dissabte, de juny 28, 2008
dijous, de juny 26, 2008
Km 666
Em vaig sentir estafat la vegada que vaig veure Km 666.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
L'episodi de la marabunta
Tots guardem petits traumes i espinetes (no pas don pimpons) d'experiencies viscudes en la nostra infància. Passo a relatar-vos una història que va passar fa molts anys però que m'ha perseguit fins a l'actualitat, deixant-me un petit buit en l'ànima, que espero algun dia poder recuperar.
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
dimecres, de juny 25, 2008
El Berenatori
El títol de la entrada s'ha de llegir amb veu tètrica i de mal rollet. Com de pel·lícula de terror a TV3 divendres a la nit.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
dijous, de maig 22, 2008
Everyday Normal Guy
Aiss... Hola amigues i amics! Fa bastant que no actualitzo el bloc. He pensat en posar un parell de vídeos que em fan gràcia. Són d'un humorista canadenc anomenat Jon Lajoie que penja els seus vídeos al youtube. A mi em fa bastanta gràcia i he triat aquestes dues cançons que són dels seus vídeos més exitosos i que per als lectors amb un nivell més o menys justet d'anglès no serà gaire complicat d'entendre.
Everyday Normal Guy
Everyday Normal Guy 2
Everyday Normal Guy
Everyday Normal Guy 2
dimarts, de maig 13, 2008
Memetest
Perdó, tinc el memetest a mitges en un "borrador" desde fa dies per això algunes coses no encaixaran gaire. Disculpeu!
Memetest
1 – Agafa el llibre que tinguis més a mà, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4
"una època que els blancs eren intocables. Va ser una expulsió polèmica a"
2 – Si estires el braç dret, què pots tocar? La Pantalla, el mouse, l'alfombreta del mouse, la paret, una ampolla d'aigua, el mòbil, un boligraf, el cable del carregador del mòbil, xapes de cervesa, el telèfon, la torre del pc, dues bobines de CDs, un llibre, un intèrfon, una diana i una mena de bandera del Barça de la lliga del 2005.
3 – Quina és la darrera cosa que has vist per TV? Un fragment del programa "American Chopper" del Discovery Channel mentres sopava.
4 – Sense mirar, quina hora és? Les 22:15h.
5 – Ara mira... quina hora és? Les 22:12h.
6 – Tret de l’ordinador, què sents? De pura casualitat una cançó d'Elvis Presley anomenada I Got Lucky i soroll d'onades de mar virtual al fons.
7 – Quant temps vas ser fora de casa el dia que vas passar més estona al carrer? No recordo però segur que bastantes hores.
8 – Abans d’escriure al bloc, què feies? Sopar.
9 – Què portes posat? Pantalons de xandall i samarreta de maniga llarga. En plan tirat per casa total.
10 –Te'n recordes del que has somniat? Era en un parc d'atraccions amb els meus cosins, tiets i pares. Curiosament no m'agraden els parcs d'atraccions. Sols recordo aquesta part, però el somni era més llarg.
11 – Quanta estona vas estar rient la darrera vegada que vas riure? La darrera no gaire però recordo un récord de 5 hores seguides fa uns anys, practicament insuperable.
12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on ets? Diversos posters del Barça, un calendari, un poster gran d'Amelie, un mapa enorme de Catalunya, una diana de dards electrònica, un penjarobes, un cartell commemoratiu de la Champions League 2005/2006 obra del meu amic Aleix, una postal on es veuen uns joves Lennon i McCartney tocant a The Cavern, una matrícula de califòrina amb el meu nom gravat, un clauer de l'spiderman i un altre d'un guardia reial d'aquells anglesos, una entrada del partit de futbol Catalunya - Euskadi, un parell de xapes, un poster de Jack Daniel's i una imatge del monument a Buddy Holly.
13 – Has vist res estrany, últimament? Sí, un cambrer que si li demanes un cacaolat et prepara una llet amb cola-cao, i que preguntava si el cafè amb llet el voliem amb llet. (Tal qual)
14 – Quina és l’última pel·lícula que has vist? Mmmm crec que va ser Cube Zero, que ja te uns anyets i no val res.
15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia, què compraries? Ni idea, potser un cotxe així d'entrada.
16 – Alguna cosa sobre tu: Qui em vol coneixer no li cal llegir això per saber coses de mi.
17 – Si poguessis fer alguna cosa per al món, independentment de la política, què faries? Millorar l'educació.
18 – T’agrada ballar? El problema no és si m'agrada o no, sino que no en tinc ni idea jeje
19 – Què penses d’en George Bush? Que deu tenir l'ego molt inflat gràcies a que hi ha gent de països com aquest on algú es preocupa de demanar la opinió sobre ell en la pregunta 19 d'un test.
20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena, com li diries? Ho hauria de pensar molt... Laia, Gisela... ni idea...
21 – Imagina que, en lloc d’una nena, tens un nen. Quin nom li posaries? També ho hauria de pensar molt. Potser Albert o Joan.
22 – T’agradaria viure a l’estranger? Durant un temps només, potser sí.
23 – Què t’agradaria que et digués Déu quan arribessis al cel? Ho has fet molt bé.
24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test!
Daecone
Lisa
Ariel
Patirke
Visitant anònim de Salt
Memetest
1 – Agafa el llibre que tinguis més a mà, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4
"una època que els blancs eren intocables. Va ser una expulsió polèmica a"
2 – Si estires el braç dret, què pots tocar? La Pantalla, el mouse, l'alfombreta del mouse, la paret, una ampolla d'aigua, el mòbil, un boligraf, el cable del carregador del mòbil, xapes de cervesa, el telèfon, la torre del pc, dues bobines de CDs, un llibre, un intèrfon, una diana i una mena de bandera del Barça de la lliga del 2005.
3 – Quina és la darrera cosa que has vist per TV? Un fragment del programa "American Chopper" del Discovery Channel mentres sopava.
4 – Sense mirar, quina hora és? Les 22:15h.
