dimecres, d’abril 02, 2008

Petita i verídica història del rellotge "cabron" (Capítol 2)

Les estadístiques em deien que era poc provable que la llum tornés a marxar tan seguit si tornava a posar el rellotge en hora, ja que feia mesos que no hi havia hagut cap tall de subministrament. Així que vaig decidir vencer la superstició del rellotge i el vaig tornar a posar en hora ahir per la tarda.

A la nit va marxar la llum.

Va ser un petit tall de subministrament, va durar menys d'un minut i jo encara no havia marxat a dormir així que quan va tornar, empès per l'orgull vaig tornar-lo a posar en hora.

Al cap de deu minuts va tornar a marxar la llum.

De totes maneres estic disposat a vencer aquesta llei de Murphy així que vaig tornar a posar el rellotge en hora i de moment, he de dir que encara aguanta.

Espereu al tercer capítol, perquè la manca d'aigua augura talls de subministrament elèctric ben aviat :P

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Segur que si els despertadors fossin persones o estiguessin animats com a una peli de Walt Disney serien els dolents de la Pellicula i serien uns cabrons! Aquest despertador mereix la pena de mort. :P

Markus ha dit...

jajajajajaja síii totalment d'acord!

DaeConE ha dit...

No me sorprende nada de lo que explicas, me siento muy identificada contigo en estas situaciones con objetos inanimados... será cierto lo de dios los cría y ellos se juntan?