Petit canvi

Hola a tothom, he canviat el mapa per un que situa amb més detall el punt desde on visita la gent. Se li pot fer zoom fins i tot. Comet l'error de confondre les visites desde els Països Catalans amb visites de l'Estat Espanyol però apart d'això, va prou bé :P

En fi, que sapigueu que us trobo a faltar a tots els qui fa temps que no veniu. Fins aviat!

Endevina Endevinalla

Com vaig comentar anteriorment, hem penjat un nou vídeo una mica arriscat que podreu veure a continuació. Es tracta d'un vídeo musical agafant la versió que la gent de El Cansancio va fer de la cançó Grace Kelly de Mika. La versió penjada ha hagut de passar per certa censura, ja que alguns dels participants volien preservar el seu anonimat. La resta, que no tenim gaire vergonya per lo vist, donem la cara. Encara no les tinc totes de que no ens el xutin del youtube, però de moment allí està. Podreu observar algunes cares conegudes (el pallasso del puntada no hi podia faltar), acompanyades d'altres imatges que s'intenten acoplar amb la major precisió possible a la música i lletra. Per tant, és vital veure el vídeo amb el so posat. En fi, aquí va el vídeo i la poca dignitat que em quedava també xD

Endevina Endevinalla

Around the world

Ho he aconseguit. Tot i no tenir els records de visites del bloc de la Daecone, puc presumir al menys d'haver arribat als 5 continents :-D Les últimes visites arriben desde:
-Dallas?
-Nova York?
-Salvador de Bahia?
-Buenos Aires?
-Torí?
-Praga?
-El Cairo?
-Kyoto?
-Sydney?
A vegades m'agradaria que el mapa aquest fos una mica més precís, només puc tractar d'endevinar... També veig que han augmentat les visites desde la zona de Castella-Lleó, juraria que prop de Burgos.
Sempre em pregunto que anirien buscant aquests visitants per acabar trobant aquest bloc. Em faria ilusió que algun dia un visitant anònim deixés algun comentari. Sigui com sigui gràcies als que llegiu i comenteu de forma habitual.

P.S.: Ben aviat, un nou vídeo de collita propia que encara no sabem si els de youtube ens deixaran penjar. Estareu informats.

La maledicció peruana

Hola novament a tots. Ja tinc l'ordinador restaurat i preparat per continuar escribint. Possiblement l'averia forma part de la història que us explicaré tot seguit. Plena de misteri i mal rollet, com la de la dutxa assassina però no tant culpidora segurament.

Tot va passar fa un parell de setmanes. L'any tot just havia començat i res feia sospitar els misteriosos fets que succeirien de forma immediata. La meva mare va sortir al safreig, les nostres galeries són molt estretes perquè tenen un edifici just davant i si algú tingués el valor d'abocar el cos per la finestra del bany o la cuina, sense cap problema podria tocar l'edifici del davant. Desde el safreig no perquè hi ha una mica més d'espai, però de totes formes volia deixar clar que davant només hi ha una paret enorme de formigó i prou. Els veins queden a dalt i a baix.

Bé, tornem a la història. La meva mare volia posar una rentadora, en tenim una d'aquestes de càrrega superior, va obrir la porteta i dins el bombo, hi havia posada pulcrament una fotografia.
La fotografia, que no perteneixia a cap membre de la familia, era d'una senyora gran de trets indis, semblava una mica peruana tal vegada. Era en color però borrosa, amb un aire dels anys 80 o 70. Duia una samarreta blau marí de maniga curta, un collar blau cel o rosa (ja no ho recordo gaire) bastant gruixut i llarg i un barret de palla. Per a augmentar el desconcert, la fotografia estava retallada pel perfil de la dona, així que semblava un ninotet petit, com les nines de fer retallables. I a les cames (duia uns texans blau cel) se li havia practicat un petit tall vertical com si la fotografia hagues estat colocada dreta en alguna mena de suport.

Vaig destruir la foto gairebé de forma inmediata perquè em donava molt mal rollet. Potser la hauria d'haver guardat per escanejar-la i penjar-la al bloc, així haurieu pogut ser testimonis de la maledicció. He de dir que no he començat l'any amb gaire bon peu així que si es tracta d'això, d'una maledicció, funciona mitjanament bé.

Seriosament, no estic molt segur de com va anar a parar la imatge dins el tambor tancat de la rentadora. És possible que caigués de la galeria del pis de dalt, on viuen uns peruans, caigués damunt la pila de roba bruta, i la meva mare al posar-la dins no es fixés que hi havia la foto. Després al tornar a obrir per acabar-la d'omplir se la va trobar allí damunt.

