Avui comença aquest curset accelerat on us relataré com progressem la Marina i jo a l'hora de desfer el pis.
En un breu resum del que us heu perdut en capítols anteriors, i anant al gra, marxem a viure fora i hem de desmuntar el pis per guardar els mobles en un traster durant un temps encara per determinar. El proper dimarts hem de tenir-ho tot llest per endur-nos els mobles així que tenim 7 dies (i mig si molt m'apures) per empaquetar-ho tot, desmuntar els mobles (gràcies IKEA) i guardar les coses.
De les 3 habitacions que tenim avui hem empaquetat la meitat de coses de la més petita (i a l'hora la més plena, també s'ha de dir) i m'he dedicat de pas al bonic art de planxar tota una muntanya de roba que no podia quedar per allí.*
Demà s'han d'empaquetar la resta de coses que hi queden, i també desmuntar els dos mobles d'estanteries que hi ha i el llit petit (Com a mínim!!).
A banda d'això també hem de tenir en compte que dijous i divendres tenim convidats amics nostres (àpats de comiat) a sopar i a dinar, per tant hem de deixar el menjador i la cuina pel cap de setmana.
Hi han coses que no caben al traster i tampoc ens podem endur, com el meu tocadiscs**, i que han d'anar exiliades a casa dels nostres respectius pares. És una decisió temporal és clar. No sabem exactament el temps que serem fora i tard o d'hora arribarà el punt en que haurem de pensar que fem amb tot això. Ara no és el moment. Ara és el moment de fotre-ho tot en caixes, precintar-ho, etiquetar-ho i desar-ho. Que estic fent aquí assegut amb un teclat entre les mans quan podria estar ajupit amb un tornavís i parts d'armari al meu voltant? Doncs mireu, jo també m'acabo de fer aquesta pregunta, així que vaig a moure el cul una mica que el temps vola com un gec de patades***
Demà més! (i menys al mateix temps)
*Amb les muntanyes de roba passa una cosa curiosa i és que fins que no has planxat un 80% de la roba que hi ha, a simple vista sembla que no s'hagi d'acabar mai.
**El meu tocadiscs és una de les adquisicions més recents al pis. Fa menys d'un mes que el vaig portar, després de mesos i mesos de planificar on el posaria. Va venir en cotxe des de casa de mons pares aquí i només ha pogut fer sonar un parell de discs dels Dire Straits, un de la Janis Joplin i mitja cara d'un Cat Stevens. Tornarà a casa mons pares on em seguirà esperant pacientment a que decideixi novament el seu futur. Per cert, sóc incapaç de pronunciar la paraula tocadiscs sense que el scs soni com quan s'escapa l'aire d'un pneumàtic massa inflat.
***Malauradament el concepte de gec de patades (gec de puntades de peu en català correcte) és quelcom massa complex per explicar-ho en un petit apartat com aquest. Un dia li he de dedicar una entrada sencera per explicar-ne el significat. Feu-me memòria
dimarts, d’abril 19, 2011
dilluns, d’abril 18, 2011
El joc del cricket
Ja que aquest bloc es diu El Camí d'en Cricket, avui us parlaré d'un joc de dards anomenat cricket.
El joc no te a veure amb l'origen del nom del bloc però tot i així coincideix que és el meu joc de dards preferit, que em porta records de partides memorables amb amics meus.
El joc és ben fàcil, es juga amb una diana com la que veieu a la imatge i cada jugador (o cada equip, com es prefereixi) te un full d'objectius (15, 16, 17, 18, 19, 20, Ull) que ha d'encertar 3 cops.
Cada tirada són tres dards, i conten dobles i triples, així que si afinem molt la punteria ens podem anar polint els objectius de tres en tres. L'ull és el cercle central i en aquest cas només conta doble el centre pur i un el cercle exterior. Per tant seria l'únic objectiu que necessitem més d'un dard per eliminar. No hi ha ordre establert, per tant es poden anar eliminant els objectius començant pel que un vulgui i sense seguir una lògica més enllà de la pròpia comoditat de cada jugador. Suposo que d'entre les múltiples modalitats es pot jugar a eliminar els objectius en ordre, començant pel 15 i acabant per l'ull, però aquí us parlo de com l'he jugat jo sempre.