5 – Ara mira... quina hora és? Les 22:12h.
6 – Tret de l’ordinador, què sents? De pura casualitat una cançó d'Elvis Presley anomenada I Got Lucky i soroll d'onades de mar virtual al fons.
7 – Quant temps vas ser fora de casa el dia que vas passar més estona al carrer? No recordo però segur que bastantes hores.
8 – Abans d’escriure al bloc, què feies? Sopar.
9 – Què portes posat? Pantalons de xandall i samarreta de maniga llarga. En plan tirat per casa total.
10 –Te'n recordes del que has somniat? Era en un parc d'atraccions amb els meus cosins, tiets i pares. Curiosament no m'agraden els parcs d'atraccions. Sols recordo aquesta part, però el somni era més llarg.
11 – Quanta estona vas estar rient la darrera vegada que vas riure? La darrera no gaire però recordo un récord de 5 hores seguides fa uns anys, practicament insuperable.
12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on ets? Diversos posters del Barça, un calendari, un poster gran d'Amelie, un mapa enorme de Catalunya, una diana de dards electrònica, un penjarobes, un cartell commemoratiu de la Champions League 2005/2006 obra del meu amic Aleix, una postal on es veuen uns joves Lennon i McCartney tocant a The Cavern, una matrícula de califòrina amb el meu nom gravat, un clauer de l'spiderman i un altre d'un guardia reial d'aquells anglesos, una entrada del partit de futbol Catalunya - Euskadi, un parell de xapes, un poster de Jack Daniel's i una imatge del monument a Buddy Holly.
13 – Has vist res estrany, últimament? Sí, un cambrer que si li demanes un cacaolat et prepara una llet amb cola-cao, i que preguntava si el cafè amb llet el voliem amb llet. (Tal qual)
14 – Quina és l’última pel·lícula que has vist? Mmmm crec que va ser Cube Zero, que ja te uns anyets i no val res.
15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia, què compraries? Ni idea, potser un cotxe així d'entrada.
16 – Alguna cosa sobre tu: Qui em vol coneixer no li cal llegir això per saber coses de mi.
17 – Si poguessis fer alguna cosa per al món, independentment de la política, què faries? Millorar l'educació.
18 – T’agrada ballar? El problema no és si m'agrada o no, sino que no en tinc ni idea jeje
19 – Què penses d’en George Bush? Que deu tenir l'ego molt inflat gràcies a que hi ha gent de països com aquest on algú es preocupa de demanar la opinió sobre ell en la pregunta 19 d'un test.
20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena, com li diries? Ho hauria de pensar molt... Laia, Gisela... ni idea...
21 – Imagina que, en lloc d’una nena, tens un nen. Quin nom li posaries? També ho hauria de pensar molt. Potser Albert o Joan.
22 – T’agradaria viure a l’estranger? Durant un temps només, potser sí.
23 – Què t’agradaria que et digués Déu quan arribessis al cel? Ho has fet molt bé.
24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test!
Daecone
Lisa
Ariel
Patirke
Visitant anònim de Salt
dilluns, de maig 05, 2008
Here Comes The Sun
Aquests dies sí que es pot dir que ha arribat el sol. Amb la seva llum radiant, la seva calidesa aturdidora i la inevitable por a cremar-se ;-)
Bé, metàfores a banda em sento bastant positiu i amb energia aquests dies per força motius diferents i volia compartir els meus ànims amb vosaltres.
Ha estat un pont amb moltes sensacions diferents... Compartint els dies amb els meus amics i gaudint de la calma d'estar fora de Barcelona. Bé, sovint els pensaments volaven de camí de tornada... però això també ha estat bé. Curiosament el viatge de retorn ha estat una de les millors coses del cap de setmana. Xitus, moltes gràcies!
Una abraçada a tots!
dimarts, d’abril 29, 2008
La gallina meravigliada
Aprofito aquest espai internautic per denunciar una cosa que feia moooolt de temps que volia treure a la llum. S'ha comentat molts cops però avui jo us porto les proves irrefutables d'un dels plagis més escandalosos de la nostra infància.
LA GALLINA TURULETA
VS
CACAO MERAVIGLIAO
Que va ser primer, l'ou o la gallina? Cacao Meravigliao o La Gallina Turuleta? Si no vaig errat la cançó de Cacao és posterior i va ser composada per un paio italià, segurament durant l'època daurada de Tele5. Sigui com sigui, escolteu les dues cançons i jutjeu vosaltres mateixos!!
Cacao Meravigliao
La Gallina Turuleta
Us aconsello que feu l'exercici següent. Comenceu cantant la tornada de cacao meravigliao i acabeu amb la de la gallina turuleta. Aconseguireu algo semblant a: "Cacaooooo Meravigliaoooo ha puesto un huevo ha puesto dos ha puesto treees". Quina vergonya... Un altre dia podriem discutir que va ser primer, La Gallina Turuleta o La Gallina Turuleca, ja que hi han dues versions de la cançó, suposo que per a que no discuteixin els fans del Miliki.
Ben aviat un altre plagi famós: El Gegant del Pi vs Escarabat Bum Bum
S'acomiada un fan del basketworld ;-)
VS
CACAO MERAVIGLIAO
Que va ser primer, l'ou o la gallina? Cacao Meravigliao o La Gallina Turuleta? Si no vaig errat la cançó de Cacao és posterior i va ser composada per un paio italià, segurament durant l'època daurada de Tele5. Sigui com sigui, escolteu les dues cançons i jutjeu vosaltres mateixos!!
Cacao Meravigliao
La Gallina Turuleta
Us aconsello que feu l'exercici següent. Comenceu cantant la tornada de cacao meravigliao i acabeu amb la de la gallina turuleta. Aconseguireu algo semblant a: "Cacaooooo Meravigliaoooo ha puesto un huevo ha puesto dos ha puesto treees". Quina vergonya... Un altre dia podriem discutir que va ser primer, La Gallina Turuleta o La Gallina Turuleca, ja que hi han dues versions de la cançó, suposo que per a que no discuteixin els fans del Miliki.