Sigui com sigui queden moltes incògnites obertes:
-Qui es la dona de la foto?
-D'on surt la foto?
-Per què la van retallar?
-Puc esperar que en caiguin més de fotos?

Enfi... Espero superar la maledicció peruana i continuar portant-vos entrades absurdes o "vaquipolles" com aquesta. Fins aviat!

2008

És any nou, els salts de Garmisch Partenkirchen ho corroboren. Crec que no seria el mateix sense llevar-se el primer dia de l'any a quarts d'una i posar la tele per veure els salts d'esquí.
Parlant de rituals d'any nou, l'any passat en vaig començar un fotografiant la primera sortida de sol de l'any. Aquest 2008 he repetit amb aquesta imatge. A priori es pot dir que no resulta tan espectacular com la de l'any passat però no us deixeu portar per primeres impressions. Jo crec que la fotografia mostra sobretot un cel net i clar, sense nuvols i ple d'energia. Una energia que espero se'ns encomani a tots i faci d'aquest 2008 que comença, un any inoblidable. Us desitjo a tots un molt bon any nou, i que per molts més anys puguem seguir comentant-nos i passant bones estones. FELIÇ ANY NOU!

Bones festes!

Un brillant e-mail de la daecone m'ha inspirat per a elaborar aquesta felicitació nadalenca del Camí d'en Cricket. Espero que us agradi.

Bon Nadal i feliç any nou!

Clara Andrés

Ja fa un temps vaig escoltar una maqueta d'aquesta cantautora valenciana. No recordo si n'havia parlat en cap entrada anterior, el cas és que per fi ha tret disc ("dies i dies")i crec que és recomenable. No se si el compartir el mateix cognom, ja que una part de la meva familia prové del País Valencià, o el viure tants anys al carrer València tenen res a veure però m'agrada la música que fa. Vaig tenir ocasió de parlar un moment amb ella farà cosa d'un any a la final del sona9, un concurs de maquetes, i em va semblar bona gent. Us deixo un vídeo de mostra amb un parell de cançons, podeu trobar-ne més al youtube, a veure si us agrada. Recomano que escolteu també la de "Bon dia", que és de les meves preferides, molt tendre. Si el trobo em regalaré el CD per nadal ja que no vaig poder aconseguir la maqueta al seu moment. Per a més informació podeu visitar la seva pàgina web.

Clara Andrés - Dansa/Hui fa vent

Segona temporada

Tot i les situacions complicades he volgut trobar un moment per dedicar-vos aquesta entrada, potser l'última d'aquest any. Aprofito també per a saludar als lectors anònims que visiten desde Los Angeles (California) i Santiago de Chile? (aproximadament). Per suposat una abraçada als que ens visiteu desde el continent europeu ;-)

Bé, ara sense més preambuls us ofereixo el primer episodi de la segona temporada d'En Copy i en Paste, amb menys copypaste que mai! En tinc uns quants pensats i si les coses van bé i tinc un momentet espero compartir-los amb vosaltres. Us recordo que per facilitar la lectura, si feu clic damunt la imatge la podreu ampliar.

I per si no ens parlem aquests dies, que passeu unes bones festes i tingueu una molt bona entrada d'any. Fins aviat!

El nostre gosset de les praderies

Si fa temps us vaig mostrar diverses versions que corrien per internet del vídeo del gosset de les praderies, ara us porto la nostra pròpia versió.
Salut i abraçades.

L'autèntic gosset de les praderies

Nou Disc d'Antònia Font

Ni hao, lectores i lectors (si n'hi han). Aquesta setmana els Antònia Font han tret nou disc "Coser i cantar" on versionen temes seus junt amb l'orquestra sinfònica de Bratislava. Intentaré aconseguir el disc abans que acabi la setmana si tinc temps i ja us diré que tal. Se que dels 2 primers treballs tan sols han inclòs "Tots es motors" del disc "A Russia". Estic segur que "Batiscafo Katiuscas" sonarà guai amb l'orquestra, veurem que tal la resta, espero que no quedi tot massa forçat. Se que es tracta d'un pack de 2CDs amb 20 cançons que van junt amb un DVD de la gravació del mateix, cosa habitual avui en dia i que farà que el preu del disc es dispari bastant, però que hi farem... Tinc curiositat per escoltar-lo, segur que és d'aquests discs que has d'escoltar diversos cops per apreciar-los, ja que d'entrada sempre sonen estranyes les cançons que un està acostumat a escoltar d'una forma, gravades de manera diferent. Em quedaré amb les ganes d'escoltar algun tema totalment nou, per sort crec que Joan Miquel Oliver aviat treu nou disc en solitari. Al menys hi ha un single seu voltant per aqui amb dos temes "Sa núvia morta" i "Hansel i Gretel" que prometen molt. Espero tenir a les mans aviat un nou treball seu.
Per cert, a qui li agradi investigar pot trobar al Youtube la versió del tema "Alegria" dels Antònia Font al seu nou disc. ;-)
Zai jian!

