La sorprenent i lamentable anècdota de la revetlla de Sant Joan

Després de coneixer l'anècdota del 1 amb 15 de la Daecone, no he pogut evitar recordar una anècdota força surrealista que em va succeir també per Sant Joan, tot i que la meva va ser per la revetlla. Deu ser que la nit màgica remou forces còsmiques que propicien situacions extranyes i difícils d'oblidar.
Tot va passar fa 3 anys, era la revetlla i amb els amics vam pensar de fer alguna cosa diferent que no haguessim fet abans, així que vam decidir passar-la a la platja, tradició força extesa però que cap de nosaltres havia fet mai. Així que vam decidir anar a la platja de Montgat. No se qui ni per que va escollir aquesta platja per anar a passar la revetlla de Sant Joan, però aquesta elecció és l'element clau perquè l'anècdota sigui tal.
Hi havia molta gent a la platja, tots ben acampats, semblava la platja de Lost però a lo bèstia. Haviem dut unes antorxes d'aquelles que venen als xinos i les vam clavar al nostre voltant i encendre com vam poder, amb no gaire fortuna pel que recordo, ja que em sembla que finalment només una va funcionar com s'esperava. No recordo gaire bé quanta gent erem. Se que vam anar 8 persones però ens vam ajuntar amb un grup d'una amiga que ja estava alli.
Jo no acostumo a beure gaire, alguna cervesa de tant en tant i poca cosa més, però aquella nit pel que fos va ser la primera que jo recordo haver begut massa. Que si cava, que si martini, que si sangria... Tot plegat, més per barreja que per quantitat va esdevenir una mescla que provocà en nosaltres una alteració ludico-festiva que ens va portar a fer burrades que no fariem mai en un estat més seré. Així que arribat un moment de la nit algun dels nois va decidir que seria bona idea banyar-nos tots a les negres aigues de la platja de Montgat. Així que el següent que va passar es que 5 tios beguts en calçotets (ningú duia banyador) es van fotre a l'aigua fent el burro, que si jo t'esquitxo per aquí, que si jo et provoco per allà. Tot plasmat per la posteritat en la càmera de fotos d'una amiga. Lamentable.
Resultat: Un dels meus amics va perdre els calçotets, un altre va perdre les ulleres i jo, encara no se com les vaig trobar ficant la ma dins la sorra on no es veia res i desenterrant-les.
Això no hauria estat res sino fos perquè una amiga meva, fumadora, em va demanar si podia anar a demanar-li un cigarro a algú, ja que ella es trovaba en un estat encara pitjor al meu, i jo sense gaires facultats vaig accedir i em vaig apropar a unes tovalloles amb uns joves estirats alli que eren a prop nostre.
La imatge segurament va ser la següent: Un noi mullat, en calçotets, amb problemes d'estabilitat per caminar per la sorra s'apropa i els demana si tenen un cigarro. Era molt fosc i jo ja no duia les ulleres perquè me les havia tret per ficar-me a l'aigua, i no podia veure qui eren aquelles persones. De cop escolto una veu que diu el meu nom, i jo tot parat responc "Qui ets?" i un dels joves s'aixeca i descobreixo que es el meu cosí!! El meu cosí de Barcelona com jo, havia decidit de totes les opcions possibles anar a passar la revetlla de la nit de Sant Joan a la platja de Montgat, desconeixent tant ell com jo que teniem els mateixos plans per aquella nit, havia acampat amb les seves amigues just al costat on estavem nosaltres, i havia vist al seu cosí (jo) begut, en calçotets, fent el burro a l'aigua i demanant tabac (jo no fumo)... Fotuda casualitat!! Que trist... És un tema que no ha sortit mai en cap menjar familiar juas juas juas, cosa que és d'agrair. Desde llavors que vigilo més amb la beguda, i els meus amics també :P