Com que asumeixo que la majoria dels meus lectors teniu un nivell acceptable d'anglès us deixo aquest nou videoclip de l'humorista canadenc Jon Lajoie que se'n fot de les típiques cançonetes de moda que sonen a tota hora a la ràdio, que tot i que enganyosament ens poden semblar enganxoses, si ens aturessim a analitzar-les ens semblarien una colosal merda. La vull dedicar especialment a l'Aleix, amb qui recordo hem parlat d'això molts cops, que crec que estarà d'acord amb en Jon al 100% en aquesta cançó. Crec que la lletra és fàcil de pillar. Mentalitzeu-vos que hi haurà un elevat nombre de paraules malsonants jeje
Jon Lajoie - Radio Friendly Song
divendres, d’agost 28, 2009
dimarts, d’agost 25, 2009
Apurant
Després d'haver provat tota mena de fulles d'afaitar i no disposat a deixar escapar el somni de sentir l'afeitada d'apurada perfecte que sempre prometen els anuncis de televisió, m'he comprat la nova Gillette Mach 15 Power Extreme Fussion Gold Premium Special Edition amb capçal anatòmico-basculant, mànec d'acer tractat amb partícules de silici, efecte massatge, tretze cutxilles ultra-afilades amb tecnologia laser Redpowerextreme i una tribu de diminutos amb matxets atrinxerats entre les fulles. Malhauradament no m'he donat compte i l'he deixada a una repisa del bany al costat d'una Wilkinson Triple Ninja Sword Mega Ultra Quick, amb aixecador hidràulic dels pels de la barba, aniquilador laser d'arrels, 8 cutxilles d'adamantium reforçat i una tribu d'enanitos amb destrals amagats entre les fulles. Jo desconeixia l'odi mil·lenari existent entre els diminutos i els enanitos, i quan he entrat al lavabo m'he trobat una matança ètnica que ni els pitjors dies de Rwanda. Pel que sembla han guanyat els enanitos, que es coneix que tenen més mala llet. Pel que fa als diminutos..."nadie sabe donde estan".
diumenge, d’agost 02, 2009
Reflexions friquis d'un diumenge nit
Abans de res, i mentres llegiu la resta de l'entrada us convido a que escolteu de fons aquest nou tema de Bob Sinclair i em digueu si també us sembla que fan els coros en català.
Bob Sinclar & Sugarhill Gang - Lala Song
Avui he entrat en una botiga d'animals i anunciaven "Caramelos de gato". Si fos una botiga normal i diguessin "Caramelos de fresa" (per exemple) estariem segurs de que es tracta d'un caramel amb gust a maduixa. Llavors oi que tinc dret a sentir-me embargat pel dubte de si els caramels son per gats o de gats?? Encara us diré més... Puc trucar a la policia quan vegi la propera carta de menú que m'ofereixi "Canelones de carne de la abuela"??
Bé, us deixo amb això. Salut!!
Bob Sinclar & Sugarhill Gang - Lala Song
Avui he entrat en una botiga d'animals i anunciaven "Caramelos de gato". Si fos una botiga normal i diguessin "Caramelos de fresa" (per exemple) estariem segurs de que es tracta d'un caramel amb gust a maduixa. Llavors oi que tinc dret a sentir-me embargat pel dubte de si els caramels son per gats o de gats?? Encara us diré més... Puc trucar a la policia quan vegi la propera carta de menú que m'ofereixi "Canelones de carne de la abuela"??
Bé, us deixo amb això. Salut!!
diumenge, de juliol 26, 2009
L'estiu i les terrasses
Veig que un any més la gent omple les terrasses dels bars i restaurants, descartant el refrescant aire acondicionat que omple l'interior dels locals i optant per la xafogor, el sol i el rebombori de gent passant al teu voltant i em pregunto un cop més per què???!!! Per què preferiu que us torri el sol, sentir la xafogosa bafarada d'aire calent que emana de les rajoles roents del carrer?? Per què preferiu afrontar la repentina brisa (calenta en qualsevol cas) que us fa volar els tovallons?? Com es que us agrada menjar mentres passen amunt i avall gent caminant pel carrer i us arriba al nas l'aroma de aixelles suades, contenidors de brossa propers escalfats al sol i, no ho negarem, el pet furtiu d'algun vianant?? Quin encant tenen les terrassetes quan jo veig que totes les comoditats són a l'interior del local? aishhh
Deu ser que no entenc l'estiu!!
Deu ser que no entenc l'estiu!!