Ben aviat un altre plagi famós: El Gegant del Pi vs Escarabat Bum Bum
S'acomiada un fan del basketworld ;-)
dimarts, d’abril 22, 2008
Llibres i Hooligans
Qui podria pensar veient com juga el Barça ultimament, que arribaria a les semis de la Champions... El cas és que el Manchester United vindrà a jugar demà al Camp Nou, el dia de Sant Jordi. Curiosa barreja hi haurà a Les Rambles de paradetes de llibres i d'aficionats anglesos, d'amor i de passió, de roses i de capullos. Parlant de llibres, Flani, tu que ets tan vaquipolla, si no ho saps potser t'agradarà saber que en Joan Miquel Oliver ha tret un llibre anomenat El Misteri de l'Amor que em sembla que és tan rar com ell jejeje De totes maneres no tinc ni idea de si val la pena o no però original segur que és. Jo de moment ja m'he autorregalat un petit conte d'un gegant molt simpàtic :P
Bona diada demà i esperem que la pallissa del Manchester sigui mínima :P
Bona diada demà i esperem que la pallissa del Manchester sigui mínima :P
diumenge, d’abril 20, 2008
Propaganda del passat
Aquesta setmana i el cap de setmana passat he estat fent neteja a fons a casa. Sobretot posant ordre al munt de coses guardades. La meva habitació acostuma a ser un caos. He estat llençant coses velles, desant records... I és clar, quan un comença a regirar entre coses antigues acostuma a endur-se moltes sorpreses. Entre una carpeta plena d'antics apunts i exercicis d'escola, vaig trobar, en perfecte estat de conservació, una propaganda del Inter-Discount (establiments ja desapareguts si no m'equivoco) que data del 1993. Sí, senyors i senyores (o damos y caballeras que diria la Daecone), ens pot semblar que no fa tant de temps però són ja 15 ANYS ENRERA.
D'entrada, em van sorprendre dues coses. Els preus en pessetes evidentment, i la mítica Game Boy en portada.
I és que al 93, ni playstation, ni wii, ni xbox, ni polles en vinagre. Game Boy (7.200 pts), Nintendo (9.900), Super-Nintendo (25.900), Megadrive (29.800) i Game Gear (14.900). I jocs com Super Mario Land o el Jurassic Park, que estava d'ultimíssima moda llavors.
A part del tema recreatiu de les videoconsoles, també la informàtica ha canviat bastant. L'ordinador de la portada te les següents especificacions:
ORDENADOR MICROSPOT 486 5X25 170 MB
Microprocesador INTEL. 4 Mb Ram.
Mem. cache 256K. Disco duro 170Mb.
Tarjeta SVGA 1Mb. Monitor color SVGA 0x28
Disketera 3"1/2. Teclado 102 teclas (ojo!!! ni una més ni una menys!!!)
El meu teclat només te 105 tecles (sense contar 19 botons de funció que no els considero tecles), així que tampoc és que hagin variat molt els teclats, però la resta... Què fariem ara amb 170Mb de capacitat al disc dur?? I amb una memòria catxé de 256K?? Enfi... Aquí no acaba tot. Al 93 podieu comprar al Inter-Discount una capsa amb 10 disketts de 3"1/2 de doble densitat per 900 pts. Si els volieu d'alta densitat el preu ja pujava a 1.500 pts. Quina barbaritat!! En aquest aspecte els CDs surten molt més barats avui dia jejeje.
I que tal una impressora d'agulles? Aquell any podieu comprar una EPSON LX-400 per 22.900 pts. Això sí, no us oblidessiu també de comprar el paper contínuo. Mil fulls per 1.500 pts. Amb la banda foradada perquè engranés a la impresora.
I qui no va tenir un filtre per les radiacions del monitor? Feien que s'enfosquís bastant la pantalla però et permetia descansar més la vista! (Només 1.500 pts)
I si sortim de l'apartat informàtic i entrem al audiovisual també podem flipar una mica. La quantitat de "lloros" que es venien llavors... Qui en compraria avui en dia? Ja hi havien aparells amb reproductor de CD però no se'n veuen gaires en aquesta propaganda. En canvi podeu comprar equips de música amb el plat per vinils i també un walk-man AIWA HS-TA210 amb atenció: Radio AM/FM. Ecualizador. Super-bass. Selector de cintas. 5.500 pts
No trobareu ni una tele plana, tot monitors de tub, evidentment. Si us fixeu a la portada de la propaganda veureu una tele petiteta al costat de la càmera. Doncs bé, a casa vam tenir aquesta mini tele amb pantalla de 2" polsades. Encara funcionaria si la trobés. El mon del DVD no havia arribat encara a Inter-Discount del 1993, i a la propaganda ens oferien diversos vídeos VHS, amb 2 o 3 capçals. Recordo que amb 2 no es podia grabar en velocitat LP (Long Play) ni reproduir cintes que havien estat enregistrades en aquest sistema... Enfí... Un dia hem de parlar a fons sobre els vídeos posant especial atenció al mític botonet del tracking :P
I en aquest apartat dels vídeos i les cintes VHS, vull acabar l'entrada amb la imatge d'aquest article que molts recordareu. Sobren comentaris.
D'entrada, em van sorprendre dues coses. Els preus en pessetes evidentment, i la mítica Game Boy en portada.
I és que al 93, ni playstation, ni wii, ni xbox, ni polles en vinagre. Game Boy (7.200 pts), Nintendo (9.900), Super-Nintendo (25.900), Megadrive (29.800) i Game Gear (14.900). I jocs com Super Mario Land o el Jurassic Park, que estava d'ultimíssima moda llavors.
A part del tema recreatiu de les videoconsoles, també la informàtica ha canviat bastant. L'ordinador de la portada te les següents especificacions:
ORDENADOR MICROSPOT 486 5X25 170 MB
Microprocesador INTEL. 4 Mb Ram.
