Ruibal

Arriba de nou el cap de setmana i com l'anterior em poso musical. Avui em dona per apropar-vos un dels meus artistes preferits amb diferència. Es tracta de Javier Ruibal. Un de tants casos de grans artistes víctimes de promocions nefastes que eviten que puguin arribar facilment al públic. I com el boca-orella és important en aquests casos os posaré una actuació seva que he trobat al youtube. La seva música es una barreja deliciosa de flamenc, sons caribenys, arabs, tocs de rock clàssic i polsims de jazz. Les seves lletres sempre giren al voltant de l'amor, la passió i els sentiments, i aconsegueix dibuixar paissatges, emocions, aromes i sabors amb una delicadesa que deixa palpar la passió i entrega amb les que composa les seves cançons. Aquest mes de febrer passat vaig poder-lo veure en directe a les cotxeres de Sants i em va sorprendre, te un directe bonissim com ja demostra en el seu últim treball "Lo que me dice tu boca" enregistrat en directe. Aquest 28 de desembre el podreu veure al Palau de la Música (no es inocentada malgrat la data jejeje) Jo no podré anar basicament perquè no m'agrada anar sol als concerts i aquest cop no trobaré acompanyant :P Bé, després d'aquesta promoció gratuita que faig, us deixo el video d'un dels temes de l'últim disc en versió acústica total. Enjoy it!

Javier Ruibal - Para llevarte a vivir

Cuore

Aprofito que és cap de setmana, i els lectors (lectores de moment) d'aquest bloc teniu oportunitat de connectar desde casa, per posar un vídeo musical. Com anireu veient en la meva vessant més retro, m'agrada molt la música però hi han determinades veus que realment em posen la pell de gallina quan les escolto. I desde fa anys em te robat el cor la veu de Rita Pavone. Cantant italiana nascuda al 45, que va triomfar ben joveneta amb 17 anys. Menuda i tot un nervi damunt l'escenari va tenir un munt d'exits com "La Partita di pallone", "Il Ballo del mattone", "Alla mia eta", "Che m’importa del mondo" o "Cuore". Precisament he triat "Cuore", ja que és la meva preferida. El so podria ser millor però és el que he trobat pel youtube... Bé, aquí comparteixo el vídeo amb tothom qui ho vulgui. El proper cap de setmana potser us ofereixo algó completament diferent ;-)

Rita Pavone - Cuore


**Anexe especial (edició d'última hora)
Degut al comentari de la Lisa, ofereixo també l'esmentat "Se Telefonando" de Mina Mazzini:

Mina Mazzini - Se Telefonando

Regals alternatius

En tots els aniversaris dels amics, sempre intentem tenir com a minim 2 regals. Un és l'oficial, conjunt entre tota la colla, i l'altre és sempre quelcom alternatiu. Una cosa en clau d'humor normalment. Sol ser algo improvitzat en l'ultim moment, una idea fugaç sorgida de sobte mentres estem comprant el regal seriós, o alguna anada d'olla particular d'algú en un moment brillant d'inspiració. En aquest aspecte ens agrada superar-nos cada cop. Així doncs hem fet regals molt diversos, desde un pot de "blandiblub" a un videoclip casolà, passant per diversos muntatges de photoshop i aquest cap de setmana passat, una cançó composta i dedicada en exclusiva.
Jo d'alguns aniversaris recordo més el regal alternatiu que el regal principal. Sovint costa més trobar aquest regal alternatiu que el principal, i és per això que jo reclamo la importancia d'aquest segon obsequi, en el que mai pensem fins l'ultim moment, però que sovint deixa tanta empremta com el primer.

Superfly

Algú ha intentat matar una mosca ultimament amb un spray? Ja us dic ara que és una tasca impossible. No ho intenteu a casa vostra. Ahir a la tarda vaig buidar mig pot a una i crec que avui encara volta per aquí. On és el problema? jo recordo que els insecticides d'abans eren força letals, desseguida queia la mosca a terra donant voltes com una boja i avui en dia ja li pots buidar el pot sencer que res...
Encuriosit pel fenomen he estudiat el pot a consciencia i m'he sorprés descobrint d'entrada que l'insecticida es perfumat amb "aroma espliego lavanda" ¬¬ Ja em semblava a mi que feia molt bona olor aquest insecticida, fins i tot m'havia passat pel cap usar-lo com a ambientador... Realment li fa alguna cosa a la mosca això, apart de deixar-la fresca com una rosa? I que vol dir espliego? Sóc l'únic a qui li sona a nom de hobbit?
Al pot diu "Mata moscas, mosquitos (y demás insectos)" D'entrada sembla que les mosques i els mosquits els assegura, i demás insectos queda molt com al barullo... "A ojo de buen cubero" que dirien... Els cientifics encarregats potser ho van provar amb tota mena d'insectes i ja que els resultats van ser bastant contradictoris deurien decidir posar "demás insectos" per no haver de donar gaires explicacions...

Ara la sorpresa... Al "modo de empleo" em diu que contra els insectes voladors (es a dir, mosques i mosquits, clar) utilitzar de la següent manera (transcric):
"Utilizar como insecticida normal, pulverizando contra la confluencia de techo y paredes, 5-10 segundos son suficientes para una habitación tamaño medio. Salga y deje cerrado durante 10 minutos."

Analitzem això un moment... Primer "utilizar como insecticida normal" vaja... jo volia utilitzar-lo com insecticida extreme-power-maximum... Jo creia que amb un insecticida normal s'havia de ruixar la mosca o insecte a eliminar pero segons el pot el que he de fer es ruixar la confluencia de la paret i el sostre... O sigui que he de ruixar cap amunt i despres sortir i deixar-ho tancat perquè mori tot alli dins... I la veritat és que no m'extranya que mori si ho faig així perquè heu pensat lo que es ruixar durant 5 o 10 segons sense pausa? Imagineu-vos apretant el pulveritzador i conteu fins a 10 segons... Tindreu sort si us dona temps a sortir de la habitació vius i tancar-la.