Recordo partides molt divertides i renyides, entre riures, acudits i cerveses que feien minvar els reflexos. A casa mons pares tinc una diana electrònica i havia aconseguit entrenar la punteria bastant. Ara fa molt que no jugo i ho trobo a faltar...
Us animo a tots a provar-ho quan tingueu ocasió.
Salut i afineu la punteria!
El joc no te a veure amb l'origen del nom del bloc però tot i així coincideix que és el meu joc de dards preferit, que em porta records de partides memorables amb amics meus.
El joc és ben fàcil, es juga amb una diana com la que veieu a la imatge i cada jugador (o cada equip, com es prefereixi) te un full d'objectius (15, 16, 17, 18, 19, 20, Ull) que ha d'encertar 3 cops.
Cada tirada són tres dards, i conten dobles i triples, així que si afinem molt la punteria ens podem anar polint els objectius de tres en tres. L'ull és el cercle central i en aquest cas només conta doble el centre pur i un el cercle exterior. Per tant seria l'únic objectiu que necessitem més d'un dard per eliminar. No hi ha ordre establert, per tant es poden anar eliminant els objectius començant pel que un vulgui i sense seguir una lògica més enllà de la pròpia comoditat de cada jugador. Suposo que d'entre les múltiples modalitats es pot jugar a eliminar els objectius en ordre, començant pel 15 i acabant per l'ull, però aquí us parlo de com l'he jugat jo sempre.
Recordo partides molt divertides i renyides, entre riures, acudits i cerveses que feien minvar els reflexos. A casa mons pares tinc una diana electrònica i havia aconseguit entrenar la punteria bastant. Ara fa molt que no jugo i ho trobo a faltar...
Us animo a tots a provar-ho quan tingueu ocasió.
Salut i afineu la punteria!
diumenge, d’abril 17, 2011
Amb l'aigua al coll
A principis d'any m'havia proposat d'aprendre a nedar. Tot i que sempre m'ha fet por l'aigua em resulta frustrant no poder gaudir al 100% a l'estiu de coses tan pròpies com la piscina o el mar. I em seria útil per evitar tragèdies majors en cas d'accidents fortuïts.
Amb aquesta il·lusió em vaig apuntar per fer un curset d'inici a la natació per adults al poliesportiu de Ripollet. Just la setmana abans de començar el curs el vaig haver de cancel·lar perquè marxem a viure fora mig d'imprevist. Així que torno a estar com abans, sense saber nedar.
L'any passat vaig aprendre a muntar en bicicleta, cosa que em va portar mitja hora de pràctiques en un aparcament. La natació em sembla una mica més complicada, i no crec que enganxi el truc tan de pressa. Espero poder aprendre aviat ja que m'espera un destí ple d'aigua i seria bo saber aprofitar-la bé.
Quan vaig escriure el pròleg d'abril, no sabia si marxaria o no, ni si podria fer el curset o no, així que vaig apuntar-me el tema sense estar segur si el tractaria o el deixaria pendent. Finalment he decidit tractar-lo de forma introductòria, deixant pendent una segona part al futur, tal com ha passat amb altres entrades (moltes de fet... potser masses). Sigui com sigui el meu compromís amb la natació encara està pendent i quan l'afronti us explicaré la meva experiència i les meves sensacions.
Per cert, aquest mes podeu observar que el ritme d'entrades ha baixat. El tema de no tenir ordinador propi i tota la sèrie de canvis que tenim entre mans ara mateix em fa difícil trobar moments per escriure. Espero d'aquí ben poc poder augmentar el ritme i descobrir fórmules per aconseguir una mica més de feedback.
Ens llegim!
Amb aquesta il·lusió em vaig apuntar per fer un curset d'inici a la natació per adults al poliesportiu de Ripollet. Just la setmana abans de començar el curs el vaig haver de cancel·lar perquè marxem a viure fora mig d'imprevist. Així que torno a estar com abans, sense saber nedar.
L'any passat vaig aprendre a muntar en bicicleta, cosa que em va portar mitja hora de pràctiques en un aparcament. La natació em sembla una mica més complicada, i no crec que enganxi el truc tan de pressa. Espero poder aprendre aviat ja que m'espera un destí ple d'aigua i seria bo saber aprofitar-la bé.