Mem. cache 256K. Disco duro 170Mb.
Tarjeta SVGA 1Mb. Monitor color SVGA 0x28
Disketera 3"1/2. Teclado 102 teclas (ojo!!! ni una més ni una menys!!!)
El meu teclat només te 105 tecles (sense contar 19 botons de funció que no els considero tecles), així que tampoc és que hagin variat molt els teclats, però la resta... Què fariem ara amb 170Mb de capacitat al disc dur?? I amb una memòria catxé de 256K?? Enfi... Aquí no acaba tot. Al 93 podieu comprar al Inter-Discount una capsa amb 10 disketts de 3"1/2 de doble densitat per 900 pts. Si els volieu d'alta densitat el preu ja pujava a 1.500 pts. Quina barbaritat!! En aquest aspecte els CDs surten molt més barats avui dia jejeje.
I que tal una impressora d'agulles? Aquell any podieu comprar una EPSON LX-400 per 22.900 pts. Això sí, no us oblidessiu també de comprar el paper contínuo. Mil fulls per 1.500 pts. Amb la banda foradada perquè engranés a la impresora.
I qui no va tenir un filtre per les radiacions del monitor? Feien que s'enfosquís bastant la pantalla però et permetia descansar més la vista! (Només 1.500 pts)
I si sortim de l'apartat informàtic i entrem al audiovisual també podem flipar una mica. La quantitat de "lloros" que es venien llavors... Qui en compraria avui en dia? Ja hi havien aparells amb reproductor de CD però no se'n veuen gaires en aquesta propaganda. En canvi podeu comprar equips de música amb el plat per vinils i també un walk-man AIWA HS-TA210 amb atenció: Radio AM/FM. Ecualizador. Super-bass. Selector de cintas. 5.500 pts
No trobareu ni una tele plana, tot monitors de tub, evidentment. Si us fixeu a la portada de la propaganda veureu una tele petiteta al costat de la càmera. Doncs bé, a casa vam tenir aquesta mini tele amb pantalla de 2" polsades. Encara funcionaria si la trobés. El mon del DVD no havia arribat encara a Inter-Discount del 1993, i a la propaganda ens oferien diversos vídeos VHS, amb 2 o 3 capçals. Recordo que amb 2 no es podia grabar en velocitat LP (Long Play) ni reproduir cintes que havien estat enregistrades en aquest sistema... Enfí... Un dia hem de parlar a fons sobre els vídeos posant especial atenció al mític botonet del tracking :P
I en aquest apartat dels vídeos i les cintes VHS, vull acabar l'entrada amb la imatge d'aquest article que molts recordareu. Sobren comentaris.
Normalització
Quan vaig començar aquest bloc, a l'estiu del 2006, no tenia molt clar com me'n sortiria. No sabia gaire del mon blocaire. Recordo que el dia que el vaig fer, li vaig comentar a un amic amb qui estava parlant pel messenger en aquell moment, Lo Llop. Lo Llop va entrar a fer un cop d'ull però no va deixar cap comentari i ja que el bloc estava en període de proves, vaig decidir seguir fent, a veure si apareixien lectors anònims que arribessin aquí de forma casual. Va haver un període llarg en el que el bloc estava gairebé abandonat. Al cap d'uns pocs mesos, deixant algun comentari al bloc de la Daecone, antiga amiga de la infància, vaig rebre alguns lectors extra que van animar-me a seguir escribint i van crear aquella etapa de comentaris encadenats, linkant d'un bloc a l'altre. La Lisa i la Ariel havien deixat molts comentaris aquí quan encara tenien actius els seus blocs respectius (que estaria encantat de veure en funcionament un altre vegada). També la Patirke ha deixat algun comentari de tant en tant. El cas és que mai li havia donat molta importància al bloc i segurament per això no li ho havia tornat a comentar més a cap dels meus altres amics. Potser també és que sempre m'ha semblat que el meu bloc és molt banal. No acostumo a obrir-me gaire per parlar de coses que em preocupin i normalment escric paranoies i coses per distreure'm i riure una estona.
Ultimament també he guanyat una altre lectora que és la flani, una amiga amb la que unicament puc tenir contacte a través dels comentaris, així que sempre m'agrada veure que deixa algun comentari per tenir noticies seves.
El cas és que ahir parlant amb un bon amic va sortir el tema de que jo escribia un bloc i clar, es va sorprendre bastant. A més ell fa temps que n'escriu un i jo tot i que de tant en tant l'havia llegit no m'havia atrevit mai a deixar cap comentari.
Bé, l'objectiu d'aquesta entrada simplement és per normalitzar això. Tal com diu ell, si un no fa propaganda els lectors no venen sols jejeje Segurament tingui raó. Així que res, obro les portes del camí per compartir les meves històries també amb un amic que ha viscut algunes d'elles al meu costat.
Slàinte.
Ultimament també he guanyat una altre lectora que és la flani, una amiga amb la que unicament puc tenir contacte a través dels comentaris, així que sempre m'agrada veure que deixa algun comentari per tenir noticies seves.
El cas és que ahir parlant amb un bon amic va sortir el tema de que jo escribia un bloc i clar, es va sorprendre bastant. A més ell fa temps que n'escriu un i jo tot i que de tant en tant l'havia llegit no m'havia atrevit mai a deixar cap comentari.
Bé, l'objectiu d'aquesta entrada simplement és per normalitzar això. Tal com diu ell, si un no fa propaganda els lectors no venen sols jejeje Segurament tingui raó. Així que res, obro les portes del camí per compartir les meves històries també amb un amic que ha viscut algunes d'elles al meu costat.
Slàinte.
divendres, d’abril 18, 2008
Petita i verídica història del rellotge "cabron" (Capítol 3)
Aquesta matinada, oh sorpresa, ha tornat a marxar la llum. M'he trobat el despertador pampalluguejant de forma burleta. Ara mateix l'acabo de posar en hora un altre cop mentres deixava anar alguns improperis. A veure qui es cansa abans ;-)
El proper capítol serà il·lustrat amb una fotografia del rellotge "cabron".
