La Dutxa Assassina

Per aclaparadora majoria (més vots que lectors reconeguts), a les votacions heu decidit que aquesta entrada tracti sobre la dutxa assassina. Que així sigui doncs.



Potser es tracti d'un poltergeist o un cas extraordinari d'inteligència inanimada però el cas és que la dutxa de casa m'ha intentat assassinar. Ho ha intentat en diverses ocasions i mitjançant mètodes diversos. Fins ara, és evident, ha fracassat; però qui assegura que la propera vegada no tindrà èxit?

Els primers intents frustrats per part seva, van ser de forma molt subtil. Gairebé m'haurien passat per alt si temps després no hagués passat a la càrrega amb tècniques més radicals; però arribats a aquest punt i fent vista enrera, veig clarament que llavors ja ho estava provant.
Tan subtils com intentar provocar-me un tall de digestió, llençant-me alternativament ràfagues d'aigua freda i calenta, buscant amb aquests canvis sobtats de temperatura una reacció fatal del meu organisme que esdevingués en un tall de digestió que em provoqués una mort sobtada. Afortunadament sempre he guardat un temps prudencial entre els àpats i la dutxa, així que els seus intents han fracassat sempre amb aquest mètode. També podria ser que al llençar l'aigua freda, la meva reacció instintiva fos donar un bot, cosa que faria perillar seriosament la meva estabilitat i podria provocar una relliscada fatal. Però això mai m'ha succeit tampoc.
Com deia, aquests primers intents van ser molt subtils i segurament passarien inadvertits per tothom. "Un fallo del calentador" dirieu... Però no es pot passar per alt tenint en compte el que ve després.

El seu següent intent d'homicidi va ser més barroer però també molt més evident. Va passar fa uns pocs anys. Jo m'acabava de dutxar i em disposava a sortir de la dutxa i va ser en aquest moment de "despiste", quan obria la cortina, que la dutxa em va atacar. Vaig notar un cop al cap, em vaig agafar a la barra de la dutxa si no recordo malament i afortunadament no vaig perdre l'equilibri. M'havia caigut la barra de la cortina al cap. Per sort la barra no era prou contundent per causar-me cap ferida ni contusió important però alli estava el primer avís. La dutxa me la tenia jurada i m'ho havia fet saber. Novament m'havia escapat però ella no estava disposada a rendir-se encara.



Fins ara els seus intents havien estat molt infructuosos... Massa innocents o massa barroers però fa un any i mig aproximadament gairebé ho aconsegueix. Jo estava sota el raig d'aigua de la dutxa, completament aliè als maquiavèlics plans que la dutxa estava tramant per assassinar-me. Vaig ficar la cara sota el raig d'aigua i just en aquell instant em va agafar tos. Vaig tossir amb la mala sort que al obrir la boca el raig d'aigua va anar a parar directament dins el coll i al continuar tossint em vaig ennuegar. No podia respirar, sentia tota l'aigua dins el coll, em vaig començar a posar vermell. Vaig sortir de la dutxa com vaig poder, intentant respirar de manera infructuosa, com un peix fora de l'aigua. Vaig tenir la sort que els meus pares eren a casa, van sentir sorolls estranys i van venir a preguntar si estava bé. Jo no podía respirar, molt menys parlar, vaig obrir la porta com vaig poder i vaig caure de genolls a terra intentant explicar per simbols que m'estava ofegant. Dins el meu cap passaven moltes idees... "Seré la primera persona que mor ofegada en una dutxa?" "Em donaran un d'aquells premis Darwin per la mort més absurda de l'any?"...
Si no hagués estat alli el meu pare no se que hauria passat, el cas és que ell em va donar uns cops a l'esquena que no van servir de res, però finalment quan pensava que la palmaria alli, al lavabo i en pilotes, de forma tremendament patètica, víctima d'un accident d'allò més absurd, gairebé digne d'un guió de "Destino Final", el meu pare em va pressionar el pit amb la ma i de forma automàtica i alliberadora, vaig aconseguir treure (gairebé es podria calificar de vomitar) l'aigua que m'estava ofegant. Em va sorprendre que m'hagues pogut entrar tanta aigua en un moment. Només era aigua però la gent s'ofega amb l'aigua... El que passa és que la gent s'ofega al mar, al riu, a la piscina... Com a molt a la banyera però a la dutxa??? Amb una sensació de renaixer vaig recuperar l'alè i les forces i la dutxa va veure novament frustrats els seus intents.

Després d'haver patit un accident tan còmic del que us dono consentiment per riure tant com vulgueu, vaig arribar a la conclusió que tantes casualitats no podien ser fruit de l'atzar... Aquella dutxa te alguna cosa en contra meva... però quin és el seu mòbil? Si fos una dutxa serial-killer ja hauria intentat assassinar altres membres de la meva familia. Per què només ho prova amb mi? Les teories poden ser molt diverses així que us convido a que exposeu les vostres. Jo mentrestant, cada dia aniré amb peus de plom a l'hora d'entrar a la dutxa, ben atent de no abaixar la guardia per si un cas fos avui el dia en que ho torni a intentar.