Excelente, Smithers
Si senyor, després de mesos de curset de reparació i manteniment d'equips informàtics, l'esforç ha donat el seu fruit reflectit en un 9,5 en l'examen final. La nota més alta de la classe, quin noi tant repelent jejeje Així que ja sabeu, truqueu-me quan tingueu problemes, us faré bon preu!!
dijous, de juliol 23, 2009
Gloomy Sunday
Hola de nou, lectors i lectores (si és que encara en queda algun). El blog ha sobreviscut a un llarg període d'abandonament i per celebrar-ho, he decidit sobreviure a Gloomy Sunday (i ho he aconseguit).
Recentment he estat a Budapest, i després de veure un home damunt l'estructura d'un pont amb pinta de voler saltar al buit, no vaig poder evitar pensar en la llegenda urbana que lliga la capital d'Hungria amb una trista cançó que provoca impulsos suicides a tot aquell qui escolta les seves notes.
Es tracta d'una cançó composada per Rezso Seress al 1933, de nóm original "Szomorú Vasárnap", algo semblant a "diumenge lúgubre". Segons sembla l'aparició d'aquesta cançó va coincidir amb una onada de suicidis arreu d'Hongria. La llegenda asseguraria que la gent que es van suicidar ho varen fer després d'escoltar la cançó o durant el tema. El fet que el propi Rezso Seress es llevés la vida saltant per una finestra d'un edifici a Budapest anys després de composar Szmorú Vasárnap, van ajudar a augmentar la llegenda.
La teoria en que es recolza la llegenda i resumint molt seria que el cervell produeix determinades ones depenent dels estats d'anim i que per pur atzar, la composició del senyor Seress contenia la seqüencia determinada d'ones que induien a aquell qui ho escoltava un profund estat depressiu fins al punt de cometre el suicidi immediat.
Aquesta flipada ha servit d'argument a moltes pel·lícules sobre control mental, noveles, etc. Per tant no era d'estranyar que algú ho lligués amb aquesta cançó per tal de donar-li una mica de base a la llegenda urbana.
Es va fer famosa als Estats Units sota el nom de "Cançó Hungara Del Suicidi", i va ser versionada en anglès per multitud d'artistes de l'epoca, sota el nom traduit de "Gloomy Sunday". Dites versions semblen estar lliures de l'efecte mortal de la original però algunes tenen un toc tètric que les fa si més no, inquietants.
Jo he de dir que he escoltat un parell de versions i la original i segueixo aquí. No m'he sentit deprimit de sobte però he de dir que m'han vingut ganes de dormir amb la orginal, que fa unes pauses dramàtiques excessivament llargues pel meu gust. Us deixo 2 links pels més valents.
Recordeu de tancar la finestra abans de donar-li al play.
Original (suposo):
Rezso Seress - Szmorú Vasárnap
Versió Alternativa lleugerament més "pegadiza" (anava a dir enganxosa però podria sonar a "pegajosa") i que no sabria dir l'interpret
Recentment he estat a Budapest, i després de veure un home damunt l'estructura d'un pont amb pinta de voler saltar al buit, no vaig poder evitar pensar en la llegenda urbana que lliga la capital d'Hungria amb una trista cançó que provoca impulsos suicides a tot aquell qui escolta les seves notes.
Es tracta d'una cançó composada per Rezso Seress al 1933, de nóm original "Szomorú Vasárnap", algo semblant a "diumenge lúgubre". Segons sembla l'aparició d'aquesta cançó va coincidir amb una onada de suicidis arreu d'Hongria. La llegenda asseguraria que la gent que es van suicidar ho varen fer després d'escoltar la cançó o durant el tema. El fet que el propi Rezso Seress es llevés la vida saltant per una finestra d'un edifici a Budapest anys després de composar Szmorú Vasárnap, van ajudar a augmentar la llegenda.
La teoria en que es recolza la llegenda i resumint molt seria que el cervell produeix determinades ones depenent dels estats d'anim i que per pur atzar, la composició del senyor Seress contenia la seqüencia determinada d'ones que induien a aquell qui ho escoltava un profund estat depressiu fins al punt de cometre el suicidi immediat.
Aquesta flipada ha servit d'argument a moltes pel·lícules sobre control mental, noveles, etc. Per tant no era d'estranyar que algú ho lligués amb aquesta cançó per tal de donar-li una mica de base a la llegenda urbana.
Es va fer famosa als Estats Units sota el nom de "Cançó Hungara Del Suicidi", i va ser versionada en anglès per multitud d'artistes de l'epoca, sota el nom traduit de "Gloomy Sunday". Dites versions semblen estar lliures de l'efecte mortal de la original però algunes tenen un toc tètric que les fa si més no, inquietants.
Jo he de dir que he escoltat un parell de versions i la original i segueixo aquí. No m'he sentit deprimit de sobte però he de dir que m'han vingut ganes de dormir amb la orginal, que fa unes pauses dramàtiques excessivament llargues pel meu gust. Us deixo 2 links pels més valents.
