Quan vaig començar aquest bloc, a l'estiu del 2006, no tenia molt clar com me'n sortiria. No sabia gaire del mon blocaire. Recordo que el dia que el vaig fer, li vaig comentar a un amic amb qui estava parlant pel messenger en aquell moment, Lo Llop. Lo Llop va entrar a fer un cop d'ull però no va deixar cap comentari i ja que el bloc estava en període de proves, vaig decidir seguir fent, a veure si apareixien lectors anònims que arribessin aquí de forma casual. Va haver un període llarg en el que el bloc estava gairebé abandonat. Al cap d'uns pocs mesos, deixant algun comentari al bloc de la Daecone, antiga amiga de la infància, vaig rebre alguns lectors extra que van animar-me a seguir escribint i van crear aquella etapa de comentaris encadenats, linkant d'un bloc a l'altre. La Lisa i la Ariel havien deixat molts comentaris aquí quan encara tenien actius els seus blocs respectius (que estaria encantat de veure en funcionament un altre vegada). També la Patirke ha deixat algun comentari de tant en tant. El cas és que mai li havia donat molta importància al bloc i segurament per això no li ho havia tornat a comentar més a cap dels meus altres amics. Potser també és que sempre m'ha semblat que el meu bloc és molt banal. No acostumo a obrir-me gaire per parlar de coses que em preocupin i normalment escric paranoies i coses per distreure'm i riure una estona.
Ultimament també he guanyat una altre lectora que és la flani, una amiga amb la que unicament puc tenir contacte a través dels comentaris, així que sempre m'agrada veure que deixa algun comentari per tenir noticies seves.
El cas és que ahir parlant amb un bon amic va sortir el tema de que jo escribia un bloc i clar, es va sorprendre bastant. A més ell fa temps que n'escriu un i jo tot i que de tant en tant l'havia llegit no m'havia atrevit mai a deixar cap comentari.
Bé, l'objectiu d'aquesta entrada simplement és per normalitzar això. Tal com diu ell, si un no fa propaganda els lectors no venen sols jejeje Segurament tingui raó. Així que res, obro les portes del camí per compartir les meves històries també amb un amic que ha viscut algunes d'elles al meu costat.
Slàinte.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comentaris:
/slontxe/ Crick,
m'agrada aquesta situació de normalització. Crec que tens un molt bon estil a l'hora d'escriure i d'explicar les coses, i que no t'hauria de fer cosa mostrar-ho. Tampoc penbso que sigui banal, ja sé que no ho deies en sentit negatiu, però de tot se'n poden extreure coses, i he llegit algunes històries que em sembla que signifiquen més per tu que una simple banalitat.
Per mi el bloc és una eina que em permet expressar-me amb una mica d'anonimat. Intento anar mesclant coses més personals amb d'altres més lúdiques, i més en aquesta nova versió del calaix, perquè sóc conscient que en l'anterior, també per l'època que era, era una mica reiterant, i això no era bo ni per mi ni pels lectors.
Jo estic molt content de veure que tens un bloc tan "currat" i ja saps on sóc per a seguir normalitzant. De fet tot hauria d'estar normalitzat a la vida, pel que fa a les qüestions bàsiques, no? Clar que, què és la normalitat? Bé, ara no toca filosofar. Jeje.
Salut i paraules.
;-) A mi també m'alegra la normalització. Merci pels compliments. Ara que per fi tinc un lector mascle podré fer acudits de pets i de caca jajajaja és broma :P
Ens comentem!
Publica un comentari a l'entrada