Visitants

Acabo de comprovar sorprès al mapa de visites que he rebut per fi una visita d'algú que no conec. Sembla ser que desde el sud de l'estat espanyol, potser desde Cádiz, Sevilla o Huelva. Quina gràcia ja que fins ara només em visitaveu vosaltres i prou. Sigui com sigui aprofito per a saludar als visitants anònims.

De totes formes m'agradaria parlar d'uns altres visitants avui. De tots els visitants seguidors del Rangers que van invair Barcelona aquesta setmana passada. Tota aquella colla de protestants unionistes d'extrema dreta borratxos que han estat trinxant la ciutat durant 3 o 4 dies.
Dimecres vaig quedar amb dos amics meus per veure el partit. Desde fa uns anys tenim la tradició de veure junts els partits de champions que juga el Barça. Aquest any un dels meus amics disposa d'un carnet per a veure els partits que juga el Barça a casa entre setmana, així que el pla per dimecres era quedar tots 3, acompanyar-lo a ell fins al camp i l'altre i jo veure el partit en qualsevol bar per reunir-nos tots tres després un cop acabat el partit i anar a prendre l'última cervesa plegats abans de marxar cap a casa. En vista de les continues provocacions dels aficionats del Rangers el dia anterior amb el desplegament d'una pancarta a Plaça Catalunya on es llegia Catalonia is Spain o les pixades al monument a Francesc Macià, el meu amic sense carnet va decidir que la resposta a totes aquestes provocacions era posar-se la seva samarreta i bufanda del Celtic. La rivalitat entre aquests dos equips va més enllà del terreny futbolístic, i això es va notar rapidament. Ja l'haviem intentat convencer de que no ho fes, de que aquella gent no raona, que portaven desde les 10 del matí bebent cervesa però no vam aconseguir res, quan ens vam trobar a l'hora pactada ja estava amb la samarreta i la bufanda i ja el primer grup de seguidors del Rangers que passava pel costat l'estaven increpant. Vam dirigir-nos tots 3 cap al Camp Nou intentant de convencer-lo de que es cordés la jaqueta i amagués la bufanda però res de res. Per evitar el gol sud, lloc per on entrava l'afició del Rangers, vam donar més de mitja volta al camp, passant per davant de les taquilles també. L'amic del carnet i jo anavem depressa intentant que l'altre anés fent via i no s'entretingués entre tota la gent. Els grups de seguidors del Rangers l'anaven increpant pel camí. Li van dir de tot, tots els insults imaginables que afortunadament ell no va entendre pel seu escàs domini de l'anglès. Li van estirar la bufanda intentant que se la tregués, li van donar patadetes als talons per fer-lo caure, fins i tot un li va escupir al cap... Va ser un trajecte molt tens, es rifava una cleca i ell tenia gairebé tots els números (els números que li faltaven els teniem nosaltres per anar amb ell). Finalment vam arribar a la boca per on havia d'entrar l'amic del carnet i vam convencer l'altre de que es cordés la jaqueta i s'amagués la bufanda (per fi!). L'amic del carnet va entrar i l'altre i jo vam cercar un bar on veure el partit. Vam allunyar-nos tot el possible del camp per evitar trobar-nos rodejats de seguidors del Rangers i finalment vam trobar-ne un de petitet sense rastre de samarretes blaves. Va coincidir que en aquell bar vam trobar una colla de gent que ell coneixia, cosa que ens va fer sentir més amparats.