Recordeu de tancar la finestra abans de donar-li al play.
Original (suposo):
Rezso Seress - Szmorú Vasárnap
Versió Alternativa lleugerament més "pegadiza" (anava a dir enganxosa però podria sonar a "pegajosa") i que no sabria dir l'interpret
diumenge, de novembre 09, 2008
Cartellets (2à Part)
Fa temps vaig penjar aquesta entrada on recompilava una sèrie de videoclips on els protagonistes eren cartellets. Doncs bé, seguint l'estela d'aquella entrada, us deixo avui amb aquest videoclip divertit dels Whiskyn's. Gràcies, coseta :-)
Whiskyn's - Reus
Whiskyn's - Reus
dissabte, d’octubre 11, 2008
dimarts, de juliol 08, 2008
El llegat de Los Petersellers (Part I)
Los Petersellers eren (i en part encara són) un grup de música que va sorgir de la dissolució de The Refrescos (els del mític 'Aquí no hay playa'), quan el baixista i el bateria de l'esmentat grup, van decidir muntar-ne un de nou, seguint l'estela de catxondisme que tenia l'altre. Los Petersellers amb la formació original es van disoldre també ja fa alguns anys, però acotxats per una legió de fans incondicionals, el cantant i el guitarrista van fer un casting entre els mateixos per trobar nou baixista i nou bateria i encara avui segueixen tocant en localets de Madrid tot i que de discos ja no en treuen. Si mai van ser coneguts per alguna cosa, va ser per les seves versions divertides d'exitassos dels 80's i 70's, amb un toc ska, tot i que no tant ni tan bo com a The Refrescos.
Voldria fer un repàs d'alguns dels seus temes. Si la entrada tinguès èxit us portaré noves entregues. De moment aquí us deixo amb "Si es gratis", versió de l'èxit de Bananarama "Venus". Per comparar us deixo primer la original i després la de Los Petersellers.
Bananarama - Venus
Los Petersellers - Si es gratis
Voldria fer un repàs d'alguns dels seus temes. Si la entrada tinguès èxit us portaré noves entregues. De moment aquí us deixo amb "Si es gratis", versió de l'èxit de Bananarama "Venus". Per comparar us deixo primer la original i després la de Los Petersellers.
Bananarama - Venus
Los Petersellers - Si es gratis
diumenge, de juliol 06, 2008
dissabte, de juny 28, 2008
dijous, de juny 26, 2008
Km 666
Em vaig sentir estafat la vegada que vaig veure Km 666.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
Km 666, és una peli de por de fa uns quants anys, en principi bastant típica i de la que us explicaré part del final, per tant els qui no vulgueu saber de que va el tema, podeu parar de llegir.
Pel que recordo més o menys, i resumint molt, un noi es troba atrapat en un embús de trànsit i decideix tirar per una carretereta cutre creient que es tracta d'una drecera. Aviat es troba amb que algú li punxa les rodes, igual que ha passat amb una colla de nois i noies amb qui es creua que anaven d'excursió. Poc a poc els personatges van morint assassinats. Fins aquí, tot molt típic i molt normal. La majoria de pelis de por tenen un argument similar i per tant se suposa que per passar l'estona ja va bé. El problema de Km 666 és que els assassins son una familia de gent deforme que viuen enmig del bosc en una cabana i es dediquen a matar gent. Per tant, tota la peli estàs pensant el motiu de que siguin deformes i assassins. Experiments genetics? Proves d'armament nuclear? Una maledicció gitana? Una excurssió extraviada del Cotolengo? Tota la puta peli esperant una explicació i al final res... Ningú t'explica res... Per què eren deformes??? Per què eren tan difícils de matar??? (perquè ho eren) Res... Podrien haver escollit vampirs, homes llop, zombies, extraterrestres, gallifantes o qualsevol altre cosa i el resultat final hauria estat el mateix. On era la trama?? Joder... Jo volia saber d'on havien sortit aquells quasimodos... Grrrr
Em vaig indignar molt, em vaig sentir estafat... però clar, em vaig quedar amb la intriga i si fan Km 666 II, fijo que la acabaré veient a veure si en la segona part m'expliquen per què eren deformes i assassins. Clar que fijo que no diuen res i em torno a quedar igual... Ja em veig condemnat la resta de la meva vida a veure secueles de Km 666 sense treure'n mai l'aigua clara. I llavors quan ja sigui mort un dia els meus nets aniran al cinema a veure Km 666 XIX i en acabar la peli diran:
-Aquesta li hauria agradat a l'avi, que al final expliquen com és que eren deformes.
L'episodi de la marabunta
Tots guardem petits traumes i espinetes (no pas don pimpons) d'experiencies viscudes en la nostra infància. Passo a relatar-vos una història que va passar fa molts anys però que m'ha perseguit fins a l'actualitat, deixant-me un petit buit en l'ànima, que espero algun dia poder recuperar.
