Com desmuntar casa teva en una setmana

Avui comença aquest curset accelerat on us relataré com progressem la Marina i jo a l'hora de desfer el pis.

En un breu resum del que us heu perdut en capítols anteriors, i anant al gra, marxem a viure fora i hem de desmuntar el pis per guardar els mobles en un traster durant un temps encara per determinar. El proper dimarts hem de tenir-ho tot llest per endur-nos els mobles així que tenim 7 dies (i mig si molt m'apures) per empaquetar-ho tot, desmuntar els mobles (gràcies IKEA) i guardar les coses.

De les 3 habitacions que tenim avui hem empaquetat la meitat de coses de la més petita (i a l'hora la més plena, també s'ha de dir) i m'he dedicat de pas al bonic art de planxar tota una muntanya de roba que no podia quedar per allí.*
Demà s'han d'empaquetar la resta de coses que hi queden, i també desmuntar els dos mobles d'estanteries que hi ha i el llit petit (Com a mínim!!).

A banda d'això també hem de tenir en compte que dijous i divendres tenim convidats amics nostres (àpats de comiat) a sopar i a dinar, per tant hem de deixar el menjador i la cuina pel cap de setmana.

Hi han coses que no caben al traster i tampoc ens podem endur, com el meu tocadiscs**,  i que han d'anar exiliades a casa dels nostres respectius pares. És una decisió temporal és clar. No sabem exactament el temps que serem fora i tard o d'hora arribarà el punt en que haurem de pensar que fem amb tot això. Ara no és el moment. Ara és el moment de fotre-ho tot en caixes, precintar-ho, etiquetar-ho i desar-ho. Que estic fent aquí assegut amb un teclat entre les mans quan podria estar ajupit amb un tornavís i parts d'armari al meu voltant? Doncs mireu, jo també m'acabo de fer aquesta pregunta, així que vaig a moure el cul una mica que el temps vola com un gec de patades***

Demà més! (i menys al mateix temps)

*Amb les muntanyes de roba passa una cosa curiosa i és que fins que no has planxat un 80% de la roba que hi ha, a simple vista sembla que no s'hagi d'acabar mai. 


**El meu tocadiscs és una de les adquisicions més recents al pis. Fa menys d'un mes que el vaig portar, després de mesos i mesos de planificar on el posaria. Va venir en cotxe des de casa de mons pares aquí i només ha pogut fer sonar un parell de discs dels Dire Straits, un de la Janis Joplin i mitja cara d'un Cat Stevens. Tornarà a casa mons pares on em seguirà esperant pacientment a que decideixi novament el seu futur. Per cert, sóc incapaç de pronunciar la paraula tocadiscs sense que el scs soni com quan s'escapa l'aire d'un pneumàtic massa inflat.


***Malauradament el concepte de gec de patades (gec de puntades de peu en català correcte) és quelcom massa complex per explicar-ho en un petit apartat com aquest. Un dia li he de dedicar una entrada sencera per explicar-ne el significat. Feu-me memòria