Dins el bar, amb la calor, el meu amic es va treure la jaqueta. Això feia que al passar pel carrer i mirar dins el bar, el primer que veies fos a ell sentat d'esquenes a la porta amb la samarreta del Celtic. Per tant n'hi havia prou amb obrir la porta per fotre-li una cleca. Així doncs cada cop que la porta s'obria el meu amic es girava preocupat i jo l'anava tranquilitzant "és un matrimoni gran", "és un senyor del barça", "és una noia", "és un noi amb la samarreta del barça". Tot va estar tranquil durant la primera part. Vam poder prendre un parell de cerveses i apalancar-nos un platet de braves també. Durant el descans però, va entrar un aficionat del Rangers. Era un noi bastant alt i prim que anava força begut. Afortunadament era pacífic i tot i mostrar força disgust i repulsió per la indumentaria que duia el meu amic, va estar relaxat i sociable. El vam convidar a una cervesa i va estar intentant parlar amb mi, pensant-se que jo entenia més anglès del que realment entenc. Tampoc m'ajudava gaire el seu accent escocès i el seu estat etílic. L'home, que es deia Scott, s'ajupia per parlar amb mi que era sentat en una cadira, i intentava aguantar l'equilibri com podia. A vegades queia enrera i jo l'havia d'agafar del braç per evitar que caigués de cul. Em va estar explicant unes coses molt rares que no vaig entendre. Em deia "shhhh" mirant de reull a la resta de colla de gent com si m'expliqués un secret. Em va ensenyar un anell que duia de color blau marí amb la lletra G gravada i uns símbols (crec que un ancla i una espasa o quelcom semblant) i també em va ensenyar un penjoll esfèric que duia al coll, que es desplegava convertint-se en una creu formada per peces semiesfèriques amb uns gravats en forma espiral (em sembla recordar). I tot això ho mostrava com si fos alguna mena de secret. Seria d'alguna ordre secreta protestant o d'alguna secta curiosa? Ni idea però he intentat trobar alguna imatge de l'anell o el penjoll, o informació per internet i no he trobat res. Em vaig quedar intrigat.
Finalment, tot just acabar el partit, el seu equilibri va fallar i l'ampolla li va caure a terra escampant vidres i cervesa al seu voltant. L'amo del bar, bastant antipàtic, el va fer fora i ell va marxar sense protestar. La colla de gent que coneixia el meu amic van sortir del bar i s'esperaven fora mentres nosaltres vam anar a pagar. Just en aquell moment van entrar uns altres 2 aficionats del Rangers. Tots dos molt beguts. Un es va abraçar al meu amic, en plan conciliador tot i el rebuig cap a la samarreta que duia. L'altre en canvi el va insultar i el mirava amb una cara de rabia i despreci brutals. Afortunadament el primer intentava convencer al segón de que deixés estar al meu amic i per tant vam poder sortir del bar sense gaires problemes. Un cop fora ens vam entretenir despedint-nos d'aquella colla de gent i mentres tant els 2 borratxos del Rangers van sortir i van enfilar carrer avall intentant aturar un taxi amb una cervesa a la ma cadascú. Evidentment tots passaven de llarg. Vam emprendre la marxa de nou i una mica més avall del carrer els vam trobar caminant de banda a banda. A un li queia cervesa de l'ampolla i l'altre se'n reia sense adonar-se'n que anava igual de malament que ell. Al passar pel seu costat ens van reconeixer del bar i van tornar a parlar amb nosaltres. Jo ja veia alguna de les cerveses volant cap al cap del meu amic però per sort no va ser així. Amb el meu cutre anglès vam sortir del pas i vam poder tornar fins a casa seva (punt d'encontre) ja sense perill i amb la jaqueta cordada fins al coll un altre cop i la bufanda ben amagada. Més tard ens vam reunir amb l'altre amic del carnet i li vam explicar com havia seguit l'aventura.

Jo crec que una persona amb la samarreta del Madrid no hauria patit un assatjament tan brutal al voltant del Camp Nou pels seguidors del Barça com el que va patir el meu amic amb la samarreta del Celtic per part dels seguidors del Rangers. Només espero no tornar-los a veure destroçant la ciutat i si pot ser, que quedin últims al grup i no entrin ni a la UEFA.

La reflexió més gran que faig és intentar trobar algun sentit a viatjar 3 dies a una ciutat per estar bebent sense parar (cosa que pots fer a casa teva), sense poder veure el partit perquè no dus entrada (cosa que pots fer a casa teva), i sense recordar res del que has fet el temps que has estat aqui (cosa que pots fer a casa teva). Per tant, el proper cop si us plau, que es quedin a casa seva.