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
De petit m'encantava Macgyver. Era fan de la sèrie i de Richard Dean Anderson amb el seu pentinat "mullet" vuitanter. Em veia tots els episodis i flipava amb els seus invents i "apanyos". Jo era una mica tremendo de petit i una tarda vaig fer esgotar la paciencia dels meus pares amb alguna entremaliadura que ja no recordo. El que sí que recordo és el càstig. Un càstig que va resultar ser molt més efectiu del que ha estat mai cap càstig en la història dels càstigs (i sí, estic repetint expressament la paraula càstig per enfatitzar el concepte). Els meus pares em van obligar a romandre a la meva habitació amb el que allò comportava: em perdria l'episodi de Macgyver.
Havia vist el trailer de l'episodi a la tele, anava sobre una plaga de formigues canibals, el que es coneix com una marabunta, i semblava molt emocionant. No vaig poder veure l'episodi... El pitjor de tot és que per culpa dels astres, o del que sigui, aquell episodi no l'he pogut veure mai, en cap dels milions de cops que han reposat la sèrie a la televisió. Fins i tot van fer tota la sèrie completa no fa gaire a Calle13, un canal d'aquests de ONO i suposo que d'altres plataformes, i no vaig veure l'episodi de la marabunta per enlloc. Jo crec que sense saber-ho els meus pares em van condemnar a no veure mai l'episodi de la marabunta.
Em fa por comprar un dia la sèrie en DVD i descobrir que no porta l'episodi de la marabunta en cap temporada. Que la ABC va esborrar l'episodi per error, com va fer la BBC amb 11 anys de Doctor Who, i que ja no quedi constancia enlloc de la existencia de l'episodi de la marabunta.
De fet, la gent a qui he comentat aquesta anècdota, no recorden l'episodi... Serà que mai ha existit i només existeix al meu cap? O potser ens van castigar a tots sense veure aquest episodi concret?? A la careta de la sèrie apareixia una escena de Macgyver davant una mena de armari o capsa plena de formigues*... és una escena de l'episodi o tan sols una imatge que ha guiat al meu subconscient a imaginar un episodi que mai ha existit? Si us plau, necessito que algú el recordi i em doni esperances de que existeix i per tant, algun dia poder-lo retrobar.
*minut 1:03
dimecres, de juny 25, 2008
El Berenatori
El títol de la entrada s'ha de llegir amb veu tètrica i de mal rollet. Com de pel·lícula de terror a TV3 divendres a la nit.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
Berenatori és una paraula inventada, provinent d'un fallit intent de traduir la paraula castellana "merendero" que en català correcte seria menjador, però que no considero prou específica ja que per exemple en llengua castellana es diferencia "comedor" de "merendero".
Berenador segurament seria més bonic, però la paraula berenatori va sorgir de forma espontània i culpidora. Podria ser un lloc on berenen els necròfags; un "merendero" específic per a dur entrepans de "fiambre"; un raconet de muntanya on acampen els zombies i d'altres essers canibals sortits d'alguna peli de sèrie B.
-No m'agrada l'avi...
-Doncs menja't només les patates.
És un exemple de la típica conversa que podriem sentir en un berenatori.
Recordeu sempre que aneu per carretera i trobeu un "merendero" apartat, petit, fosc i solitari, amb un aspecte tètric i obscur... No us atureu, passeu de llarg perquè de ben segur no es tractarà d'un menjador... no serà altra cosa que un BERENATORI.
dijous, de maig 22, 2008
Everyday Normal Guy
Aiss... Hola amigues i amics! Fa bastant que no actualitzo el bloc. He pensat en posar un parell de vídeos que em fan gràcia. Són d'un humorista canadenc anomenat Jon Lajoie que penja els seus vídeos al youtube. A mi em fa bastanta gràcia i he triat aquestes dues cançons que són dels seus vídeos més exitosos i que per als lectors amb un nivell més o menys justet d'anglès no serà gaire complicat d'entendre.
Everyday Normal Guy
Everyday Normal Guy 2
Everyday Normal Guy
Everyday Normal Guy 2
dimarts, de maig 13, 2008
Memetest
Perdó, tinc el memetest a mitges en un "borrador" desde fa dies per això algunes coses no encaixaran gaire. Disculpeu!
Memetest
1 – Agafa el llibre que tinguis més a mà, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4
"una època que els blancs eren intocables. Va ser una expulsió polèmica a"
2 – Si estires el braç dret, què pots tocar? La Pantalla, el mouse, l'alfombreta del mouse, la paret, una ampolla d'aigua, el mòbil, un boligraf, el cable del carregador del mòbil, xapes de cervesa, el telèfon, la torre del pc, dues bobines de CDs, un llibre, un intèrfon, una diana i una mena de bandera del Barça de la lliga del 2005.