Quan vaig escriure el pròleg d'abril, no sabia si marxaria o no, ni si podria fer el curset o no, així que vaig apuntar-me el tema sense estar segur si el tractaria o el deixaria pendent. Finalment he decidit tractar-lo de forma introductòria, deixant pendent una segona part al futur, tal com ha passat amb altres entrades (moltes de fet... potser masses). Sigui com sigui el meu compromís amb la natació encara està pendent i quan l'afronti us explicaré la meva experiència i les meves sensacions.
Per cert, aquest mes podeu observar que el ritme d'entrades ha baixat. El tema de no tenir ordinador propi i tota la sèrie de canvis que tenim entre mans ara mateix em fa difícil trobar moments per escriure. Espero d'aquí ben poc poder augmentar el ritme i descobrir fórmules per aconseguir una mica més de feedback.
Ens llegim!
dijous, d’abril 14, 2011
El playmobil no està fi
Aquesta vinyeta està basada en suposicions reals. Els qui seguiu els post-partits del Barça a TV3 potser ho entendreu. Els fets tenen lloc just abans del Shakhtar - Barça d'aquest passat dimarts. Feu click a la imatge per fer-la més gran i poder llegir bé.
dilluns, d’abril 11, 2011
dissabte, d’abril 09, 2011
USAP vs RC TOULON
L'estadi olímpic Lluis Companys era ple del tot i hi havia un gran ambient.
Mai havia vist cap partit de rugby i no em conec el reglament, i els meus amics tres quarts del mateix, però quan duiem vint minuts de partit ja estavem vibrant com el que més. "Que pita ara? Mans? Fora? Falta? Passes?" Tot era confús al principi però hem anat aprenent i suposant cosetes i al final estavem ficadíssims al partit, que ha guanyat l'USAP per 29 a 25 si no recordo malament. El partit classifica a l'USAP per les semifinals de la copa d'Europa així que potser m'hi fixaré més i seguiré les passes de l'USAP en la competició, a veure si aprenc més coses d'aquest esport que avui m'ha demostrat que mou masses.
USAP!!!
Published with Blogger-droid v1.6.3
dijous, d’abril 07, 2011
En pausa
Aquesta setmana estem pausats a casa. No vull dir que ens prenguem les coses amb calma ni que anem poc a poc.
Aquest mes serà mogudet, tenim entre mans un canvi significatiu a la nostra vida però un fet inesperat ens ha deixat en pausa. És una sensació com quan estàs veient una peli i quan s'està posant realment interessant foten els anuncis, i no són d'aquells de "tornem en 2 minuts", no. Són aquells que no posen res i saps que tens temps d'anar al lavabo, dutxar-te, canviar-te de roba, treure a passejar el gos, llençar la brossa i actualitzar el bloc (coses que ja he fet des de llavors, menys passejar el gos perquè no en tinc).
En fi, ja parlaré menys cripticament d'aquesta aventura durant aquest mes tot i que no sóc gaire donat a parlar temes massa personals al bloc, però tampoc seria el primer cop que ho fes i a més, no ens enganyem, només em llegeix gent que conec (i gent que no conec "en Pelotas") per tant us donaré la tabarra un dia d'aquests amb històries properes.
Per cert, avui penjo l'entrada des del mòbil perquè el meu ordinador està més mort que ... (ompleneu els punts suspensius amb el nom que vulgueu, seguint el meu estil altament censurable d'humor negre, des de mags difunts fins a ex-porters finats) i he d'escriure sense correctors ortogràfics, cosa que lamento profundament ja que cada dia em ressalten la precarietat dels meus coneixements acadèmics.
Disculpeu les errades!
Aquest mes serà mogudet, tenim entre mans un canvi significatiu a la nostra vida però un fet inesperat ens ha deixat en pausa. És una sensació com quan estàs veient una peli i quan s'està posant realment interessant foten els anuncis, i no són d'aquells de "tornem en 2 minuts", no. Són aquells que no posen res i saps que tens temps d'anar al lavabo, dutxar-te, canviar-te de roba, treure a passejar el gos, llençar la brossa i actualitzar el bloc (coses que ja he fet des de llavors, menys passejar el gos perquè no en tinc).
En fi, ja parlaré menys cripticament d'aquesta aventura durant aquest mes tot i que no sóc gaire donat a parlar temes massa personals al bloc, però tampoc seria el primer cop que ho fes i a més, no ens enganyem, només em llegeix gent que conec (i gent que no conec "en Pelotas") per tant us donaré la tabarra un dia d'aquests amb històries properes.