El proper capítol serà il·lustrat amb una fotografia del rellotge "cabron".
dimecres, d’abril 16, 2008
La temible Croissanteria
No se si mai us ha passat, que una paraula us evoca un significat totalment diferent. A mi em passa sovint i he volgut fer un petit exercici d'imaginació a partir d'una paraula: 'croissanteria', referent a una pastisseria especialitzada en croissants, però que a mi particularment em sona a una cosa ben diferent.
Vet aquí la història de la croissanteria:
A principis del segle XIX, una terrible malaltia coneguda com a croissanteria, va fer estralls entre la població europea.
Els primers casos van ser detectats a França, on la gent va començar a apareixer morta als bars, sobretot mentres esmorzaven. La malaltía es detectava rapidament només donant un simple cop d'ull al cos del difunt, ja que els cadavers adoptaven una postura peculiar, amb els braços estesos en forma de U.
No es va arribar a coneixer mai la forma de contagi de la croissanteria. La gent acostumava a morir de sobte, mentres esmorzaven o berenaven. Normalment sentats a taula i sempre presentant els mateixos símptomes. Els metges i científics de l'època no van aconseguir aturar-ho ni detectaro i poc a poc la malaltia es va propagar cap a països veins, i en alguns casos va mutar de forma molt més virulenta, com en el cas de la famosa croissanteria de Frankfurt.
A Frankfurt, Alemanya, la croissanteria va mostrar la seva branca més temible. La gent moria de forma més sobtada i els cadavers, a més de la típica postura de braços estesos en forma de U, treien la llengua. Es calcula que una cinquena part de la població de la ciutat va caure víctima d'aquesta malaltia.
Finalment, les morts es van anar reduint i la malaltia va desapareixer igual que havia arribat. Mai se'n va coneixer l'origen ni la causa, ni tampoc el mètode de contagi. Res. És tot un misteri que resta sense resposta fins als nostres dies.
Vet aquí la història de la croissanteria:
A principis del segle XIX, una terrible malaltia coneguda com a croissanteria, va fer estralls entre la població europea.
Els primers casos van ser detectats a França, on la gent va començar a apareixer morta als bars, sobretot mentres esmorzaven. La malaltía es detectava rapidament només donant un simple cop d'ull al cos del difunt, ja que els cadavers adoptaven una postura peculiar, amb els braços estesos en forma de U.
Aspecte aproximat d'una víctima de croissanteria.
No es va arribar a coneixer mai la forma de contagi de la croissanteria. La gent acostumava a morir de sobte, mentres esmorzaven o berenaven. Normalment sentats a taula i sempre presentant els mateixos símptomes. Els metges i científics de l'època no van aconseguir aturar-ho ni detectaro i poc a poc la malaltia es va propagar cap a països veins, i en alguns casos va mutar de forma molt més virulenta, com en el cas de la famosa croissanteria de Frankfurt.
A Frankfurt, Alemanya, la croissanteria va mostrar la seva branca més temible. La gent moria de forma més sobtada i els cadavers, a més de la típica postura de braços estesos en forma de U, treien la llengua. Es calcula que una cinquena part de la població de la ciutat va caure víctima d'aquesta malaltia.
Les víctimes de la croissanteria de Frankfurt, tenien la llengua fora.
Finalment, les morts es van anar reduint i la malaltia va desapareixer igual que havia arribat. Mai se'n va coneixer l'origen ni la causa, ni tampoc el mètode de contagi. Res. És tot un misteri que resta sense resposta fins als nostres dies.
diumenge, d’abril 13, 2008
13
13 13 13... Si algú no és supersticiós has de ser tu. Feliç triskaidekaphobia, vaquipolla. Una abraçada :-)
dijous, d’abril 10, 2008
Panik
M'ha costat un munt de pràctiques peeeerò, finalment he aprovat l'examen de conduir a la primera. Això va ser dimarts, i com que aquests dies estic de bon rotllo, aprofitaré per posar-vos música. Ja us havia posat fa temps un videoclip de Wir Sind Helden i avui us en poso un altre de mooolt vaquipollo*. Espero que us moli!
Wir Sind Helden - Endlich ein grund zur Panik
* friki, rar, original.
Wir Sind Helden - Endlich ein grund zur Panik
* friki, rar, original.
divendres, d’abril 04, 2008
Lladre d'atenció
La veritat és que no m'esperava escriure tantes entrades en una mateixa setmana, però em veig obligat a posar un vídeo que està circulant per la xarxa que m'ha fet riure de valent. A la velocitat que es mouen les coses per internet potser ja l'heu vist 50 cops, però com que jo l'acabo de descobrir encara guardo l'esperança de que algú de vosaltres encara no ho conegui ;-)
Potser més d'un cop hem sentit que algú ens robava protagonisme. Que era el nostre dia, el nostre moment però algú es passava d'esplendit i s'emportava totes les mirades, tots els comentaris, tots els elogis que esperavem rebre nosaltres. Segur que una cosa semblant deuria sentir aquesta cantant un cop va veure el vídeo de la seva actuació. No cal que us indiqui en qui us heu de fixar, ja que els ulls us hi aniran sols. Qualsevol semblança amb el Fary, estaria fora de lloc, però s'accepta. :P
Lladre d'atenció
Potser més d'un cop hem sentit que algú ens robava protagonisme. Que era el nostre dia, el nostre moment però algú es passava d'esplendit i s'emportava totes les mirades, tots els comentaris, tots els elogis que esperavem rebre nosaltres. Segur que una cosa semblant deuria sentir aquesta cantant un cop va veure el vídeo de la seva actuació. No cal que us indiqui en qui us heu de fixar, ja que els ulls us hi aniran sols. Qualsevol semblança amb el Fary, estaria fora de lloc, però s'accepta. :P
Lladre d'atenció
dimecres, d’abril 02, 2008
Petita i verídica història del rellotge "cabron" (Capítol 2)
Les estadístiques em deien que era poc provable que la llum tornés a marxar tan seguit si tornava a posar el rellotge en hora, ja que feia mesos que no hi havia hagut cap tall de subministrament. Així que vaig decidir vencer la superstició del rellotge i el vaig tornar a posar en hora ahir per la tarda.
