Amb l'aigua al coll

A principis d'any m'havia proposat d'aprendre a nedar. Tot i que sempre m'ha fet por l'aigua em resulta frustrant no poder gaudir al 100% a l'estiu de coses tan pròpies com la piscina o el mar. I em seria útil per evitar tragèdies majors en cas d'accidents fortuïts.
Amb aquesta il·lusió em vaig apuntar per fer un curset d'inici a la natació per adults al poliesportiu de Ripollet. Just la setmana abans de començar el curs el vaig haver de cancel·lar perquè marxem a viure fora mig d'imprevist. Així que torno a estar com abans, sense saber nedar.

L'any passat vaig aprendre a muntar en bicicleta, cosa que em va portar mitja hora de pràctiques en un aparcament. La natació em sembla una mica més complicada, i no crec que enganxi el truc tan de pressa. Espero poder aprendre aviat ja que m'espera un destí ple d'aigua i seria bo saber aprofitar-la bé.

Quan vaig escriure el pròleg d'abril, no sabia si marxaria o no, ni si podria fer el curset o no, així que vaig apuntar-me el tema sense estar segur si el tractaria o el deixaria pendent. Finalment he decidit tractar-lo de forma introductòria, deixant pendent una segona part al futur, tal com ha passat amb altres entrades (moltes de fet... potser masses). Sigui com sigui el meu compromís amb la natació encara està pendent i quan l'afronti us explicaré la meva experiència i les meves sensacions.

Per cert, aquest mes podeu observar que el ritme d'entrades ha baixat. El tema de no tenir ordinador propi i tota la sèrie de canvis que tenim entre mans ara mateix em fa difícil trobar moments per escriure. Espero d'aquí ben poc poder augmentar el ritme i descobrir fórmules per aconseguir una mica més de feedback.

Ens llegim!