Per cert, avui penjo l'entrada des del mòbil perquè el meu ordinador està més mort que ... (ompleneu els punts suspensius amb el nom que vulgueu, seguint el meu estil altament censurable d'humor negre, des de mags difunts fins a ex-porters finats) i he d'escriure sense correctors ortogràfics, cosa que lamento profundament ja que cada dia em ressalten la precarietat dels meus coneixements acadèmics.
Disculpeu les errades!
Published with Blogger-droid v1.6.3
dimecres, d’abril 06, 2011
Els gelats que no recordo (part I)
Bona i calorosa tarda a tothom. Volia començar una sèrie d'entrades sobre gelats que tinc una mica oblidats (perquè ja no existeixen). I encetaré la iniciativa parlant de la Camy Seta.
No he trobat fotografies per la xarxa de la Camy Seta que em puguin aclarir el dubte que tinc. No recordo si tenia forma de bolet o de samarreta. Jo apostaria que tenia forma de bolet i que era de nata i maduixa però els meus records són borrosos al respecte perquè jo era més de Frigo, i els Camy els marginava una mica.
El Camy Seta estava condemnat a decebre a una amplia gama de consumidors només pel seu nom. Si tenia forma de bolet, la gent esperava que tingués forma de samarreta i si tenia forma de samarreta la gent esperava que tingués forma de bolet. La única sortida possible per acontentar tothom era tenir forma de samarreta amb un bolet estampat, cosa que no varen fer.
Una segona opció molt poc aconsellable hagués estat que no tingués cap forma ni de bolet ni de samarreta i únicament el nom fes referència al joc de paraules. La meva llacuna mental respecte a les Camy Setas fa possible la hipòtesis que el gelat no tingués pas forma de bolet ni de samarreta, tal com passava amb els gelats Popeye, que mai vaig entendre perquè tenien aquest nom. En tot cas aquesta opció em sembla molt més decebedora que cap de les anteriorment exposades.
Doncs això és tot per ara. Faig des d'aquí una crida a aquells qui recordeu la Camy Seta que me'n feu una descripció i així pugui dormir tranquil.
Refresqueu-vos!
No he trobat fotografies per la xarxa de la Camy Seta que em puguin aclarir el dubte que tinc. No recordo si tenia forma de bolet o de samarreta. Jo apostaria que tenia forma de bolet i que era de nata i maduixa però els meus records són borrosos al respecte perquè jo era més de Frigo, i els Camy els marginava una mica.
El Camy Seta estava condemnat a decebre a una amplia gama de consumidors només pel seu nom. Si tenia forma de bolet, la gent esperava que tingués forma de samarreta i si tenia forma de samarreta la gent esperava que tingués forma de bolet. La única sortida possible per acontentar tothom era tenir forma de samarreta amb un bolet estampat, cosa que no varen fer.
Una segona opció molt poc aconsellable hagués estat que no tingués cap forma ni de bolet ni de samarreta i únicament el nom fes referència al joc de paraules. La meva llacuna mental respecte a les Camy Setas fa possible la hipòtesis que el gelat no tingués pas forma de bolet ni de samarreta, tal com passava amb els gelats Popeye, que mai vaig entendre perquè tenien aquest nom. En tot cas aquesta opció em sembla molt més decebedora que cap de les anteriorment exposades.
Doncs això és tot per ara. Faig des d'aquí una crida a aquells qui recordeu la Camy Seta que me'n feu una descripció i així pugui dormir tranquil.
Refresqueu-vos!
dimarts, d’abril 05, 2011
En Abril
No podia deixar passar el mes d'abril sense penjar algun dels temes d'en Javier Ruibal que parlen d'aquest mes en particular. Mes que sona a primavera, amor, passió i cançonetes que refresquen l'ànima. He trobat pel youtube aquest vídeo extret del DVD del disc "Lo que me dice tu boca" i al final he vist que apareix breument en Ruibal parlant de les seves composicions.
Demà prometo una entrada més treballada. Salut i petons a l'abril!
Javier Ruibal - Besos en Abril
Demà prometo una entrada més treballada. Salut i petons a l'abril!
Javier Ruibal - Besos en Abril
dilluns, d’abril 04, 2011
Entrada diaria
Hi ha dies que resulta molt difícil escriure una entrada. Falta de tema, falta d'inspiració, falta de mitjans o (com avui que manquen pocs minuts per la mitja nit) falta de temps.