A la nit va marxar la llum.
Va ser un petit tall de subministrament, va durar menys d'un minut i jo encara no havia marxat a dormir així que quan va tornar, empès per l'orgull vaig tornar-lo a posar en hora.
Al cap de deu minuts va tornar a marxar la llum.
De totes maneres estic disposat a vencer aquesta llei de Murphy així que vaig tornar a posar el rellotge en hora i de moment, he de dir que encara aguanta.
Espereu al tercer capítol, perquè la manca d'aigua augura talls de subministrament elèctric ben aviat :P
A la nit va marxar la llum.
Va ser un petit tall de subministrament, va durar menys d'un minut i jo encara no havia marxat a dormir així que quan va tornar, empès per l'orgull vaig tornar-lo a posar en hora.
Al cap de deu minuts va tornar a marxar la llum.
De totes maneres estic disposat a vencer aquesta llei de Murphy així que vaig tornar a posar el rellotge en hora i de moment, he de dir que encara aguanta.
Espereu al tercer capítol, perquè la manca d'aigua augura talls de subministrament elèctric ben aviat :P
dimarts, d’abril 01, 2008
Petita i verídica història del rellotge "cabron"
Al meu barri hi ha de tant en tant algun tall de subministrament elèctric. Abans no recordo que passés tan sovint però d'un parell d'anys cap aquí la cosa no ha anat gaire bé. Són els típics talls que duren un parell de minuts i després torna. Va haver una temporada fa uns mesos en que això passava al menys un parell de cops per setmana, i jo, fart de posar en hora cada dos per tres el rellotge despertador de la meva habitació, vaig decidir deixar-lo estar i usar de despertador l'alarma del telèfon mòbil. Ahir al vespre vaig veure el rellotge pampalluguejant com sempre en una hora equivocada i vaig adonar-me de que fa ja molt temps que no hi han problemes elèctrics, així que em vaig decidir a posar-lo en hora novament.
Aquesta matinada ha marxat la llum.
Aquesta matinada ha marxat la llum.
dilluns, de març 31, 2008
No trobareu bancs a la parada de Banc
Hola a tothom. Els qui viviu i els que heu viscut a Barcelona, o simplement coneixeu una mica la seva xarxa de metro, sabreu que aquesta no és pas cap gran meravella. S'espatlla amb facilitat (Línies 3 i 5), alguns enllaços són interminables (Línia 3 Passeig de Gràcia), encara hi ha metros que semblen de la postguerra (Línia 4) i algunes estacions semblen estar mal fetes (intenteu canviar d'andana a Diagonal amb la Línia 5 sense picar de nou el bitllet).
El cas és que potser algun dia, desde el vostre seient i amb la mirada perduda a la foscor del túnel a través de la finestra, us ha semblat veure alguna de les estacions per les que el metro passa de llarg. Potser simplement una sensació de rajoles velles a la paret enmig d'un túnel o una andana vella i enrunada a les fosques que sembla passar molt depressa. Fins i tot potser heu tingut la sort de veure il·luminada l'andana de l'estació de Gaudí. I és que dins la xarxa del metro de Barcelona encara hi han vestigis d'estacions en les que temps ençà s'hi aturaven els trens i també d'altres en les que mai ho han arribat a fer.
Fins l'any 68, el final de la Línia 3 era l'estació de Fernando (Ferran). Estava situada a les Rambles amb carrer Ferran, just en front d'on ara hi ha el McDonalds (crec que hi ha una reixa de ventilació al terra on antigament hi havia la boca). Al ser una estació de final de línia només contava amb una via i una andana i quan la Línia 3 es va allargar fins a Drassanes, l'estació va ser desmantellada. Crec que es va suprimir l'andana fins i tot per encabir les dues vies, i els accessos i passadissos van ser tapiats. Avui en dia costa molt de veure'n les restes ja que els tunels de la línia verda són molt estrets i foscos. Però, malgrat que resulta bastant difícil, si baixeu desde Liceu cap a Drassanes és possible que en algun punt encara veieu alguna rajola o la forma dels dos accessos a l'andana en forma d'arcades que ara resten tapiats.
També la Línia 4 tenia fins l'any 72 una parada final de línia diferent que ara. Es tractava de l'estació Correos (Correus) situada just davant de l'edifici de correus. Una reixa de ventilació es just ara on abans hi havia la boca d'entrada. Era la següent de Jaume I i com la de Fernando, crec que també contava amb una única via. Pel que he vist en fotografies, sembla ser que tenia dues andanes. Una bastant ample amb una mena de columnes amples davant l'andana, que em recorden una mica a les parades de metro de Nova York que es veuen a les pel·lícules, on suposo que esperava la gent per pujar i l'altre més estreta per on deurien baixar els passatgers que hi arribaven. Quan es va allargar la línia i es va decidir posar la estació de Barceloneta, la proximitat entre aquesta i Jaume I van fer que el tancament de Correos fos definitiu. Si aneu desde Jaume I cap a Barceloneta, encara podreu veure les columnes i les andanes, amb les grans lletres vermelles de CORREOS, els bancs i els cartells d'anunci, tot ple de runa i brut i fosc. Costa de veure per la foscor i la velocitat del tren però allí es.
