dissabte, de juny 28, 2008
dijous, de juny 26, 2008
Km 666
Em vaig sentir estafat la vegada que vaig veure Km 666.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
L'episodi de la marabunta
Tots guardem petits traumes i espinetes (no pas don pimpons) d'experiencies viscudes en la nostra infància. Passo a relatar-vos una història que va passar fa molts anys però que m'ha perseguit fins a l'actualitat, deixant-me un petit buit en l'ànima, que espero algun dia poder recuperar.
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
dimecres, de juny 25, 2008
El Berenatori
El títol de la entrada s'ha de llegir amb veu tètrica i de mal rollet. Com de pel·lícula de terror a TV3 divendres a la nit.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