"-Ens hem deixat la iaia dintre!! -És massa tard per tornar enrere fill... la iaia ja es morta... -Noooo!! -Són danys colaterals fill meu... ha mort per lliurar-nos de la mosca"

Després de tot crec que el secret està en les instruccions d'us i no pas en el producte en si. Proposo fer el mateix amb qualsevol ambientador o desodorant del lidl, l'efecte serà igualment efectiu.

Ràbia

Estic tot tranquil a la meva habitació quan de sobte se sent un fort soroll, el vidre de la finestra comença a tremolar, i les parets i el terra també. La situació dura unes hores. I això es repeteix cada dia. No, no visc damunt una falla ni al costat de les vies del tren. Tinc un veí sorollós.

Va començar fa més d'un any, quan el xaval en qüestió va començar a anar de discoteques i va descobrir que no tenia prou amb la puta música techno dels caps de setmana a la disco i va decidir fer-se la seva propia discoteca a casa dia si, dia també. El problema es força greu, tot i que gairebé mai posa la música a hores intempestives, el volum es mooolt alt i la meva habitació es al costat de la seva paret amb paret. Hi han hagut queixes d'alguns altres veins que no han estat escoltades, i a més son pare és de la guardia urbana, cosa que ja fa desistir de cara a possibles denuncies.

És molt dificil estar tranquil a la meva propia habitació, no puc escoltar música pq sento la seva (fins i tot posant-me els auriculars!), no puc xerrar tranquilament per telèfon i ja no parlem d'intentar estudiar... A vegades la música se sent desde el menjador, que és a l'altre banda del pis. A sobre la música que fot la trobo absolutament odiosa, insoportable i em fot molt nerviós.

Així doncs... la cosa pinta malament eh... Jo de moment ja els hi he retirat el saludo que em sembla que és de les poques coses que puc fer, apart d'esperar que es quedi sord d'un dia per l'altre, s'estampi amb la moto, o que el seu cos no aguanti la propera ratlla de coca que es foti.

En resum... ABAIXA LA PUTA MÚSICA DESGRACIAT!!!!!!!!

Refresca't

Aquests dies de calor tothom busca maneres refrescants de divertir-se. La gent acostumem a fer burrades molt grans quan s'ajunta l'avorriment, la calor i un grup d'amics. És per això que després de descobrir el fenomen dels Mentos & la Coca-cola...



...la cosa ha anat més enllà, i ara han descobert que això de la erupció es queda curt comparat amb el que es pot fer si un cop abocats els mentos en Coca-Cola Light, es tapa l'ampolla...



Veiem el record de vol a continuació:



No ho intenteu en llocs poblats...

Gana

Una de les coses que més m'agrada fer amb els amics és menjar. Els típics sopars o dinars en colla no tenen preu. I ja que són moments tan especials, se'ls hauria de fer honor de tant en tant amb la lectura de textos com aquest, que a falta de creencies religioses, van que ni pintats per "beneir" la taula.


PA AMB TOMÀQUET

Déu ens dó ser catalans
per menjar bon pa amb tomàquet
amb un raig d'oli discret
i un pols de sal si fa falta;
pa de pagès si pot ser,
que és més saborós que els altres,
i tomàquet ben madur,
però que no ho sigui massa.

Déu ens dó un tall de pernil
o llonganissa ben ampla
perque acompanyin el pa
ben sucadet amb tomàquet;
pernil de bon mastegar,
llonganissa de la Plana,
que els osonencs en això
tenim molta nomenada.

Déu ens dó tot el que he dit
i bons amics a la taula
per compartir el que mengem
i fer petar la xerrada
que conversar amb els amics
sempre sol despertar gana
i el menjar, si és compartit,
resulta més agradable.


Miquel Martí i Pol

Bon profit!!

P.S.: Gràcies Lo Llop!

Salvatge

"Quina calor que fa..." És la frase de moda. Tingueu a mà ventiladors, aires acondicionats, vanos o el que faci falta per combatre la calor. Parlant de combatre, us linko un joc bastant entretingut.

SALVATGES

Fins aviat!

R.I.Playstation

Finalment, el pressentiment s'ha fet realitat. La reparació de la playstation no es possible (Uhmm realment és possible però pagant més del que em costaria una nova ¬¬) Així que hauré de passar més temps sense. La veritat és que després de mig any amb la consola averiada tampoc és cap drama. Bé, tot i no tenir solució no faré el mateix que aquests nois:



Pobre catxarro...

Arkanoid

Bon dia a tothom. Avui que espero noticies sobre la meva Playstation2, que la vaig dur a reparar després d'uns 6 mesos que la tenia morta de fastig, he recordat quin va ser el primer videojoc que em va enganxar, ja fa anys, el mític Arkanoid que puc dir amb orgull que vaig completar totes les pantalles, que no eren poques... Així doncs, us deixo aquí uns fragments de la versió exacte a la que jo vaig jugar, que n'hi havien de més rudimentaries per cert. Quin munt de records... Ni playstations ni tonteries...

El primer pas

Primera entrada al meu Bloc... Com tots els primers passos comporta una barreja d'emoció, temor i esperança. Espero aportar alguna cosa d'interès per a algú. La majoria de coses que us oferiré intentaran ser divertides ja que acostumo a usar l'humor com a escut davant les adversitats, i a la xarxa hi ha coses divertides a grapats. També hi trobareu curiositats, anècdotes i d'altres coses que se'm passin pel cap.

Benvinguts tots.