Quan era petit no hi havia gaires marques que fessin batuts de cacao, avui dia a tots els supermercats en pots trobar un grapat però abans era més difícil. Recordo que de petit bàsicament podia optar pel Cacaolat o per l'Okey però els sabors eren molt diferents i jo sempre m'he decantat pel Cacaolat. El sabor és característic i difícil d'imitar. Suau i gustós i embafa poc.
Sembla que m'hagin pagat els senyors de Cacaolat per l'entrada eh? jejeje Res més lluny de la realitat, tan de bo em deixessin unes caixetes a la porta de casa, però l'escrit és simplement perquè recordo amb afecte el producte i tot i que els últims anys no en tasto gaires són un d'aquells vincles que et transporten a la infància. Darrerament sembla que l'empresa perilli pel tema de Nueva Rumasa i a mi com a consumidor de Cacaolat em fa pena la noticia. Espero que segueixi endavant, és quelcom molt emblemàtic aquí. Fa poc a la ràdio tenien una falca publicitària cantada sobre una base de "En la fiesta de Blas" que era molt enganxosa (no tant com el gummy-gummy-bear que tant m'agrada ejem). Però la meva cançoneta preferida sempre ha estat la de Maaans fredeeees... Cacaolat caleeeeent... Perquè tot i no ser partidari del Cacaolat calent, l'anunci em feia venir ganes de prendre'l així, amb jersei, barret de llana, guants i el got fumejant.
Per cert, algú sap per què el ninotet del logo de Cacaolat (que he llegit a la Viquipèdia que és diu Pepi) du a la mà una maleta? Jo sempre havia cregut que era una tassa però he vist que en logos antics era una maleta. Era una beguda per anar de viatge? La consumien els executius? Es tracta d'una cartera per anar al col·legi? (teoria per la que em decanto). En fi, un altre enigma a resoldre.
Salut i Cacaolat gelat!
4 comentaris:
Jo també sóc un amant del cacaolat, tot i que de petit no li feia lletjos a l'OK. De fet, la propaganda que li feien al Filiprim a l'Ok aconseguia que una ment influenciable com la de qualsevol nen volgués provar els tres sabors (maduixa, vainilla i cacao, sent el de maduixa el més exòtic per al meu paladar). Però sí, actualment i de tota la vida, un cacaolat sempre ha estat una de les meves primeres opcions, per no dir la primera. Interessant això de la maleta del logo...Jo crec que hi duu un fusell a dins. Poblearmat!! ;)
jajajaja totalment cert, la meva samarreta de poblearmat amb el ninotet guerriller no pot ser altre cosa que la identitat secreta de la famosa mascota! segur que el dia menys pensat irromp a casa de la familia Ruiz Mateos fusell en ma exigint justícia xD
OOhh Cacaolat! Jo era una fan d'aquesta beguda de xocolata i tot que tampoc en bec últimament es cert que a mi em transporta a una època molt tendre, en que totes aquestes coses eren especials...Ara sembla que com els nens tenen de tot no li agafen carinyo a les marques com nosaltres... Beure't un Cacaolat era especial o comprar-te un Bollycao o un pot de nocilla... mmmm aquests temps ja no tornaran, però espero que no desaparegui el Cacaolat i les seves cançonetes.
A la maleta duu els papers de Fogasa,el "finiquito", i la denúncia per la manca de certes nòmines. Ai! quins temps en que anava l'escola i al bar del davant, quan feia fred i arribava massa d'hora, prenia un Cacaolat. Fa temps, la veritat, que no en prenc, també és que posen uns preus que tela... en fi, un símbol s'esvaeix.
Publica un comentari a l'entrada