3 – Quina és la darrera cosa que has vist per TV? Un fragment del programa "American Chopper" del Discovery Channel mentres sopava.
4 – Sense mirar, quina hora és? Les 22:15h.
5 – Ara mira... quina hora és? Les 22:12h.
6 – Tret de l’ordinador, què sents? De pura casualitat una cançó d'Elvis Presley anomenada I Got Lucky i soroll d'onades de mar virtual al fons.
7 – Quant temps vas ser fora de casa el dia que vas passar més estona al carrer? No recordo però segur que bastantes hores.
8 – Abans d’escriure al bloc, què feies? Sopar.
9 – Què portes posat? Pantalons de xandall i samarreta de maniga llarga. En plan tirat per casa total.
10 –Te'n recordes del que has somniat? Era en un parc d'atraccions amb els meus cosins, tiets i pares. Curiosament no m'agraden els parcs d'atraccions. Sols recordo aquesta part, però el somni era més llarg.
11 – Quanta estona vas estar rient la darrera vegada que vas riure? La darrera no gaire però recordo un récord de 5 hores seguides fa uns anys, practicament insuperable.
12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on ets? Diversos posters del Barça, un calendari, un poster gran d'Amelie, un mapa enorme de Catalunya, una diana de dards electrònica, un penjarobes, un cartell commemoratiu de la Champions League 2005/2006 obra del meu amic Aleix, una postal on es veuen uns joves Lennon i McCartney tocant a The Cavern, una matrícula de califòrina amb el meu nom gravat, un clauer de l'spiderman i un altre d'un guardia reial d'aquells anglesos, una entrada del partit de futbol Catalunya - Euskadi, un parell de xapes, un poster de Jack Daniel's i una imatge del monument a Buddy Holly.
13 – Has vist res estrany, últimament? Sí, un cambrer que si li demanes un cacaolat et prepara una llet amb cola-cao, i que preguntava si el cafè amb llet el voliem amb llet. (Tal qual)
14 – Quina és l’última pel·lícula que has vist? Mmmm crec que va ser Cube Zero, que ja te uns anyets i no val res.
15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia, què compraries? Ni idea, potser un cotxe així d'entrada.
16 – Alguna cosa sobre tu: Qui em vol coneixer no li cal llegir això per saber coses de mi.
17 – Si poguessis fer alguna cosa per al món, independentment de la política, què faries? Millorar l'educació.
18 – T’agrada ballar? El problema no és si m'agrada o no, sino que no en tinc ni idea jeje
19 – Què penses d’en George Bush? Que deu tenir l'ego molt inflat gràcies a que hi ha gent de països com aquest on algú es preocupa de demanar la opinió sobre ell en la pregunta 19 d'un test.
20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena, com li diries? Ho hauria de pensar molt... Laia, Gisela... ni idea...
21 – Imagina que, en lloc d’una nena, tens un nen. Quin nom li posaries? També ho hauria de pensar molt. Potser Albert o Joan.
22 – T’agradaria viure a l’estranger? Durant un temps només, potser sí.
23 – Què t’agradaria que et digués Déu quan arribessis al cel? Ho has fet molt bé.
24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test!
Daecone
Lisa
Ariel
Patirke
Visitant anònim de Salt
Memetest
1 – Agafa el llibre que tinguis més a mà, vés a la pàgina 18 i escriu la línia 4
"una època que els blancs eren intocables. Va ser una expulsió polèmica a"
2 – Si estires el braç dret, què pots tocar? La Pantalla, el mouse, l'alfombreta del mouse, la paret, una ampolla d'aigua, el mòbil, un boligraf, el cable del carregador del mòbil, xapes de cervesa, el telèfon, la torre del pc, dues bobines de CDs, un llibre, un intèrfon, una diana i una mena de bandera del Barça de la lliga del 2005.
3 – Quina és la darrera cosa que has vist per TV? Un fragment del programa "American Chopper" del Discovery Channel mentres sopava.
4 – Sense mirar, quina hora és? Les 22:15h.
5 – Ara mira... quina hora és? Les 22:12h.
6 – Tret de l’ordinador, què sents? De pura casualitat una cançó d'Elvis Presley anomenada I Got Lucky i soroll d'onades de mar virtual al fons.
7 – Quant temps vas ser fora de casa el dia que vas passar més estona al carrer? No recordo però segur que bastantes hores.
8 – Abans d’escriure al bloc, què feies? Sopar.
9 – Què portes posat? Pantalons de xandall i samarreta de maniga llarga. En plan tirat per casa total.