La mateixa Línia 4 te molt a prop de la antiga Correos una altre estació misteriosa mai usada i inacabada. Es tracta de Banco (Banc). Segons he llegit es va començar a fer al 1911 quan es va construir el tunel a Via Layetana. En aquella época, la seu del Banc d'Espanya era a l'edifici que ara és seu de Caixa Catalunya, a Via Layetana amb l'Avinguda de la Catedral. Sota aquest edifici es va començar a construir una estació molt petita, amb una andana en la que cabia només un vagó, pensada simplement per transportar la recaudació del metro directament al Banc segurament, o per portar diners del Banc a altres llocs, ves a saber. Llegendes urbanes diuen que connecta amb l'edifici per passadissos oblidats. Sembla ser que costa moltissim de veure. Pel que tinc entès només baixant desde Urquinaona fins a Jaume I es pot arribar a intuir. És una andana molt curta i tan primitiva que gairebé no se li pot ni denominar andana on sovint hi ha apilat material de TMB. Suposo que normalment a les fosques. Potser apropant la cara al vidre podeu veure-la passar.
Si passejeu per l'Avinguda Gaudí, a la cantonada amb Lepant veureu una boca de metro. Podeu pensar que és una boca de l'estació de Sagrada Familia o una sortida d'emergència de la mateixa. En realitat es tracta de l'accés a l'estació de Gaudí. Inicialment crec que la Línia 2 havia d'anar de Paral·lel fins a Horta. Llavors em sembla que la part de Hospital de Sant Pau cap a Horta havia de ser part d'aquesta Línia 2 però com que el projecte es posposava, provisionalment aquest tram es va anexar a la Línia 5 desde Sagrada Familia. L'estació de Línia 2 que havia d'enllaçar amb la Línia 5 havia de ser Gaudí, que es va construir a finals dels anys 60. La estació es va acabar del tot, inclós l'accés al carrer. Però pel que fos es va canviar el projecte de la Línia 2 i van decidir que la Línia 5 estava molt bé com estava. Així que l'estació de Gaudí, amb la seva andana, les seves escales i els seus vestíbuls i accessos mai han acollit ni segurament acolliran mai passatgers. De totes maneres és la estació "fantasma" més fàcil de veure. Només sortir de l'estació de Sagrada Familia cap a Hospital de Sant Pau o just abans d'entrar a Sagrada Familia si aneu en sentit contrari la podreu veure ja que el tren no va a molta velocitat i l'andana es veu de forma bastant clara. A vegades els llums estan oberts perquè s'hi fan tasques de manteniment. Les parets són de color marró i als accessos de les andanes es poden veure les escales i les escales mecàniques (aquestes últimes sense graons). Tot i no haver bancs ni papereres ni cap cartell anunciant que allò sigui una estació podeu estar segurs de que es tracta de Gaudí. Realment l'estació no està abandonada ja que els vestíbuls acullen l'associació de Jubilats de TMB, la de Col·leccionistes ACEMA i la de Conductors Solidaris. Els membres d'aquestes associacions hi accedeixen, es clar, per la boca de Avinguda Gaudí amb carrer Lepant.
L'any passat es va usar l'estació per a una campanya publicitaria de Nissan, i un gran cartell publicitari il·luminat per uns focos col·locats al llarg de l'andana cobria la paret de l'estació de banda a banda. Potser alguns de vosaltres ho va veure. Jo ho recordo perquè acostumo a agafar aquest recorregut de la línia blava. Al passar amb el metro en moviment feia la sensació de que el cotxe del cartell feia tombarelles.
Fins no fa gaire també hi havia l'estació de Bordeta a Línia 1. Aquesta era exterior i es trobava entre Mercat Nou i Santa Eulalia. Estava fora de servei desde l'any 83 però algun cop els trens amb averia deixaven alli al passatge per tal de que poguessin agafar un altre tren. El que s'anomena transbordament d'emergencia crec. El meu pare s'hi havia trobat en dues ocasions, l'última deu fer poc més de tres anys. Amb les obres de l'Ave l'estació ha desaparegut definitivament de forma recent.
Bé, espero que us hagi agradat la història. Crec que és d'aquestes coses que desperten una mena de curiositat morbosa, aquella mena d'Indiana Jones explorador que portem a dins. Segurament no he estat del tot precís en algunes de les dades que he donat. Podeu trobar molta més informació a internet en adreces com aquesta, on a més podeu veure fotografies d'aquestes estacions i d'altres que han estat modificades com les de Catalunya, Espanya o Universitat.
Com sempre, gràcies per llegir.
El cas és que potser algun dia, desde el vostre seient i amb la mirada perduda a la foscor del túnel a través de la finestra, us ha semblat veure alguna de les estacions per les que el metro passa de llarg. Potser simplement una sensació de rajoles velles a la paret enmig d'un túnel o una andana vella i enrunada a les fosques que sembla passar molt depressa. Fins i tot potser heu tingut la sort de veure il·luminada l'andana de l'estació de Gaudí. I és que dins la xarxa del metro de Barcelona encara hi han vestigis d'estacions en les que temps ençà s'hi aturaven els trens i també d'altres en les que mai ho han arribat a fer.
Fins l'any 68, el final de la Línia 3 era l'estació de Fernando (Ferran). Estava situada a les Rambles amb carrer Ferran, just en front d'on ara hi ha el McDonalds (crec que hi ha una reixa de ventilació al terra on antigament hi havia la boca). Al ser una estació de final de línia només contava amb una via i una andana i quan la Línia 3 es va allargar fins a Drassanes, l'estació va ser desmantellada. Crec que es va suprimir l'andana fins i tot per encabir les dues vies, i els accessos i passadissos van ser tapiats. Avui en dia costa molt de veure'n les restes ja que els tunels de la línia verda són molt estrets i foscos. Però, malgrat que resulta bastant difícil, si baixeu desde Liceu cap a Drassanes és possible que en algun punt encara veieu alguna rajola o la forma dels dos accessos a l'andana en forma d'arcades que ara resten tapiats.
