Les estadístiques em deien que era poc provable que la llum tornés a marxar tan seguit si tornava a posar el rellotge en hora, ja que feia mesos que no hi havia hagut cap tall de subministrament. Així que vaig decidir vencer la superstició del rellotge i el vaig tornar a posar en hora ahir per la tarda.
A la nit va marxar la llum.
Va ser un petit tall de subministrament, va durar menys d'un minut i jo encara no havia marxat a dormir així que quan va tornar, empès per l'orgull vaig tornar-lo a posar en hora.
Al cap de deu minuts va tornar a marxar la llum.
De totes maneres estic disposat a vencer aquesta llei de Murphy així que vaig tornar a posar el rellotge en hora i de moment, he de dir que encara aguanta.
Espereu al tercer capítol, perquè la manca d'aigua augura talls de subministrament elèctric ben aviat :P
dimecres, d’abril 02, 2008
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Segur que si els despertadors fossin persones o estiguessin animats com a una peli de Walt Disney serien els dolents de la Pellicula i serien uns cabrons! Aquest despertador mereix la pena de mort. :P
jajajajajaja síii totalment d'acord!
No me sorprende nada de lo que explicas, me siento muy identificada contigo en estas situaciones con objetos inanimados... será cierto lo de dios los cría y ellos se juntan?
Publica un comentari a l'entrada