 o 7 parades intentant explicar als meus amics asseguts davant sense parlar per què estava vermell i amb ulls plorosos. Tot un exercici de poder mental per part meva, tot s'ha de dir, que podria rivalitzar perfectament amb qualsevol espectacle d'en Blake (o això pensava jo, al menys).

Sempre m'ha fet ràbia l'Anthony Blake, ho he de confessar ara per si hi ha algú que està llegint l'entrada esperant trobar una interessant crònica sobre l'espectacle (busqueu a blocs seriosos, si us plau).
No se si serà pel seu aspecte innecessàriament misteriós, o per algunes actuacions fallides a la televisió, o potser pels seus numerets excessivament matemàtics on tots els números que pensis acabaran sumant el mateix o pensaràs en martells vermells i en elefants roses a Dinamarca*

El cas és que em va cridar l'atenció el cartell. Primer el títol de l'espectacle "No vengas solo" que fa força por. Fa massa por Anthony Blake com per anar a veure'l sol, així que d'entrada trobo el nom de l'espectacle innecessari. És com una entrevista de feina en una casa vella en mig d'una muntanya, necessites algú que t'hi acompanyi perquè hi hagi testimonis no fos cas que s'hi amaguin intencions fosques pel mig.
L'Anthony Blake no te'l voldries trobar sol enlloc de fet, ni a l'ascensor, que segur que t'endevinaria a quin pis vas (o al menys et faria multiplicar les xifres de la teva edat i dividir el resultat pel nombre de plantes de l'edifici i restar-li dos (per dir algo) per descobrir que al acabar l'operació us trobeu al cinquè i oh! Sorpresa! Donava cinc! Llàstima que anaves al tercer...) ni molt menys trobar-le'l en un carreró fosc.
També sembla una maniobra rastrera de captació de públic, amb la intenció de, com a mínim, doblar la quantitat de públic interessat en presenciar l'espectacle.

L'altre cosa que crida l'atenció del cartell és la imatge d'en Blake. Es troba mirant fixament endavant i amb una mà estreny fortament l'altre en un gest que em fa pensar que una mà intenta evitar que l'altre l'escanyi i (en això m'hi vaig fixar en posteriors inspeccions al cartell) hi ha una tercera mà, atenció, que intenta evitar que la anterior eviti a la primera que l'escanyi (o potser l'ajuda? misteri).

 I tot això m'ho explico de la següent manera:

Jo estava equivocat i l'Anthony Blake és un autèntic mentalista. Després de tants anys llegint la ment als espectadors ha anat copsant poc a poc la ràbia que a alguns (com a mi) els genera, i aquesta ràbia s'ha anat acumulant dins seu i, potenciada pel seu poder mental, ha esdevingut una segona personalitat que l'odia tan profundament que es vol matar a si mateix i constantment, dins el seu cap, la seva ment manté una lluita entre la part que s'intenta matar i la que ho evita (de moment). Al mateix temps hi ha una tercera mà que interfereix en la lluita. No ens enganyem, si potser l'Anthony Blake és un autèntic mentalista, el que podem afirmar amb rotunditat és que no te pas tres braços. Aquest tercer braç significa que no està sol, cosa que fa referència directament al títol de l'obra i per tant em fa pensar que el tercer braç no és altre que el del públic de l'espectacle, que tindrà el poder de decidir a quin dels dos braços vol ajudar. De ben segur resultarà molt interactiu.

Així doncs, si aneu a veure el seu espectacle, penseu abans quina de les dues personalitats de l'Anthony Blake aneu a alimentar i sobretot, no hi aneu sols!

I recordeu, aquesta entrada és producte de la vostra imaginació. No li doneu més voltes. No té sentit.


* Acudit apte pels aficionats a trucs mentals nivell cadena d'e-mail.

dissabte, de juny 04, 2011

Lamparetes

Ahir vaig anar a veure als Antònia Font en directe a Lliçà d'Amunt. Tenen un bon directe, i us els recomano. El concert va començar una hora tard per culpa de l'organització però va ser llarguet, d'unes dues hores, on van tocar el seu últim disc "Lamparetes" de principi a final i després hi va haver una segona part de concert on van repassar part de la seva discografia.

Potser al ser un lloc petit el concert va semblar força proper i érem gairebé a primera fila. La única nota negativa de la nit ens la van donar un sector del públic que es van posar a empentar a la gent mentre ballaven i a sobre van començar a fumar totes cap al final del concert, cosa que va molestar a gran part de la gent que hi havia al seu voltant intentant gaudir d'un bon concert. Em vaig alegrar molt que finalment els Antònia Font no toquessin Camps de Maduixes que aquella xusma no parava de demanar.

Us deixo un vídeo del Youtube d'una de les cançons estrelles del nou disc (escolteu-lo amb atenció perquè val la pena) i espero que us agradi.



Salut!

divendres, de juny 03, 2011

Españistán

No podia començar aquest juny sense parlar d'un dels temes més de moda el darrer mes. Es tracta d'un vídeo que ha corregut com la pólvora (expressió que un dia debatrem perquè no acabo de veure-la clara) per aquests móns d'internet.
El vídeo serveix d'introducció al còmic Españistán d'Aleix Saló (que recomano llegir). Explicat amb molta gràcia, veracitat i uns ninotets molt graciosos, el vídeo ens relata en pocs minuts la caiguda de l'estat espanyol dins la crisi, des del 1998 fins l'actualitat.
Aquest jove creador de Ripollet aconsegueix de forma molt planera sintetitzar i explicar un munt de conceptes i dades econòmiques i amb l'humor com a vehicle ens porta aquesta història que ens fa reflexionar sobre aquest moment convuls que estem vivint.




Espero que us hagi agradat el vídeo, l'autor és un noi sencill i atent, una persona treballadora que darrerament ha pogut recollir alguns dels fruits del seu esforç. Li desitjo un exitós futur.

Salut i demà més!!

dijous, de juny 02, 2011

Fent camí

Ooooh Alarmes!! Mec!! Mec!! Sirenes vermelles pampalluguejants... Soroll, caos i confusió... Que ha passat amb el mes de maig??? On ha anat a parar? "Me lo expliquen!!"

I els objectius d'abril?? Baaaah!!! "Que no noh engañen, que noh digan la verdá!"

Ok, ok.. Hi ha hagut un trasbals que m'ha fet aturar el bloc uns dies. Si això és El Camí d'en Cricket, podriem dir que durant uns dies m'havia quedat tirat per La Cuneta del Camí d'en Cricket. Llavors de sobte era allà a terra amb cara de tonto fins que he vist que havia de seguir pel camí i entre que m'he aixecat i he escalfat una mica per no agafar rampes mentre camino m'ha passat un mes i pico. Les esgarrinxades ja aniran curant-se pel camí.

El mes d'abril no va donar per tot el que vaig prometre a la primera entrada del mes. I la promesa de tractar una sèrie de temes llistats (menys un) s'han convertit en una sèrie de temes (menys un grapat).

Aquest mes faré poques promeses perquè tinc seriosos dubtes de poder seguir escrivint al mateix ritme que fins ara. Però puc pràcticament assegurar que parlaré de:

-La teoria del raper aixafacançons
-Lamparetes
-Els sugus estan de moda

Aquests tres temes, més els que van quedar pendents el mes d'abril (menys un), els trobareu al juny a El Camí d'en Cricket.

Salut i endavant!

dimecres, de juny 01, 2011

Amenaça

Demà... torno.
Published with Blogger-droid v1.6.9