És una tonteria però em fa rabia fallar els meus proposits per simples que siguin. El bloc te poc feedback per mi, basicament l'escric per mi, per tenir algo que em faci treure algo bo.
Avui no hi ha res. Demà sí!
És una tonteria però em fa rabia fallar els meus proposits per simples que siguin. El bloc te poc feedback per mi, basicament l'escric per mi, per tenir algo que em faci treure algo bo.
Avui no hi ha res. Demà sí!
Published with Blogger-droid v1.6.3
diumenge, d’abril 03, 2011
Sèries poc serioses
Avui us parlaré de dues sèries d'hospitals que mai han existit, com si ho haguessin fet.
Ja sabeu que segueixo moltes sèries de televisió (masses segurament) i de vegades el meu cap no en te prou i necessita una realitat paral·lela amb sèries alternatives al que tenim aquí. D'aquesta realitat alternativa us portaré dues sèries que tenen com a argument principal les clíniques de cirurgia plàstica.
La primera que analitzarem és Turgències.
Turgències tracta de les vides d'uns cirurgians plàstics obsessionats amb les formes voluptuoses de l'anatomia humana. Protagonitzada per Jaume Palafoll i Mariona Puig va durar en antena cinc temporades i va comptar amb tota mena de girs argumentals fins a l'absurd. En la darrera temporada, en Cesc i la Quica (personatges encarnats pels actors protagonistes) son sotmesos a una reconstrucció total després de patir un terrible accident de Segway al final de la quarta temporada, amb la mala sort que un error dels seus col·legues provoca que en Cesc acabi amb l'aparença de la Quica i la Quica amb l'aparença d'en Cesc. Els seguidors de la sèrie van posar el crit al cel quan a mitja temporada, en una badada dels guionistes, en Cesc te una aventura amb una de les anestesistes sense tenir en compte que es tractava realment de la Quica i al mateix temps la Quica (que llavors era en Cesc) es quedava embarassada. Els espectadors no van perdonar aquest error i finalment la sèrie va ser cancel·lada abans de finalitzar la seva cinquena temporada sense saber mai com acabaria l'embaràs d'en Cesc/Quica.
Però si parlem de sèries de televisió de cirurgians plàstics, la més mítica i aclamada és, sense cap mena de dubte, Nap/Curt.
Nap/Curt tractava sobre dos cirurgians plàstics especialitzats en cirurgies d'allargament de penis. La sèrie, protagonitzada pel també actor de la abans comentada Turgències, Jaume Palafoll i l'actor Genís Menut, va ser molt criticada en un inici pel seu contingut pujat de to i per les escenes realistes de les intervencions quirúrgiques.
Nap/Curt va durar vuit temporades en antena i els guionistes van ser prou brillants com per aconseguir explotar el tema de l'allargament de penis durant tot aquell temps sense caure mai en repeticions argumentals i aconseguint que la trama enganxés a milers d'espectadors. Mítica va ser la tercera temporada quan els dos cirurgians ajuden a guanyar les eleccions a un polític simplement aconseguint que tingués uns atributs majors que els del seu rival. L'episodi anomenat "Ereccions Generals" va batre rècords d'audiència i va ser sotmès a profunds anàlisis que comparaven al personatge fictici amb polítics del panorama nacional.
La fama va ser tan inesperada que va colpejar amb força alguns dels actors. En Genís Menut va arribar a sotmetre's a una cirurgia a la vida real i en les dues darreres temporades el seu nom als títols de crèdit va ser canviat pel de Genís Massagran.
La cadena va arribar a un acord amb els actors i guionistes i van acabar la sèrie a la vuitena temporada, encara amb rècords d'audiència, permetent que els protagonistes s'embarquessin en nous projectes personals. En Genís Massagran no ha tornat a actuar en televisió però porta ja diverses temporades triomfant als teatres amb el musical "Hoy no la puedo levantar".
Fins aquí el meu anàlisi d'avui. Un altre dia parlaré d'altres sèries mítiques d'aquest nivell.
Ja sabeu que segueixo moltes sèries de televisió (masses segurament) i de vegades el meu cap no en te prou i necessita una realitat paral·lela amb sèries alternatives al que tenim aquí. D'aquesta realitat alternativa us portaré dues sèries que tenen com a argument principal les clíniques de cirurgia plàstica.
La primera que analitzarem és Turgències.