També la Línia 4 tenia fins l'any 72 una parada final de línia diferent que ara. Es tractava de l'estació Correos (Correus) situada just davant de l'edifici de correus. Una reixa de ventilació es just ara on abans hi havia la boca d'entrada. Era la següent de Jaume I i com la de Fernando, crec que també contava amb una única via. Pel que he vist en fotografies, sembla ser que tenia dues andanes. Una bastant ample amb una mena de columnes amples davant l'andana, que em recorden una mica a les parades de metro de Nova York que es veuen a les pel·lícules, on suposo que esperava la gent per pujar i l'altre més estreta per on deurien baixar els passatgers que hi arribaven. Quan es va allargar la línia i es va decidir posar la estació de Barceloneta, la proximitat entre aquesta i Jaume I van fer que el tancament de Correos fos definitiu. Si aneu desde Jaume I cap a Barceloneta, encara podreu veure les columnes i les andanes, amb les grans lletres vermelles de CORREOS, els bancs i els cartells d'anunci, tot ple de runa i brut i fosc. Costa de veure per la foscor i la velocitat del tren però allí es.
La mateixa Línia 4 te molt a prop de la antiga Correos una altre estació misteriosa mai usada i inacabada. Es tracta de Banco (Banc). Segons he llegit es va començar a fer al 1911 quan es va construir el tunel a Via Layetana. En aquella época, la seu del Banc d'Espanya era a l'edifici que ara és seu de Caixa Catalunya, a Via Layetana amb l'Avinguda de la Catedral. Sota aquest edifici es va començar a construir una estació molt petita, amb una andana en la que cabia només un vagó, pensada simplement per transportar la recaudació del metro directament al Banc segurament, o per portar diners del Banc a altres llocs, ves a saber. Llegendes urbanes diuen que connecta amb l'edifici per passadissos oblidats. Sembla ser que costa moltissim de veure. Pel que tinc entès només baixant desde Urquinaona fins a Jaume I es pot arribar a intuir. És una andana molt curta i tan primitiva que gairebé no se li pot ni denominar andana on sovint hi ha apilat material de TMB. Suposo que normalment a les fosques. Potser apropant la cara al vidre podeu veure-la passar.
Si passejeu per l'Avinguda Gaudí, a la cantonada amb Lepant veureu una boca de metro. Podeu pensar que és una boca de l'estació de Sagrada Familia o una sortida d'emergència de la mateixa. En realitat es tracta de l'accés a l'estació de Gaudí. Inicialment crec que la Línia 2 havia d'anar de Paral·lel fins a Horta. Llavors em sembla que la part de Hospital de Sant Pau cap a Horta havia de ser part d'aquesta Línia 2 però com que el projecte es posposava, provisionalment aquest tram es va anexar a la Línia 5 desde Sagrada Familia. L'estació de Línia 2 que havia d'enllaçar amb la Línia 5 havia de ser Gaudí, que es va construir a finals dels anys 60. La estació es va acabar del tot, inclós l'accés al carrer. Però pel que fos es va canviar el projecte de la Línia 2 i van decidir que la Línia 5 estava molt bé com estava. Així que l'estació de Gaudí, amb la seva andana, les seves escales i els seus vestíbuls i accessos mai han acollit ni segurament acolliran mai passatgers. De totes maneres és la estació "fantasma" més fàcil de veure. Només sortir de l'estació de Sagrada Familia cap a Hospital de Sant Pau o just abans d'entrar a Sagrada Familia si aneu en sentit contrari la podreu veure ja que el tren no va a molta velocitat i l'andana es veu de forma bastant clara. A vegades els llums estan oberts perquè s'hi fan tasques de manteniment. Les parets són de color marró i als accessos de les andanes es poden veure les escales i les escales mecàniques (aquestes últimes sense graons). Tot i no haver bancs ni papereres ni cap cartell anunciant que allò sigui una estació podeu estar segurs de que es tracta de Gaudí. Realment l'estació no està abandonada ja que els vestíbuls acullen l'associació de Jubilats de TMB, la de Col·leccionistes ACEMA i la de Conductors Solidaris. Els membres d'aquestes associacions hi accedeixen, es clar, per la boca de Avinguda Gaudí amb carrer Lepant.
L'any passat es va usar l'estació per a una campanya publicitaria de Nissan, i un gran cartell publicitari il·luminat per uns focos col·locats al llarg de l'andana cobria la paret de l'estació de banda a banda. Potser alguns de vosaltres ho va veure. Jo ho recordo perquè acostumo a agafar aquest recorregut de la línia blava. Al passar amb el metro en moviment feia la sensació de que el cotxe del cartell feia tombarelles.
Fins no fa gaire també hi havia l'estació de Bordeta a Línia 1. Aquesta era exterior i es trobava entre Mercat Nou i Santa Eulalia. Estava fora de servei desde l'any 83 però algun cop els trens amb averia deixaven alli al passatge per tal de que poguessin agafar un altre tren. El que s'anomena transbordament d'emergencia crec. El meu pare s'hi havia trobat en dues ocasions, l'última deu fer poc més de tres anys. Amb les obres de l'Ave l'estació ha desaparegut definitivament de forma recent.
Bé, espero que us hagi agradat la història. Crec que és d'aquestes coses que desperten una mena de curiositat morbosa, aquella mena d'Indiana Jones explorador que portem a dins. Segurament no he estat del tot precís en algunes de les dades que he donat. Podeu trobar molta més informació a internet en adreces com aquesta, on a més podeu veure fotografies d'aquestes estacions i d'altres que han estat modificades com les de Catalunya, Espanya o Universitat.
Com sempre, gràcies per llegir.
dijous, de març 13, 2008
Més novetats al bloc
Ja que ultimament no estic gaire inspirat a l'hora de crear entrades, he inventat un nou apartat que podeu trobar a la columna de la dreta anomenat "Grans Reflexions", on aniré posant frases, mini-textos o expressions d'altres persones que em semblin prou brillants com per a ser destacades. Amb la clarividència de les ments que em rodejen, entre les quals per suposat us incloc a tots vosaltres, de ben segur que no em faltarà material. De tant en tant crearé una entrada recopilant les últimes per a que no caiguin en l'oblit.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