10 –Te'n recordes del que has somniat? Era en un parc d'atraccions amb els meus cosins, tiets i pares. Curiosament no m'agraden els parcs d'atraccions. Sols recordo aquesta part, però el somni era més llarg.
11 – Quanta estona vas estar rient la darrera vegada que vas riure? La darrera no gaire però recordo un récord de 5 hores seguides fa uns anys, practicament insuperable.
12 – Què hi ha a les parets de l'habitació on ets? Diversos posters del Barça, un calendari, un poster gran d'Amelie, un mapa enorme de Catalunya, una diana de dards electrònica, un penjarobes, un cartell commemoratiu de la Champions League 2005/2006 obra del meu amic Aleix, una postal on es veuen uns joves Lennon i McCartney tocant a The Cavern, una matrícula de califòrina amb el meu nom gravat, un clauer de l'spiderman i un altre d'un guardia reial d'aquells anglesos, una entrada del partit de futbol Catalunya - Euskadi, un parell de xapes, un poster de Jack Daniel's i una imatge del monument a Buddy Holly.
13 – Has vist res estrany, últimament? Sí, un cambrer que si li demanes un cacaolat et prepara una llet amb cola-cao, i que preguntava si el cafè amb llet el voliem amb llet. (Tal qual)
14 – Quina és l’última pel·lícula que has vist? Mmmm crec que va ser Cube Zero, que ja te uns anyets i no val res.
15 – Si et fessis multimilionari de la nit al dia, què compraries? Ni idea, potser un cotxe així d'entrada.
16 – Alguna cosa sobre tu: Qui em vol coneixer no li cal llegir això per saber coses de mi.
17 – Si poguessis fer alguna cosa per al món, independentment de la política, què faries? Millorar l'educació.
18 – T’agrada ballar? El problema no és si m'agrada o no, sino que no en tinc ni idea jeje
19 – Què penses d’en George Bush? Que deu tenir l'ego molt inflat gràcies a que hi ha gent de països com aquest on algú es preocupa de demanar la opinió sobre ell en la pregunta 19 d'un test.
20 – Imagina que, per reacció espontània, tens una nena, com li diries? Ho hauria de pensar molt... Laia, Gisela... ni idea...
21 – Imagina que, en lloc d’una nena, tens un nen. Quin nom li posaries? També ho hauria de pensar molt. Potser Albert o Joan.
22 – T’agradaria viure a l’estranger? Durant un temps només, potser sí.
23 – Què t’agradaria que et digués Déu quan arribessis al cel? Ho has fet molt bé.
24 – Indica el nom de les cinc persones nominades per a fer aquest test!
Daecone
Lisa
Ariel
Patirke
Visitant anònim de Salt
dilluns, de maig 05, 2008
Here Comes The Sun
Aquests dies sí que es pot dir que ha arribat el sol. Amb la seva llum radiant, la seva calidesa aturdidora i la inevitable por a cremar-se ;-)
Bé, metàfores a banda em sento bastant positiu i amb energia aquests dies per força motius diferents i volia compartir els meus ànims amb vosaltres.
Ha estat un pont amb moltes sensacions diferents... Compartint els dies amb els meus amics i gaudint de la calma d'estar fora de Barcelona. Bé, sovint els pensaments volaven de camí de tornada... però això també ha estat bé. Curiosament el viatge de retorn ha estat una de les millors coses del cap de setmana. Xitus, moltes gràcies!
Una abraçada a tots!
dimarts, d’abril 29, 2008
La gallina meravigliada
Aprofito aquest espai internautic per denunciar una cosa que feia moooolt de temps que volia treure a la llum. S'ha comentat molts cops però avui jo us porto les proves irrefutables d'un dels plagis més escandalosos de la nostra infància.
LA GALLINA TURULETA
VS
CACAO MERAVIGLIAO
Que va ser primer, l'ou o la gallina? Cacao Meravigliao o La Gallina Turuleta? Si no vaig errat la cançó de Cacao és posterior i va ser composada per un paio italià, segurament durant l'època daurada de Tele5. Sigui com sigui, escolteu les dues cançons i jutjeu vosaltres mateixos!!
Cacao Meravigliao
La Gallina Turuleta
Us aconsello que feu l'exercici següent. Comenceu cantant la tornada de cacao meravigliao i acabeu amb la de la gallina turuleta. Aconseguireu algo semblant a: "Cacaooooo Meravigliaoooo ha puesto un huevo ha puesto dos ha puesto treees". Quina vergonya... Un altre dia podriem discutir que va ser primer, La Gallina Turuleta o La Gallina Turuleca, ja que hi han dues versions de la cançó, suposo que per a que no discuteixin els fans del Miliki.
