La croqueta russa

Avui, Sant Patrick's Day, s'acompleix un any de l'esdeveniment de la croqueta russa. Un parell d'amics i un servidor van decidir una juguesca especial per Sant Patrick's i van confeccionar unes croquetes de recepta secreta amb dues sorpreses. La sorpresa suau era una croqueta que contenia una tàpera i la sorpresa hardcore era una croqueta farcida de tàperes.

Les croquetes anaven caient i les sorpreses no sorgien... De sobte la croqueta suau va fer acte de presència, deixant mal sabor de boca a un dels meus amics. La tensió creixia a mesura que el nombre de croquetes minvava i finalment quedaven quatre croquetes, una per cadascú i una de sobrera. Si la sobrera resultava ser la de les tàperes quedàvem tots indultats. Van començar els torns, vaig agafar una de les croquetes i estava lliure de tàperes... només tres croquetes quedaven al plat... l'amic que havia tret la croqueta suau va tornar a provar sort... i va trobar una croqueta normal... Només quedaven dues croquetes i una opció de cruspir-se la maleïda croqueta hardcore. 50% de possibilitats, l'amic que quedava va fer la seva aposta... i va perdre estrepitosament. Un agre sabor de tàperes va banyar la seva boca i va baixar coll avall malgrat que el seu estomac volia empènyer cap amunt. Van ser unes queixalades agòniques, contenint glopades com un campió i acomplint amb dignitat el càstig de la ingesta de la croqueta del dimoni. Ni la posterior ingesta de Guinness va acabar de treure-li el sabor de la croqueta de la boca.

I és per aquest motiu que avui que fa un any d'aquells impactants moments que he volgut retre l'homenatge merescut a la gesta (ingesta) de la croqueta russa.

Feliç dia de Sant Patrici a tothom! ERIN GO BRAGH