Breu nota informativa

No se si coneixeu un canal de televisió que emet per TDT anomenat Canal Català. Bé, els qui tingueu receptor en territori català suposo que el podeu sintonitzar sense gaires problemes. El cas és que avui m'ha fet arribar un amic la noticia de que el primer episodi del Puntada als Ous va ser emès en aquest canal. Suposo que seria en alguna mena de programa de zapping de videos de Youtube catalans. No tinc ni idea de si el segon episodi ha estat emés. Evidentment nosaltres no teniem coneixement de que això passaria i per tant no he pogut avisar. Si algú veu Canal Català potser algun dia ho repeteixin.

FELICITATS, TEO!

Ahir en Teo va fer 30 anys. Sí, el Teo de tota la vida, no aquesta versió estranya d'en Copy i en Paste. A part de descobrir que hi ha gent a qui aprecio que no se quan fan els anys, me n'he adonat que sóc més jove que en Teo. De fet crec que tots els les lectors del bloc (lectores, perdó) també sóu més joves que ell. No se si és molt consol però per mi sí :P
Jo de petit llegia llibres d'en Teo. Tinc "en Teo va al circ", "en Teo va en avio", "en Teo va a la platja", "en Teo va en vaixell", "en Teo va al zoo" i potser algun altre més. Recordo que m'agradaven molt els dibuixos. Potser desde llavors tinc fixació amb els cabells arrissats de color taronja... bé, sigui com sigui aquí us deixo aquesta entrada una mica subliminal d'aniversari d'en Teo. Crec que valia la pena retre-li un petit homenatge.
Per cert... alguna ment perversa veu també una actitud inapropiada d'en Teo en la següent fotografia?

Setena Vinyeta

Nova vinyeta, amb un logotip provisional inclòs. Espero que us agradi i als qui no vau pillar l'últim gag, us desvetlli el secret.

Sisena Vinyeta

Nova vinyeta, aquest cop l'acudit és molt subtil, potser tant que no el pillarà ningú... però bé, aquí ho deixo. Espero les vostres votacions pel nom de la sèrie :P

Cinquena Vinyeta

Quarta Vinyeta

Moltes preguntes sense respondre encara sobre aquests personatges... Com es diuen? Quin nom tindrà la tira còmica? Quina relació tenen els personatges? Viuen junts? Són amics o només companys de pis? Que hi fa la mare d'aquell vivint amb ells? I la més important... Com pot ser que sigui tant difícil diferenciar a sa mare d'en Teo?

Tercera Vinyeta

Sense comentaris... Les expressions de les cares no variaran gaire ja que sempre utilitzava el copy-paste :P

Segona Vinyeta

M'apunto a la moda Patirke de les 2 entrades seguides i us ofereixo la segona vinyeta. Jo sempre he pensat que l'anterior de "tapo ta mare" és la millor de totes, així que si aquella no us va agradar ja no cal que espereu res d'aquesta ni de les que li continuen :P

Alerta, hi ha una pruna... vull dir, una passa!

Hi han coses que et poden alegrar el dia: Trobar-te 10€ a la butxaca d'una jaqueta que tenies oblidada a l'armari, rebre una carta que no siguin factures ni propaganda, o que una noia que t'agrada et digui "guapu".
Avui se m'acudeix una cosa en la que no m'havia fixat gaire però que trobo que de veritat fa sentir molt bé, i és quan et recuperes d'un refredat. Sí, he passat una setmaneta de refredat, d'aquests que van passant per diferents etapes: dilluns mal de coll, dimarts mal de coll i mocs, dimecres mocs, dijous mocs i asma, divendres asma... tot acompanyat de dècimes de febre, poca cosa per sort aquest cop. Avui dissabte sento que els simptomes abandonen el meu cos, i em sento molt alliberat. Tota la sensació de dolor... em sentía cansat, em feia mal tot de tossir i de mocar-me, el meu cap era un núvol de medicaments i m'esgotava respirar amb dificultat... Per sort avui em sento millor. Encara queden alguns rastres del refredat: un xic d'asma, una mica de mocs i encara estic una mica desorientat, però sento que la millora es fa lloc dins meu. De fet penso que a vegades val la pena refredar-se només per la sensació d'alleujament que proporciona el posar-se bé... perquè quan estem bé no ho valorem. Jo ho valoraré un parell de dies i després tornaré a les meves cabòries així que... gràcies, virus, per ensenyar-me que sempre es pot estar més fotut :P I als qui estigueu refredats, molts ànims, i a veure si quan us recupereu penseu en aquest post :P