Ben aviat un altre plagi famós: El Gegant del Pi vs Escarabat Bum Bum
S'acomiada un fan del basketworld ;-)
VS
CACAO MERAVIGLIAO
Que va ser primer, l'ou o la gallina? Cacao Meravigliao o La Gallina Turuleta? Si no vaig errat la cançó de Cacao és posterior i va ser composada per un paio italià, segurament durant l'època daurada de Tele5. Sigui com sigui, escolteu les dues cançons i jutjeu vosaltres mateixos!!
Cacao Meravigliao
La Gallina Turuleta
Us aconsello que feu l'exercici següent. Comenceu cantant la tornada de cacao meravigliao i acabeu amb la de la gallina turuleta. Aconseguireu algo semblant a: "Cacaooooo Meravigliaoooo ha puesto un huevo ha puesto dos ha puesto treees". Quina vergonya... Un altre dia podriem discutir que va ser primer, La Gallina Turuleta o La Gallina Turuleca, ja que hi han dues versions de la cançó, suposo que per a que no discuteixin els fans del Miliki.
Ben aviat un altre plagi famós: El Gegant del Pi vs Escarabat Bum Bum
S'acomiada un fan del basketworld ;-)
dimarts, d’abril 22, 2008
Llibres i Hooligans
Qui podria pensar veient com juga el Barça ultimament, que arribaria a les semis de la Champions... El cas és que el Manchester United vindrà a jugar demà al Camp Nou, el dia de Sant Jordi. Curiosa barreja hi haurà a Les Rambles de paradetes de llibres i d'aficionats anglesos, d'amor i de passió, de roses i de capullos. Parlant de llibres, Flani, tu que ets tan vaquipolla, si no ho saps potser t'agradarà saber que en Joan Miquel Oliver ha tret un llibre anomenat El Misteri de l'Amor que em sembla que és tan rar com ell jejeje De totes maneres no tinc ni idea de si val la pena o no però original segur que és. Jo de moment ja m'he autorregalat un petit conte d'un gegant molt simpàtic :P
Bona diada demà i esperem que la pallissa del Manchester sigui mínima :P
Bona diada demà i esperem que la pallissa del Manchester sigui mínima :P
diumenge, d’abril 20, 2008
Propaganda del passat
Aquesta setmana i el cap de setmana passat he estat fent neteja a fons a casa. Sobretot posant ordre al munt de coses guardades. La meva habitació acostuma a ser un caos. He estat llençant coses velles, desant records... I és clar, quan un comença a regirar entre coses antigues acostuma a endur-se moltes sorpreses. Entre una carpeta plena d'antics apunts i exercicis d'escola, vaig trobar, en perfecte estat de conservació, una propaganda del Inter-Discount (establiments ja desapareguts si no m'equivoco) que data del 1993. Sí, senyors i senyores (o damos y caballeras que diria la Daecone), ens pot semblar que no fa tant de temps però són ja 15 ANYS ENRERA.
D'entrada, em van sorprendre dues coses. Els preus en pessetes evidentment, i la mítica Game Boy en portada.
I és que al 93, ni playstation, ni wii, ni xbox, ni polles en vinagre. Game Boy (7.200 pts), Nintendo (9.900), Super-Nintendo (25.900), Megadrive (29.800) i Game Gear (14.900). I jocs com Super Mario Land o el Jurassic Park, que estava d'ultimíssima moda llavors.
A part del tema recreatiu de les videoconsoles, també la informàtica ha canviat bastant. L'ordinador de la portada te les següents especificacions:
ORDENADOR MICROSPOT 486 5X25 170 MB
Microprocesador INTEL. 4 Mb Ram.
Mem. cache 256K. Disco duro 170Mb.
Tarjeta SVGA 1Mb. Monitor color SVGA 0x28
Disketera 3"1/2. Teclado 102 teclas (ojo!!! ni una més ni una menys!!!)
El meu teclat només te 105 tecles (sense contar 19 botons de funció que no els considero tecles), així que tampoc és que hagin variat molt els teclats, però la resta... Què fariem ara amb 170Mb de capacitat al disc dur?? I amb una memòria catxé de 256K?? Enfi... Aquí no acaba tot. Al 93 podieu comprar al Inter-Discount una capsa amb 10 disketts de 3"1/2 de doble densitat per 900 pts. Si els volieu d'alta densitat el preu ja pujava a 1.500 pts. Quina barbaritat!! En aquest aspecte els CDs surten molt més barats avui dia jejeje.
I que tal una impressora d'agulles? Aquell any podieu comprar una EPSON LX-400 per 22.900 pts. Això sí, no us oblidessiu també de comprar el paper contínuo. Mil fulls per 1.500 pts. Amb la banda foradada perquè engranés a la impresora.
