diumenge, de novembre 25, 2007

El nostre gosset de les praderies

Si fa temps us vaig mostrar diverses versions que corrien per internet del vídeo del gosset de les praderies, ara us porto la nostra pròpia versió.
Salut i abraçades.

L'autèntic gosset de les praderies

divendres, de novembre 16, 2007

Nou Disc d'Antònia Font

Ni hao, lectores i lectors (si n'hi han). Aquesta setmana els Antònia Font han tret nou disc "Coser i cantar" on versionen temes seus junt amb l'orquestra sinfònica de Bratislava. Intentaré aconseguir el disc abans que acabi la setmana si tinc temps i ja us diré que tal. Se que dels 2 primers treballs tan sols han inclòs "Tots es motors" del disc "A Russia". Estic segur que "Batiscafo Katiuscas" sonarà guai amb l'orquestra, veurem que tal la resta, espero que no quedi tot massa forçat. Se que es tracta d'un pack de 2CDs amb 20 cançons que van junt amb un DVD de la gravació del mateix, cosa habitual avui en dia i que farà que el preu del disc es dispari bastant, però que hi farem... Tinc curiositat per escoltar-lo, segur que és d'aquests discs que has d'escoltar diversos cops per apreciar-los, ja que d'entrada sempre sonen estranyes les cançons que un està acostumat a escoltar d'una forma, gravades de manera diferent. Em quedaré amb les ganes d'escoltar algun tema totalment nou, per sort crec que Joan Miquel Oliver aviat treu nou disc en solitari. Al menys hi ha un single seu voltant per aqui amb dos temes "Sa núvia morta" i "Hansel i Gretel" que prometen molt. Espero tenir a les mans aviat un nou treball seu.
Per cert, a qui li agradi investigar pot trobar al Youtube la versió del tema "Alegria" dels Antònia Font al seu nou disc. ;-)
Zai jian!

diumenge, de novembre 11, 2007

Visitants

Acabo de comprovar sorprès al mapa de visites que he rebut per fi una visita d'algú que no conec. Sembla ser que desde el sud de l'estat espanyol, potser desde Cádiz, Sevilla o Huelva. Quina gràcia ja que fins ara només em visitaveu vosaltres i prou. Sigui com sigui aprofito per a saludar als visitants anònims.