Turgències tracta de les vides d'uns cirurgians plàstics obsessionats amb les formes voluptuoses de l'anatomia humana. Protagonitzada per Jaume Palafoll i Mariona Puig va durar en antena cinc temporades i va comptar amb tota mena de girs argumentals fins a l'absurd. En la darrera temporada, en Cesc i la Quica (personatges encarnats pels actors protagonistes) son sotmesos a una reconstrucció total després de patir un terrible accident de Segway al final de la quarta temporada, amb la mala sort que un error dels seus col·legues provoca que en Cesc acabi amb l'aparença de la Quica i la Quica amb l'aparença d'en Cesc. Els seguidors de la sèrie van posar el crit al cel quan a mitja temporada, en una badada dels guionistes, en Cesc te una aventura amb una de les anestesistes sense tenir en compte que es tractava realment de la Quica i al mateix temps la Quica (que llavors era en Cesc) es quedava embarassada. Els espectadors no van perdonar aquest error i finalment la sèrie va ser cancel·lada abans de finalitzar la seva cinquena temporada sense saber mai com acabaria l'embaràs d'en Cesc/Quica.
Però si parlem de sèries de televisió de cirurgians plàstics, la més mítica i aclamada és, sense cap mena de dubte, Nap/Curt.
Nap/Curt tractava sobre dos cirurgians plàstics especialitzats en cirurgies d'allargament de penis. La sèrie, protagonitzada pel també actor de la abans comentada Turgències, Jaume Palafoll i l'actor Genís Menut, va ser molt criticada en un inici pel seu contingut pujat de to i per les escenes realistes de les intervencions quirúrgiques.
Nap/Curt va durar vuit temporades en antena i els guionistes van ser prou brillants com per aconseguir explotar el tema de l'allargament de penis durant tot aquell temps sense caure mai en repeticions argumentals i aconseguint que la trama enganxés a milers d'espectadors. Mítica va ser la tercera temporada quan els dos cirurgians ajuden a guanyar les eleccions a un polític simplement aconseguint que tingués uns atributs majors que els del seu rival. L'episodi anomenat "Ereccions Generals" va batre rècords d'audiència i va ser sotmès a profunds anàlisis que comparaven al personatge fictici amb polítics del panorama nacional.
La fama va ser tan inesperada que va colpejar amb força alguns dels actors. En Genís Menut va arribar a sotmetre's a una cirurgia a la vida real i en les dues darreres temporades el seu nom als títols de crèdit va ser canviat pel de Genís Massagran.
La cadena va arribar a un acord amb els actors i guionistes i van acabar la sèrie a la vuitena temporada, encara amb rècords d'audiència, permetent que els protagonistes s'embarquessin en nous projectes personals. En Genís Massagran no ha tornat a actuar en televisió però porta ja diverses temporades triomfant als teatres amb el musical "Hoy no la puedo levantar".
Fins aquí el meu anàlisi d'avui. Un altre dia parlaré d'altres sèries mítiques d'aquest nivell.
dissabte, d’abril 02, 2011
Els Picapedra
Aquí us deixo la meva particular versió dels Picapedra, afegint el personatge que faltava (potser al futur n'afegeixo de nous) mentre us deixo reflexionant sobre per què celebraven el nadal si eren d'abans de Crist.
divendres, d’abril 01, 2011
Abril
Comença un nou mes que promet grans canvis i noves aventures. Tal com vaig fer el mes passat, avui em marcaré uns objectius per aquest mes.
Per tant, aquest abril, d'entre altres temes, podreu trobar:
-Una enquesta
-Natació
-Gelats
-Mallorca
-Els Picapedra
-Segona part de biblioteques (tema pendent)
-Sant Jordi
-El retorn d'en Copy i en Paste
Tots aquests temes (menys un, es clar) i moltes més divagacions que només us aportaran coneixements innecessaris, ho podreu trobar a partir de demà al Camí d'en Cricket.
Salut!
Per tant, aquest abril, d'entre altres temes, podreu trobar:
-Una enquesta
-Natació
-Gelats
-Mallorca
-Els Picapedra
-Segona part de biblioteques (tema pendent)
-Sant Jordi
-El retorn d'en Copy i en Paste
Tots aquests temes (menys un, es clar) i moltes més divagacions que només us aportaran coneixements innecessaris, ho podreu trobar a partir de demà al Camí d'en Cricket.
Salut!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