I qui no va tenir un filtre per les radiacions del monitor? Feien que s'enfosquís bastant la pantalla però et permetia descansar més la vista! (Només 1.500 pts)
I si sortim de l'apartat informàtic i entrem al audiovisual també podem flipar una mica. La quantitat de "lloros" que es venien llavors... Qui en compraria avui en dia? Ja hi havien aparells amb reproductor de CD però no se'n veuen gaires en aquesta propaganda. En canvi podeu comprar equips de música amb el plat per vinils i també un walk-man AIWA HS-TA210 amb atenció: Radio AM/FM. Ecualizador. Super-bass. Selector de cintas. 5.500 pts
No trobareu ni una tele plana, tot monitors de tub, evidentment. Si us fixeu a la portada de la propaganda veureu una tele petiteta al costat de la càmera. Doncs bé, a casa vam tenir aquesta mini tele amb pantalla de 2" polsades. Encara funcionaria si la trobés. El mon del DVD no havia arribat encara a Inter-Discount del 1993, i a la propaganda ens oferien diversos vídeos VHS, amb 2 o 3 capçals. Recordo que amb 2 no es podia grabar en velocitat LP (Long Play) ni reproduir cintes que havien estat enregistrades en aquest sistema... Enfí... Un dia hem de parlar a fons sobre els vídeos posant especial atenció al mític botonet del tracking :P
I en aquest apartat dels vídeos i les cintes VHS, vull acabar l'entrada amb la imatge d'aquest article que molts recordareu. Sobren comentaris.
D'entrada, em van sorprendre dues coses. Els preus en pessetes evidentment, i la mítica Game Boy en portada.
I és que al 93, ni playstation, ni wii, ni xbox, ni polles en vinagre. Game Boy (7.200 pts), Nintendo (9.900), Super-Nintendo (25.900), Megadrive (29.800) i Game Gear (14.900). I jocs com Super Mario Land o el Jurassic Park, que estava d'ultimíssima moda llavors.
A part del tema recreatiu de les videoconsoles, també la informàtica ha canviat bastant. L'ordinador de la portada te les següents especificacions:
ORDENADOR MICROSPOT 486 5X25 170 MB
Microprocesador INTEL. 4 Mb Ram.
Mem. cache 256K. Disco duro 170Mb.
Tarjeta SVGA 1Mb. Monitor color SVGA 0x28
Disketera 3"1/2. Teclado 102 teclas (ojo!!! ni una més ni una menys!!!)
El meu teclat només te 105 tecles (sense contar 19 botons de funció que no els considero tecles), així que tampoc és que hagin variat molt els teclats, però la resta... Què fariem ara amb 170Mb de capacitat al disc dur?? I amb una memòria catxé de 256K?? Enfi... Aquí no acaba tot. Al 93 podieu comprar al Inter-Discount una capsa amb 10 disketts de 3"1/2 de doble densitat per 900 pts. Si els volieu d'alta densitat el preu ja pujava a 1.500 pts. Quina barbaritat!! En aquest aspecte els CDs surten molt més barats avui dia jejeje.
I que tal una impressora d'agulles? Aquell any podieu comprar una EPSON LX-400 per 22.900 pts. Això sí, no us oblidessiu també de comprar el paper contínuo. Mil fulls per 1.500 pts. Amb la banda foradada perquè engranés a la impresora.
I qui no va tenir un filtre per les radiacions del monitor? Feien que s'enfosquís bastant la pantalla però et permetia descansar més la vista! (Només 1.500 pts)
I si sortim de l'apartat informàtic i entrem al audiovisual també podem flipar una mica. La quantitat de "lloros" que es venien llavors... Qui en compraria avui en dia? Ja hi havien aparells amb reproductor de CD però no se'n veuen gaires en aquesta propaganda. En canvi podeu comprar equips de música amb el plat per vinils i també un walk-man AIWA HS-TA210 amb atenció: Radio AM/FM. Ecualizador. Super-bass. Selector de cintas. 5.500 pts
No trobareu ni una tele plana, tot monitors de tub, evidentment. Si us fixeu a la portada de la propaganda veureu una tele petiteta al costat de la càmera. Doncs bé, a casa vam tenir aquesta mini tele amb pantalla de 2" polsades. Encara funcionaria si la trobés. El mon del DVD no havia arribat encara a Inter-Discount del 1993, i a la propaganda ens oferien diversos vídeos VHS, amb 2 o 3 capçals. Recordo que amb 2 no es podia grabar en velocitat LP (Long Play) ni reproduir cintes que havien estat enregistrades en aquest sistema... Enfí... Un dia hem de parlar a fons sobre els vídeos posant especial atenció al mític botonet del tracking :P
I en aquest apartat dels vídeos i les cintes VHS, vull acabar l'entrada amb la imatge d'aquest article que molts recordareu. Sobren comentaris.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