De totes formes m'agradaria parlar d'uns altres visitants avui. De tots els visitants seguidors del Rangers que van invair Barcelona aquesta setmana passada. Tota aquella colla de protestants unionistes d'extrema dreta borratxos que han estat trinxant la ciutat durant 3 o 4 dies.
Dimecres vaig quedar amb dos amics meus per veure el partit. Desde fa uns anys tenim la tradició de veure junts els partits de champions que juga el Barça. Aquest any un dels meus amics disposa d'un carnet per a veure els partits que juga el Barça a casa entre setmana, així que el pla per dimecres era quedar tots 3, acompanyar-lo a ell fins al camp i l'altre i jo veure el partit en qualsevol bar per reunir-nos tots tres després un cop acabat el partit i anar a prendre l'última cervesa plegats abans de marxar cap a casa. En vista de les continues provocacions dels aficionats del Rangers el dia anterior amb el desplegament d'una pancarta a Plaça Catalunya on es llegia Catalonia is Spain o les pixades al monument a Francesc Macià, el meu amic sense carnet va decidir que la resposta a totes aquestes provocacions era posar-se la seva samarreta i bufanda del Celtic. La rivalitat entre aquests dos equips va més enllà del terreny futbolístic, i això es va notar rapidament. Ja l'haviem intentat convencer de que no ho fes, de que aquella gent no raona, que portaven desde les 10 del matí bebent cervesa però no vam aconseguir res, quan ens vam trobar a l'hora pactada ja estava amb la samarreta i la bufanda i ja el primer grup de seguidors del Rangers que passava pel costat l'estaven increpant. Vam dirigir-nos tots 3 cap al Camp Nou intentant de convencer-lo de que es cordés la jaqueta i amagués la bufanda però res de res. Per evitar el gol sud, lloc per on entrava l'afició del Rangers, vam donar més de mitja volta al camp, passant per davant de les taquilles també. L'amic del carnet i jo anavem depressa intentant que l'altre anés fent via i no s'entretingués entre tota la gent. Els grups de seguidors del Rangers l'anaven increpant pel camí. Li van dir de tot, tots els insults imaginables que afortunadament ell no va entendre pel seu escàs domini de l'anglès. Li van estirar la bufanda intentant que se la tregués, li van donar patadetes als talons per fer-lo caure, fins i tot un li va escupir al cap... Va ser un trajecte molt tens, es rifava una cleca i ell tenia gairebé tots els números (els números que li faltaven els teniem nosaltres per anar amb ell). Finalment vam arribar a la boca per on havia d'entrar l'amic del carnet i vam convencer l'altre de que es cordés la jaqueta i s'amagués la bufanda (per fi!). L'amic del carnet va entrar i l'altre i jo vam cercar un bar on veure el partit. Vam allunyar-nos tot el possible del camp per evitar trobar-nos rodejats de seguidors del Rangers i finalment vam trobar-ne un de petitet sense rastre de samarretes blaves. Va coincidir que en aquell bar vam trobar una colla de gent que ell coneixia, cosa que ens va fer sentir més amparats.
Dins el bar, amb la calor, el meu amic es va treure la jaqueta. Això feia que al passar pel carrer i mirar dins el bar, el primer que veies fos a ell sentat d'esquenes a la porta amb la samarreta del Celtic. Per tant n'hi havia prou amb obrir la porta per fotre-li una cleca. Així doncs cada cop que la porta s'obria el meu amic es girava preocupat i jo l'anava tranquilitzant "és un matrimoni gran", "és un senyor del barça", "és una noia", "és un noi amb la samarreta del barça". Tot va estar tranquil durant la primera part. Vam poder prendre un parell de cerveses i apalancar-nos un platet de braves també. Durant el descans però, va entrar un aficionat del Rangers. Era un noi bastant alt i prim que anava força begut. Afortunadament era pacífic i tot i mostrar força disgust i repulsió per la indumentaria que duia el meu amic, va estar relaxat i sociable. El vam convidar a una cervesa i va estar intentant parlar amb mi, pensant-se que jo entenia més anglès del que realment entenc. Tampoc m'ajudava gaire el seu accent escocès i el seu estat etílic. L'home, que es deia Scott, s'ajupia per parlar amb mi que era sentat en una cadira, i intentava aguantar l'equilibri com podia. A vegades queia enrera i jo l'havia d'agafar del braç per evitar que caigués de cul. Em va estar explicant unes coses molt rares que no vaig entendre. Em deia "shhhh" mirant de reull a la resta de colla de gent com si m'expliqués un secret. Em va ensenyar un anell que duia de color blau marí amb la lletra G gravada i uns símbols (crec que un ancla i una espasa o quelcom semblant) i també em va ensenyar un penjoll esfèric que duia al coll, que es desplegava convertint-se en una creu formada per peces semiesfèriques amb uns gravats en forma espiral (em sembla recordar). I tot això ho mostrava com si fos alguna mena de secret. Seria d'alguna ordre secreta protestant o d'alguna secta curiosa? Ni idea però he intentat trobar alguna imatge de l'anell o el penjoll, o informació per internet i no he trobat res. Em vaig quedar intrigat.
Finalment, tot just acabar el partit, el seu equilibri va fallar i l'ampolla li va caure a terra escampant vidres i cervesa al seu voltant. L'amo del bar, bastant antipàtic, el va fer fora i ell va marxar sense protestar. La colla de gent que coneixia el meu amic van sortir del bar i s'esperaven fora mentres nosaltres vam anar a pagar. Just en aquell moment van entrar uns altres 2 aficionats del Rangers. Tots dos molt beguts. Un es va abraçar al meu amic, en plan conciliador tot i el rebuig cap a la samarreta que duia. L'altre en canvi el va insultar i el mirava amb una cara de rabia i despreci brutals. Afortunadament el primer intentava convencer al segón de que deixés estar al meu amic i per tant vam poder sortir del bar sense gaires problemes. Un cop fora ens vam entretenir despedint-nos d'aquella colla de gent i mentres tant els 2 borratxos del Rangers van sortir i van enfilar carrer avall intentant aturar un taxi amb una cervesa a la ma cadascú. Evidentment tots passaven de llarg. Vam emprendre la marxa de nou i una mica més avall del carrer els vam trobar caminant de banda a banda. A un li queia cervesa de l'ampolla i l'altre se'n reia sense adonar-se'n que anava igual de malament que ell. Al passar pel seu costat ens van reconeixer del bar i van tornar a parlar amb nosaltres. Jo ja veia alguna de les cerveses volant cap al cap del meu amic però per sort no va ser així. Amb el meu cutre anglès vam sortir del pas i vam poder tornar fins a casa seva (punt d'encontre) ja sense perill i amb la jaqueta cordada fins al coll un altre cop i la bufanda ben amagada. Més tard ens vam reunir amb l'altre amic del carnet i li vam explicar com havia seguit l'aventura.

Jo crec que una persona amb la samarreta del Madrid no hauria patit un assatjament tan brutal al voltant del Camp Nou pels seguidors del Barça com el que va patir el meu amic amb la samarreta del Celtic per part dels seguidors del Rangers. Només espero no tornar-los a veure destroçant la ciutat i si pot ser, que quedin últims al grup i no entrin ni a la UEFA.

La reflexió més gran que faig és intentar trobar algun sentit a viatjar 3 dies a una ciutat per estar bebent sense parar (cosa que pots fer a casa teva), sense poder veure el partit perquè no dus entrada (cosa que pots fer a casa teva), i sense recordar res del que has fet el temps que has estat aqui (cosa que pots fer a casa teva). Per tant, el proper cop si us plau, que es quedin a casa seva.