dilluns, de febrer 04, 2008

Brainstorming nostàlgic

Porto uns dies una mica nostàlgics. Potser perquè s'acosten èpoques de canvis o pel que sigui però és així. De totes formes estic en un pla nostàlgic positiu en el que he recuperat del record antigues coses que tenia guardades, i algunes gairebé oblidades. Fa uns dies vaig trobar un CD on havia salvat en una ocasió documents del meu ordinador abans de fer-li un formateig. D'entre curiositats diverses, he trobat un document que vaig guardar d'una conversa amb un amic meu fa cosa de tres anys. Es tracta d'una conversa que vam mantenir una nit a internet via messenger, on ens va donar per començar a dir frases, conceptes i idees que ens venien al cap. Amb o sense sentit aparent, un deia una frase i l'altre en deia una altre, i a mesura que passaven els minuts anaven sorgint conceptes al·lucinants. Se que fa temps el meu amic va penjar un recull de les seves frases al seu bloc i crec que estaria bé fer un recull de les meves al meu. La majoria no tenen gaire sentit però hi han conceptes que m'agraden bastant. Crec que és la classe de coses que deu fer en Joan Miquel Oliver quan ha de composar les cançons d'Antònia Font. :P

Sense enrollar-me més, us deixo la meva selecció. Semblen totes molt delirants però d'una forma o altre tenen algun significat (o molts):

-Marsupials amb boines vermelles.
-El tacte d'una mà enmig d'una multitud.
-Marges infinits.
-Complicitat recatada.
-Una gran vidrera en un restaurant dins una torre enfront del mar (les taules són buides i fa olor de port).
-Gotes que cauen de l'embut d'un rellotge de sorra.
-Em deixo robar un petó a la terminal.
-Semàfor d'un pas a nivell que pita i abaixa barreres malgrat no hi ha ningú en kilòmetres.
-Mirar darrere els vidres de la porta de casa de la meva àvia.
-Paper estampat dels anys 70.
-Vitamina per la rutina.
-Manual d'inventors aventurers.
-Manantial d'aigua gelada però ho regalen.
-Deixa de mirar-me així que ja no cal.
-Rotuladors Veleda que no escriuen.
-Monedes que brillen al fons de la font i no tinc canvi per la puta maquineta.
-Peluixos tristos que porten nens contents.
-Paradís de cebres amb caçadors lligats d'una noria.
-Un paraigues negre sota un cel blanc.
-Miro per la finestra i comprovo que ningú em mira.
-Rajoles marrons precioses en un pis a punt de ser enderrocat (ja cau).
-Una platja a l'hivern, les gavines fan turisme.
-L'agulla del tocadisc toca el vinil i comença el crepitar, espero la primera nota.
-Per què sempre em toca el penjador doblegat?
-Molt de pit per guardar tan poc cor.
-Buscava tant que ja no se que busco.
-Llegint les seves línies torno al passat i m'esgarrifo.
-Les paraules més espontànies queden gravades al seu abric i ara és l'únic que queda.
-Escales plenes de fulles, tantes que no se si són de pedra, de fusta o de terra.
-Les parets de rajola són tan fredes que mirant de lluny em cordo l'abric.
-Caramels boníssims els sabors dels quals ja no recordo.
-Un arbre enmig de la rotonda, qui te ous a cuidar-lo?
-Cent pessetes en una guardiola oblidada.
-La punta del llapis es trenca cada cop que faig punta així que a cagar.
-Calamars a la romana amb el casc i tot.
-L'aire acondicionat del cinema és tan fred com la noia que tinc al costat.
-El hamster s'ha amagat darrera l'armari i algú que acaba d'arribar és l'únic que el sap treure.
-La platja i música dels Beach Boys.
-Comiat amb llàgrima i bombolla de moc incontrolable.
-El recollidor de molles sempre es desmunta però és un estri tan original que el faria servir igualment.
-Llenço els daus i creuo els dits.
-El boomerang hauria de tornar però el que jo llenço només du bitllet d'anada.
-Excuses atropellades per no creuar la carretera.
-La taula va coixa encara que falquis les quatre potes.
-Vull tancar la porta però la maneta no em deixa, per tant la ajusto confiant que no entrin.
-Després de molta desesperació decideixo arremangar-me i agafar una moneda de la font per a la puta maquineta d'abans però només trobo moneda estrangera. Putos guiris.
-Mai sabré si ens vam tornar el somriure. Lo bo? Ella tampoc.
-M'aixeco de la cadira, és de fusta i es clava. M'estiro al llit, és de molles i es claven. Em poso de peus buscant xinxetes.
-Aquella barba de tres dies caduca demà.
-El kamikaze es va posar el casc en pujar a l'avió.
-Tantes hores vaig trobar per buscar-la que quan la vaig trobar van resultar perdudes.
-La tassa em crema però ningú ho notarà perquè no vull semblar gilipolles.
-La muntanya és el seu refugi per fugir de casa, però es posa a ploure i fuig corrents per refugiar-se a casa.
-El proper capítol mai és l'últim.
-L'home enfadat baixa corrents, ensopega, cau aparatosament i perd en la caiguda tota la seva capacitat amenaçadora.


En fi, us animo a que feu un exercici semblant algun dia, resulta molt interessant i alliberador, a l'hora que divertit. Merci per llegir-me i fins la propera!

7 comentaris:

DaeConE ha dit...

-La tassa em crema però ningú ho notarà perquè no vull semblar gilipolles.
-Comiat amb llàgrima i bombolla de moc incontrolable.
-El kamikaze es va posar el casc en pujar a l'avió.
juas juas q buenas son y qué ciertas!
oye los kamikazes se pondrán paracaídas?

DaeConE ha dit...

Ahora q las releeo más detenidamente... hay unas cuantas que tb a mi me inspiran nostalgia:
-Paper estampat dels anys 70.
-Rotuladors Veleda que no escriuen.
-L'agulla del tocadisc toca el vinil i comença el crepitar, espero la primera nota.
-Molt de pit per guardar tan poc cor. (me ha encantado!)
-Caramels boníssims els sabors dels quals ja no recordo.
-Cent pessetes en una guardiola oblidada.
Es más, encadenando "-El tacte d'una mà enmig d'una multitud." i "Em deixo robar un petó a la terminal." podrías comenzar un relato...
Tu entrada me da que pensar, muchas gracias.

Markus ha dit...

Muchas gracias por tus comentarios!
Pues lo cierto es que esas dos frases encadenadas vuelan alrededor de los mismos pensamientos, así que tienes buen ojo a la hora de encadenar jajaja. De todos modos por ahora no voy a relatar esa historia, aunque no lo descarto para algún día de nostalgia extrema. :-)

P.D.: Sería curioso saber si llevaban paracaidas como tu comentabas o si habían cogido las llaves de la casa a la que no iban a volver. O si se trajeron un bocadillo de casa. :P Enfin, basta de humor negro.

Anònim ha dit...

Uauuu!!!Quina passada!!!D'aixo en Joan Miquel Oliver en pot treure mil cançons!!!Quines frases mes curtes pero que profundes i plenes de records i sensacions!! Gracies Crick!!Fins aviat :)

Markus ha dit...

Ei moltes gràcies :-) Wie geht's? Celebro que t'hagi agradat. Zai Jian!

DaeConE ha dit...

Qué raro! Yo pensaba q la persona que te miraba el blog desde Alemania era mi tío, pero ahora está en bcn y se sigue iluminado el puntito alemán! uuuuu

Markus ha dit...

jajajaja Pues no es tu tio, no, pero ya tengo controlado quien es :P